És de ben nascuts ésser agraïts, diu un conegut refrany castellà, i per aquest motiu aquestes línies són per agrair l’interès demostrat per amics de Sóller envers el canvi de govern que s’ha produït al meu país: Paraguai. Aquest interès, aquesta curiositat, aquesta inquietud fa que una immigrant com jo es senti més integrada a l’indret on ha decidit viure i sempre que existeixi interrelació entre els nouvinguts i aquells que els reben aquesta especial relació repercutirà en benefici de la convivència humana.
Per situar-nos sobre el tema faré un petit resum sobre Paraguai, un petit país de 406.000km2. on hi viuen aproximadament sis milions d’habitants, la quarta part d’ells és menor de 30 anys; a més Paraguai és l’únic país bilingüe de l’Amèrica Llatina: te dos idiomes oficials, el guaraní i el castellà, el 90% dels seus habitants parla guaraní. Ètnica, cultural i socialment Paraguai té una de les poblacions més homogènies d’Amèrica; tot i ésser esmentat com un dels països més pobres del nou continent, es pot dir que és un país empobrit per la corrupció del seus governs, polítics famolencs de poder i avarícia, latifundistes i contrabandistes apadrinats per aquests mateixos polítics, pel fet de comptar amb recursos naturals molt preuats com són: gran reserva d’aigua dolça, terra fèrtil, mà d’obra barata, clima benigne, exuberant vegetació… tot això el converteix en un futur imà pel turisme i s’hi obre un futur prometedor en ésser en aquests moments un gran exportador d’aliments arreu del món (exporta carn vacuna, soja i fruites).
Després de seixanta anys en el poder ha estat derrotat en les darreres eleccions el partit “colorado” per una aliança de partits opositors amb el bisbe FERNANDO LUGO al seu cap. Avui podem dir que tenim un president que no és polític, ni militar, que promet abocar-se totalment envers els més pobres del país, i el poble espera amb il.lusió i esperances renovades, així com amb una gran expectativa que tot millori al país. Fa poc més d’un mes que l’exbisbe fa assumir el poder (el Vaticà li donà dispensa sobre la seva funció eclesiàstica) i ja es noten els canvis en molts d’aspectes dins el govern. El paraguaians no podem demanar miracles a un nou govern , en tant poc temps, però hi hem de col.laborar denunciant delictes de corrupció, així com treballant amb honradesa, tenint ambicions sanes, ganes d’educació i preparació tècnica aprofitant totes les oportunitats que es presentin i així avançar cap a un futur millor, i al mateix temps millorar la nació i no tenir necessitat d’emigrar.
Estic contenta per tenir l’oportunitat de poder viure aquest moment, don gràcies a la vida per viure-la, encara que sigui en la distància; estic il.lusionada perquè un nou dia es presenta net a la nostra vida quotidiana (hi va haver tants de ciutadans de setanta anys que no pogueren veure altre partit al front de la nació) i aquests sentiments d’alegria els vaig poder manifestar al seu moment als meus amics. Gràcies per les demostracions d’afecte i tractaré de recompensar-les fomentant les bones relacions entre els nostres pobles: vostès s’ho mereixen així com la meva família i amics de Paraguai.
