Farem un exercici d’imaginació catastròfica, darrerament en estem acostumats, ja que ens prediuen els experts en finances totes les possibles conseqüències de la crisi econòmica, des de la trona on són asseguts.

Fins i tot, Andreu Buenafuente, capaç de riure’s de tot ha venut el Terrat als francesos, així que podem dir definitivament que el món va malament.

La darrera fatalitat que hem sentit és la que augura la fi del sistema bancari al complert.

Podríem imaginar un sistema en què es tornés a la barata o jo te canvio un objecte o un servei per un altre, sense haver de passar pels diners.

Això tornaria a donar a cada cosa el seu valor real, imaginem que un equip de futbol vol fitxar algú, i enlloc de donar-li un sou, li donés al jugador un servei equivalent. Això voldria dir que hauria de fer gols a cada partit o tindria ben poca cosa a canvi.

Imaginem una altra situació, suposem que volem fer un film i contractar actors, però com no els podrem donar sou, perquè els diners ja no existeixen, els donem només el que correspongui per frase apresa sense errades. El «caché» de les estrelles, ens adonem per aquests suposats que exempts de valor monetari, són tan ficticis com les seves representacions.

Per a les persones més senzilles, les coses podrien ésser diferents. Per exemple les netejadores de casa, o que tenen cura de persones malaltes o d’infants, viurien a casa dels «amos» i tindrien Bed & Breakfast.

Un servei per un altre.

Els que cultiven els horts, podrien bescanviar els seus productes, per la feina d’una cosidora, d’una perruquera, d’un ferrer o d’un fuster. Matèria prima, pura i dura. Ens adonem que els que tenen més a perdre són els que ara viuen damunt el valor «fals» que és l’aparença de poder que donen els diners.

El valor pren una altra dimensió, el valor de la necessitat que finalment és aquell pel què es mou, la major part dels països del tercer món. També prenem consciència que seria més senzill adaptar-se a aquesta nova situació a persones acostumades a aquest estil de vida i sense excessives pretensions, que les pretensioses. Si les coses és posen difícils, i les prediccions s’acompleixen haurem d’estudiar els arguments a favor i en contra d’un nou (o arcaic) model d’intercanvi.