Cercar esclata-sangs, gírgoles o bolets per Mallorca està encara a l’abast de qualsevol espontani que amb una bossa de plàstic dins la butxaca vulgui prendre garriga amunt botant, si s’escau, tanques i barreres. No hi ha massa consciència ni regulació forestal en aquesta illa on, per avatars de la història, no hi ha prou bosc de propietat pública, però certa gent manté un atavisme que la garriga és terra comuna oberta a tothom.

Altres països, emperò, amb una cultura més madurada, han fet reglaments sobre la collita de bolets. Un exemple en seria la província autònoma italiana de Bolzano-Alto Adige, amb una llei del Departament Forestal (Legge provinciale 19 giugno 1991 n. 18 – www.provincia.bz.it/foreste).

En aquests llocs amb muntanyes comunals els ajuntaments, amb la guarderia forestal, controlen els permisos per aprofitar aquest cobejat fruit del bosc, com es fa a Mallorca per la caça i la pesca.

En el cas susdit d’aquesta província, de parla alemanya i italiana, les normes es desglossen en sis apartats:

1) Pressuposts: a) Fora del municipi de residència, els externs o forasters van a l’ajuntament a presentar una declaració detallant els dies que volen cercar bolets i se’ls dóna el permís  pagant una taxa de 8 euros per dia. b) La gent del municipi, ha d’anar amb carnet. Les sancions són de 57 euros més 34 euros per quilogram collit, i sempre amb la confiscació dels bolets.

2) Se’n poden collir dins el territori del municipi i allà on no hi hagi rètols prohibint-ho.

3) Només els dies parells de les 7 a les 19 hores.

4) La quantitat permesa és d’un quilogram per dia i persona (fora del poble de residència) i fins a dos quilograms en el lloc de residència. Sancions de 34 euros per cada quilogram o de 51 en el paratges subjectes a vincle de paisatge.

5) Com tractar els bolets? a) S’han de netejar lleugerament en el lloc de collita. b) S’han de transportar en contenidors rígids, oberts i airejats. Sancions: de 34 fins a 97 euros.

6) Està prohibit fer malbé l’estrat de l’humus i esclafar bolets sobre el terreny; la destrossa de bolets té sanció de 46 a 126 euros. En cas de negar-se a la confiscació, es redobla la sanció administrativa. Si un es nega al control, la sanció és de 161 euros.

A la regió dels Alps van més avançats que nosaltres en la cultura forestal, amb una policia ja molt antiga, Corpo Forestale dello Stato, així com en la regulació i ordenament de l’excursionisme i de les pràctiques d’esports de lleure al bosc. Aquí, la degollació de l’ecotaxa per mà del president Matas amb gran aplaudiment dels hotelers -paradoxalment beneficiaris del turisme de natura- haurà retardat mesures i iniciatives per millor salvaguardar el patrimoni forestal, tant el públic com el de titularitat privada.

Un propietari rural que pengi dins una garriga privada un rètol de “Prohibido buscar setas” -que hom procura redactar en espanyol perquè algun cercador no es senti ofès en el seu drets de rebre informació en la llengua forta, aquella que els forasters en diuen “comuna”- només actua de reclam: aquí n’hi ha. Es infreqüent que qualcú acudeixi a l’amo d’una finca i li demani permís per cercar esclata-sangs o gírgoles; i encara molt menys que la gent accepti pagar una quota o una ajuda per la feina d’arreglar el camí, per collir dins un terreny privat aquestes cobejades delicatessen de la terra en el temps de la tardor, una època quan s’incrementa el malfraig a ecosistemes i el rastre de deixalles que marca el pas dels humans pel bosc.