En principi pensava posar més característiques de com hauria de ser l’església, com ho vaig acabar la setmana passada, però en podrien sortir moltes i el meu escrit no deixaria de ser excessivament teòric. També perquè això és el que pens, però m’agradaria saber com ho pensau molts de vosaltres que em llegiu.
Necessitam si una església que… però això no sé si està a les nostres mans. El que necessitam si volem que l’església canviï és que aquest canvi vengui des de baix. Hem de ser els cristians “normals i corrents” que des d’una nova línia de pensament, formant petites comunitats, presentant-se com a tal, que podem fer que la cosa sigui diferent.
No sé si heu sentit parlar de la revisió de vida o aquests darrers anys sobretot de la “lectio divina”. Són mètodes de treball per a petits grups, que s’haurien de posar en marxa a les nostres comunitats i parròquies. Aquest grups però han de tenir unes característiques comunes entre si i és que els membres dels grups han de ser homogenis, és a dir més o manco units per unes característiques: (a tall d’exemple) joves, matrimonis joves, adults, majors, fins i tot grup d’amics, o persones que es senten unides per unes mateixes característiques. Quan a dins els grups hi ha diferències molt notòries (edat,…) aquests no funcionen bé.
Serà des de la base i a partir de petites comunitats “domèstiques” com podem fer que la cosa agafi un nou aire. I sobretot fent “Lectio divina”. No és el moment, ara, d’explicar el que és, però si dir-vos que la base de la “Lectio Divina” és el coneixement profund de la Paraula de Déu, des de la reflexió, la pregària i el compartir amb els altres membres dels grups allò que l’Esperit ens inspira. Per això que és sempre una paraula actual i de tots.
Aquells grups que funcionen amb aquest mètode no solament hi estan molt contents, sinó que la seva fe ha pres un nou camí. I és que l’evangeli no ens deixa indiferents; però quan ens deixam arrossegar sols pel que diuen o veim del nostre món i de la nostra església (que no vol dir que no sigui ben cert) no només feim retxes dins l’aigua, sinó que moltes persones fan passes enrera, es refreda la seva fe o fins i tot la perden.
Per això, com ho he anat recalcant al llarg d’aquests tres escrits, hem de canviar molt, però sols si retornam a les fonts, que és l’evangeli ens en sortirem.
També mes amunt he citat la necessitat de crear un corrent de pensament cristià, que s’hauria de fer present en els mitjans de comunicació o a tants d’àmbits que necessiten sentir una altra veu que els doni esperança, una veu i una paraula de Déu. I que precisament no fos la dels capellans, sinó i sobretot la dels seglars.
Vos anim que pel proper curs sigau valents i vulgueu formar part d’un aquests grups, tan si les parròquies els proposam, com si surten des de la vostra mateixa convicció i vos presentau a les parròquies. Seria una força impressionant.
