La recent compra de Raixa per part de la Fundació Biodiversitat i el Consell de Mallorca dóna titularitat pública a un dels edificis més significatius de la ruralia de la nostra illa. Raixa és tot un exemple de combinació del medi natural amb l’arquitectura al servei de l’estètica i la història. És el lloc adient per captar la lliçó dels geògrafs i dels escriptors: el paisatge està marcat de connotacions naturals, és un espai carregat de paisatge amb història.

Història i Art

Des que l’any 2002 la possessió de Raixa va passar a ser propietat pública s’han realitzat intervencions puntuals (neteja de l’espai vegetatiu, sistemes agrícoles i recursos hidràulics) com la modificació d’algunes parts dels jardins que conformen els elements configuradors de la seva fisonomia.

En el darrer terç del segle XVIII Antoni Despuig i Dameto (1745-1815) va promoure la transformació de la possessió de Raixa en una vil·la de reminiscències italianes (1795) ja que Itàlia va ser el referent cultural del cardenal tant pel seu esperit cultural com eclesiàstic. Raixa va esdevenir el lloc ideal per al desenvolupament d’una vida dedicada al conreu intel·lectual i les Belles Arts. Les actuacions consistiren en la reforma arquitectònica de les cases, la construcció dels jardins i la formació del museu d’antiguitats, fita ineludible en les vil·les cardenalícies des del Renaixement; i que demostra l’afició del cardenal Despuig per l’arqueologia i el col·leccionisme.

Pel que fa a la reforma arquitectònica i dels jardins, es varen contractar els arquitectes Eusebio Ibarretxe i Giovanni Lazzarini. Segons la historiadora de l’art Júlia Roman “l’objectiu era projectar l’ampliació de la casa a la manera de palazzo nobile”. Els jardins es presenten com a grans escenogrfies amb la presència ornamental de l’aigua, una aposta per la col·lecció botànica, representacions escultòriques que esdevenen una clara afirmació del poder senyorial en un context pagès i com a espai destinat a la contemplació i al retrobament de l’home amb la natura.

En la configuració de la vil·la de Raixa, la construcció de la llotja va tenir un pes especial molt important ja que establia la integració de la casa senyorial i el paisatge així com també, formalitzava l’enllaç de la casa amb els jardins, mitjançant l’escala d’un tram que, des de la planta noble i flanquejant la galeria pel costat oest, descendeix al jardí.
Pere Fullana Puigserver, doctor en història i director insular de Relacions Institucionals del Consell de Mallorca ens indica en l’amable visita a Raixa que la reforma ha esdevingut doblement significativa: per una part, es tracta d’una de les iniciatives més importants que la institució insular durà a terme aquesta legislatura i que respon a la voluntat del cardenal Despuig de crear un espai de renovació de la cultura artística de la societat mallorquina. Per una altra, la reforma és l’exemple diàfan de l’assimilació de l’art neoclàssic a Mallorca, especialment per l’evocació de l’antiguitat i per l’ús de la gramàtica clàssica en la definició arquitectònica de les cases i el paisatge.

Seguint l’itinerari amb el doctor Fullana, contemplem la vegetació dominada per xiprers, agaves i garballons, encara que destaca entre l’arbrat, el dens pinar. El cardenal Despuig va invertir esforços en la formació d’una interessant col·lecció botànica que exemplificaria els plantejaments il·lustrats de l’època. Pere Fullana ens apunta que “els jardins de Raixa podien cobrir la mancança d’un jardí botànic a Mallorca a finals del segle XVIII i principis del XIX. Per això el cardenal, en el marc del seu plantejament il·lustrat, concedia un pes determinant a la ciència botànica com a factor de progrés econòmic i cultural”. Aquest interès per la creació dels jardins i per la consolidació de la col·lecció botànica constitueix l’origen del sistema hidràulic. La construcció dels jardins només va ser possible una vegada que es van dotar de prou aigua per al reg ja que el cardenal a finals dels segle XVIII construí una llarga canalització procedent de les fonts del coster i de Pastoritx: l’objectiu era potenciar el valor estètic de l’aigua.

Aquest tractament lúdic i ornamental dels elements hidràulics es varen concretar en la construcció de síquies i canonades de test, obertes arran de terra o sobre els marges, petits safareigs excavats a la roca, fonts i brolladors treballats amb gust manieristes. La terrassa de recepció se situa al nivell de la clastra en un plànol intermedi per on transcorre el camí públic de Raixeta.

Un dels elements ornamentals més importants és el brollador situat a la paret de contenció del jardí superior amb un portell que ostenta els signes senyorials dels Despuig. Una de les parts més destacades és el gran jardí dels tarongers, configurat a partir de dues terrasses comunicades amb escales i amb la llotja com a element unificador, signe evident del sistema bàsic dels horts de tarongers de Mallorca, que troba el referent tipològic a la vall de Sóller.

L’escala monumental de Raixa constituí un dels elements emblemàtics del conjunt de jardins ja que s’erigeixen com a eix projectual del jardí en terrasses i articulava un espai privilegiat per a la contemplació del paisatge. Arquitectura, escultura, botànica i aigua es combinen per establir una escenografia fidel als models italians del gust dels cercles il·lustrats del XVIII.

El famós safareig és una gran terrassa aquàtica que deixa entreveure una nota del paisatgisme barroc. Era el magatzem d’aigua que havia de regar els jardins però també els horts. És d’un gran valor paisatgista, amb tocs de certa monumentalitat i de la potenciació dels efectes visuals i del remor de l’aigua.

En paraules de l’Arxiduc Lluís Salvador d’Habsburg i de Lorena “l’abundor de l’aigua, la bellesa de la situació, l’esmerat artifici dels jardins i la proximitat de Palma es conjuguen per fer de Raixa una de les finques més belles de tota l’illa”.

Visitar Raixa

Les visites a la finca de Raixa estan permeses durant tots els caps de setmana de 10 a 14 hores, sense que s’hagi de passar per taquilla ni concertar visita. Aquesta situació es mantendrà, com a mínim, fins a final d’any. Entre setmana només són possibles les visites de grups concertats.