La dignitat personal no està de moda, però tampoc ho estan més de la meitat dels llibres que llegim, val a dir que no ens importen massa les convencions, els que fan la moda no ens han donat mai de menjar, ni tan sols YSL.
Tot i així defensem el “point d’honneur” a la francesa, concepte que no tinc manera ara mateix de traduir al català amb exactitud, però que queda perfectament reflectida en el comportament dels mosqueters. Pel mosqueter, defensar el rei, a costa de la vida si calia, era el seu objectiu.
L’honor que serveix per estimar-se prou com per no fer res que demà no ens podríem perdonar. O com va dir Marco Tullius Ciceró posar prou atenció en l’elecció dels amics per no començar mai a estimar una persona a la que podríem odiar. Posaríem com exemple, l’honestedat als negocis, però és evident que no sempre sembla ésser compatible això de l’honestedat i els diners. Si més no, a la costa mediterrània on hi ha una tradició memorable de mafiosos, pirates i conspiradors. I és que els il·legals necessiten còmplices per als seus enganys, gent que és diu legal, alguns fins i tot amb excelsos diplomes universitaris, que tenen com a rol principal fer màgia, és a dir, convertir les il·legalitats en legalitats com aquell que treu un conill d’un capell. Astorats, el públic observador, queda meravellat, i és demana com aquestes coses són possibles. Els prestidigitadors tenen els seus trucs, que no són més que il·lusions òptiques, ens els fan davant del nas, ens enganyen i nosaltres estem tan admirats per l’ espectacle que no som ni capaços d’adonar-nos del nostre grau d’ingenuïtat. No tenim ni la dignitat necessària per dissimular la nostra turpitud en front del frau. No podem fer gaire res contra qui fa la llei a la seva mida, si la llei està al seu favor, només ens queda la dignitat i la llibertat d’ignorar aquell que descaradament se’n riu de nosaltres. Però el veritable point d’honneur ens temptaria a donar-los literalment una guantada, en el sentit clàssic del mot i desafiar-los en un duel, honestes persones contra deshonests abusius. Honest no vol dir, indefens. D’Artagnan contra la superxeria d’economia il·legal, un per a tots i tots per a un.
