Un total de 28 rescats de muntanya ja s’han duit a terme als municipis de la comarca durant enguany. Entre gener i abril, segons dades de la Conselleria d’Interior, Bunyola, Deià, Escorca, Fornalutx i Sóller han estat l’escenari de la meitat dels dispositius de rescats muntants per l’112.
Durant el primer quatrimestre de l’any, Escorca s’ha situat al capdavant amb 14 rescats. Bunyola amb cinc, Fornalutx amb quatre, Sóller amb tres i Deià amb dos és el rànking dels altres municipis de la comarca
Recerques
El servei d’emergències de l’112 ha participat en 91 intervencions a la muntanya. A més dels 65 rescats comptabilitzats, s’han produït 22 recerques i 4 assistències (dispositius de rescats que s’han suspès quan ja s’havien posat en marxa per canvis en les circumstàncies de l’incident).
Les recerques d’excursionistes perduts han arribat a les vuit persones a la nostra comarca. Concretament, segons aquestes dades s’ha produït un rescat de muntanya amb una periodicitat mitjana de cada vuit dies.
Aquestes xifres s’assemblen molt als rescats de muntanya que es produïren durant l’any 2007 a tots els municipis de les Balears. En aquest exercici, la Conselleria d’Interior va comptabilitzar un total de 291 rescats i 212 recerques. Als municipis de la comarca es dugueren a terme 68 rescats i 25 recerques durant els dotze mesos de l’any.
Els experts en la matèria de rescats relacionen l’elevada incidència que es produeix a les proximitats de la vall de Sóller amb les dificultats muntanyoses que ens envolten. Aquesta circumstància, juntament amb la inexperiència d’alguns excursionistes, provoca una presència quasi continuada del personal de rescat.
Davant un avís d’emergència a la centraleta de l’112, l’operador sotmet a l’interlocutor a un qüestionari específic, per tal d’avaluar correctament quins recursos s’han de mobilitzar per oferir un servei més eficient a l’accidentat. La majoria de preguntes que es formulen tenen relació amb la ubicació del lloc de l’incident.
Des de l’112 s’ha informat que en la majoria de casos es desconeix l’indret o els topònims del lloc on es troba l’incident. En aquest sentit, el punt d’inici de l’excursió, el temps que s’ha caminat, la direcció i la descripció dels voltants prenen un caire molt rellevant.
La conversa telefònica també permet conèixer el possible estat de les ferides de l’excursionista, per determinar l’assistència sanitària que s’enviarà a la zona.
En qualsevol cas, el primer que es fa des de l’112 és activar les unitats especialitzades en recerca i rescat que gestionen la Guàrdia Civil i els Bombers. Una vegada arribats al lloc de l’incident, aquests especialistes seran els encarregats de determinar si el rescat es farà per terra o per aire.
Posteriorment, depenent de l’estat de l’accidentat, la conclusió del rescat pren un caire o un altre. L’individu és traslladat fins a un centre sanitari, en cas d’estar ferit, o és transportat fins al punt de sortida de l’excursió, en cas d’haver-se perdut.
