Aquesta recepta forca coneguda en la cuina nordamericana ajunta diversió i gastronomiaTalment com si es tractàs de la caseta de xocolata del conte de Hansel i Gretel, Antònia Ferrer ens proposa una activitat que combina la iniciació en el món de la gastronomia amb una activitat infantil on el caràcter lúdic hi es ben present: la confecció d’una caseta de sucre o el que en anglès s’anomena una Ginger Bread House.
Antònia Ferrer és una sollerica que durant algunes dècades visqué en estret contacte amb la realitat més autèntica dels Estat Units a l’estat de Montana. Antònia volgué per voluntat pròpia conèixer quina era el vessant més genuí de la cultura nordamericana: una cultura que la sorprengué gratament ja que descobrí un panorama cultural molt més ampli i generós que el panorama que sovint se’ns descriu als telefilms «made in USA» i que té com a exponent més clar els famosos Macdonald’s.Antònia Ferrer volgué escapar per decisió pròpia als «Ghettos» de parla hispana que li obriren les seves portes, i preferí entrar en relació amb el món anglosaxó que li oferia un nou idioma i una nova visió del món.
Fou així com a més de l’idioma pogué entrar en contacte amb la gent del país que a través de l’estat de Montana li obriren com si d’un ventall es tractàs la porta a la seva gastronomia i com no a la seva manera d’entendre la vida. Allà i amb el pas del temps, Antònia Ferrer, inicià un seguit d’intercanvis culturals que propiciaren un transvassament d’idees i activitats entre la seva terra d’origen -Mallorca- i la nova terra d’acollida -Montana. El coneixement de la nova cultura i els anys de contacte la convertiren en una bona coneixedora dels costums nordamericans, i per derivació de la seva gastronomia.
Caseta de sucre
Els ingredients per fer aquesta manualitat gastronòmica infantil són força senzills i usuals, com és fàcil de preveure. Es necessita una capsa de cartró -tipus llet o suc de fruita, galletes rectangulars, caramels i altres llepolies, crispetes, colorants alimentaris, coco ratllat, blanc d’ou, sucre en pols, suc de llimona, crema tàrtara -no confondre amb la salsa tàrtara i /o albumina d’ou ràpida.
En primer lloc s’ha de netejar i eixugar la capsa de cartró perquè no hi quedin restes de líquid, i perquè així els materials s’hi aferraran millor.
Seguidament s’han de fer una sèrie de talls a la part de dalt de la capsa de cartró, de tal manera que la part superior de la capsa agafi forma de teulada. Un cop fet això es poden afegir els cantons amb paper de celo perquè l’estructura es mantengui intacta i pugui aguantar el treballar sobre ella.
Després es prepara la cola amb què s’aferraran els dolçois i les galletes. Aquesta cola es pot fer de dues maneres: pujant blanc d’ou, sucre en pols, suc de llimona i crema tàrtara (s’utilitza perquè la pasta es torni forta aviat) fins que ens quedi una crema homogènia, semblant a cola; o bé utilitzant albumina d’ou ràpida que sempre es preferible a l’hora d’evitar la salmonelosi, i més si treballam amb infants.
Quan tenim la cola feta es van aferrant les galletes per tot el voltant de la capsa de cartró, fins a tapar-la completament.
Després s’hi afegeixen a sobre els dolços, les crispetes tenyides amb colorants alimentaris i la resta de llepolies segons el gust i la creativitat de cadascú.
Finalment es subjecta amb la cola alimentària sobre una palangana i es pot simular la neu amb coco ratllat i decorar la safata amb la resta de llepolies.
Generalment estarà eixuta en menys d’una hora.Convé que quan anam aferrant els materials deixem eixugar entre una capa i l’altra almenys 15 minuts.Igualment sempre s’ha de fer sota la supervisió de gent adulta.
