Qui dies passa anys empeny i com un que no vol la cosa hem entrat de ple dins l’any 2008. L’inici de l’any ve mercat per la fredor de les nits que cobreixen amb la típica serena tot quan està al ras.

Forma part del que comunment es coneixen com les calmes de gener, un període d’estabilitat atmosfèrica propiciat per l’assentament d’una massa anticiclònica damunt el nostre arxipèlag. I és que el temps, ens agradi o no, ens condiciona la vida.La meteorologia forma part del nostre dia a dia.

L’any que tot just fa pocs dies vàrem tancar es pot definir, des del punt de vista meteorològic, com un any normal amb plogudes abundants i un calor suau. Per resumir el temps dels darrers 365 dies Joan Puigserver disposa de sofisticat instrumental a l’estació termopluviomètrica de Sa Vinyassa, la única existent a la vall reconeguda oficialment per l’Institut Nacional de Meteorologia.

Les dades que ha recollit l’estació són variades. La més significativa és la referent a la pluja. El 2007 es va tancar amb un balanç pluviomètric de 888 litres per metre quadrat, un registre que esdevé superior a la mitjana dels darrers 21 anys que es situa en els 785 litres anuals.

Les plogudes de l’any passat es repartiren de forma desigual si analitzam el 2007 per semestres. El primer, va ser especialment sec a excepció del mes d’abril quan es recolliren 264 litres que feren desbordar el torrent Major a l’altura del Camp de Sa Mar. Va ser fruit de plogudes més o menys intenses durant les dues primeres setmanes que acabaren amb un ruixat de 144 litres en 24 hores. La terra no va poder absorbir tanta aigua i el torrent finalment es va desbordar com no ho havia fet des de l’any 1974.

La franja central de l’any va venir marcada per un estiu bastant sec, però amb temperatures suaus. L’excepció va venir donada el 29 d’agost, quan el termòmetre va batre el rècord de l’any amb els 39’6 graus centígrads. A banda d’això, es pot afirmar que l’estiu va ser bastant suportable.

Si el cicle de pluges durant el primer semestre va ser en termes generals deficitari, a partir de mitjans d’agost el temps va donar un gir copernicà per tal de rescabalar el que no havia plogut fins aleshores. Així, a partir del setembre (i sobretot de l’octubre) el temps va ser agradable per tots aquells que els agrada veure i sentir ploure.

Fins que va arribar el capvespre del dijous 4 d’octubre, quan Sóller es va cobrir de fosc amb les restes d’un cap de fibló que a l’altra costat de les muntanyes es va saldar amb milions d’euros de pèrdues econòmiques i dues víctimes mortals.

El mes de novembre va seguir la tònica de l’octubre amb un règim pluviomètric que es va saldar amb superàvit, una situació molt parescuda que es va repetir durant el darrer mes de l’any.

Joan Puigserver, l’home del temps de Sóller, destaca una curiositat que s’ha fet patent durant els darrers mesos de l’any:  el major registre de precipitacions s’ha anotat durant la segona quinzena de cada mes front a una primera marcada per un temps anticiclònic que gairebé no va aportar litres dins el pluviòmetre. Els anticiclons que ens han passat pel damunt dels nostres caps en el darrer trimestre han deixat com a propina temperatures baixes nocturnes, la qual cosa ha propiciat l’aparició del fenòmen de la serena.

En quan a nevades, el 2007 no passarà als anals de la història per ser un d’aquests anys de neus, ni molt manco s’assemblarà a l’any de la nevada, tal i com es coneix el 1956. La neu només s’ha fet veure en dues ocasions. La primera va ser a mitjans de març quan una feble nevada va enfarinoar els cims de la Serra a partir dels 900 metres d’altura. La segona, més recent dins la memòria, es va produir el 16 de desembre quan la neu va començar a quallar a partir dels 400 metres. Les baixes temperatures feren que a cotes baixes es registràs el fenòmen de la neu granulada, molt similar al calabruix.

Com apunt final del que va donar de sí la meteorologia al llarg del 2007 es pot ressaltar que el darrer dia, el vespre de Cap d’Any, va ser la nit més freda de l’any. El termòmetre va arribar a les quatre dècimes baix zero, un fet que segurament va dissuadir a molts a sortir de gresca.