Una de les lleis més importants aprovades pel Govern d’Espanya per a mi, sens dubte, és la llei de dependència. El desig de molts de ciutadans és que es desenvolupi i que es pugui aplicar a tots els racons del nostre país. Aquesta llei era tan necessària com humana.
Els nostres polítics sempre tenen la tendència de fer grans obres, grans edificis, però segons el meu parer la major obra seria que aquesta llei, d’una vegada per totes, s’aplicàs i que es deixin de passar la pilota els uns als altres. Crec que totes les Comunitats Autònomes haurien de tenir un mínim de sensibilitat a l’hora d’aplicar-la. Encara que em fa la impressió que no tots hi estan per la labor. Per un moment ens hauríem de posar en la pell de moltes famílies que pateixen aquest drama, de molts de malalts que dependen d’ells, però sembla que només hi pensam quan el problema és al nostre voltant.
Tenim l’obligació d’exigir als polítics que aquestes lleis no quedin en el calaix dels oblits. Esper que això no succeeixi i desig que les famílies que pateixen aquest drama se’ls solventi quan més aviat millor perquè la veritat és que hi ha casos vertaderament dramàtics.
Des d’aquest setmanari vull cridar l’atenció a tots els polítics que senten vertaderament el seu compromís amb els ciutadans perquè se n’adonin del que aquests pateixen i de que depenen d’una altra persona per viure.
Crec que aquestes persones són les que més necessiten d’aquesta societat a vegades tan injusta. Totes aquestes persones dependents per a mi són ciutadans de primera, amb les seves limitacions, però de primera. La dignitat de totes aquestes persones està per sobre de tot.
A Sóller tenim casos que necessiten d’aquestes ajudes, els demanaria als polítics del nostre ajuntament que també prenguin cartes sobre l’assumpte perquè ells tenen també l’obligació de posar-hi el seu granet d’arena i que no perdin el temps en discussions inútils. Esper que tots es donin per al.ludits i que han de saber que a totes les persones dependents se’ls ha de facilitar la llibertat de moviment, eliminant totes les barreres arquitectòniques i fer-los la vida un poc més agradable. Pens que aquestes mesures formen part de la llei, mentre els neguem tots aquests drets sempre dependran d’altres persones i ells també tenen dret a ser independents.
Jo, personalment, admir a totes aquelles persones que dediquen el seu temps lliure a ajudar a la resta de manera desinteressada com són els joves i també la gent major, perquè no tots estam disposats a dedicar el nostre temps lliure en benefici dels demés, sobretot en una societat tan materialista com la nostra on només ens movem pels diners.
Esper que tots aquests desitjos es facin realitat i que els nostres polítics no perdin l’oportunitat de desenvolupar una llei tan important com és la llei de dependència; per a mi, sens dubte, és la millor obra que pot dur a terme un polític i possiblement la més agraïda.
