Tot i que la tardor i l’arribada del curs escolar ha fet minvar les seves aparicions als carrers de la vila, els “skaters” -nom amb que són coneguts els joves que es dediquen a patinar sobre monopatí- continuen duent a terme la seva afició per places i carrers de la nostra ciutat.

Fruit d’una generació on es valora sobretot la llibertat i la independència, l’skateboarding ofereix una magnífica oportunitat a aquests joves per posar a prova les seves habilitats al front d’un monopatí i alhora poder cremar un sobrant d’energia a força de velocitat i habilitat en el maneig del monopatí.

Gairebé un segle d’història

L’skate o monopatí  és un objecte que deriva del surf i es creà a primeries del segle XX, destacant pel fet de dur unes rodes de patins clavades a una estructura de fusta. La seva aparença rudimentària ha anat canviant al llarg de les dècades, essent durant la dècada dels 50 quan es produïren els canvis més rellevants amb la incorporació d’uns eixos que permeteren una millor maniobrabilitat.

Malgrat tot, fou durant els anys seixanta quan els skates aconseguiren una gran popularitat els anys seixanta; popularitat escampada arreu del món per les pel.lícules  i el sistema de vida nordamericà.  Ara bé, l’autèntica revolució en aquest esport arribà el 1970 de la mà del surfista Frank Nasworthy que va idear i dissenyar un tipus de roda fet de poliuretà que va permetre una major aferrada sobre l’asfalt.

Els anys vuitanta aportaren a l’skateboarding la fibra de vidre, que va permetre a més de lleugeresa, solidesa i rapidesa;  així com les primeres aparicions dels skateparks on poder dur a terme aquesta activitat sense molestar ni vianants ni conductors.

Moviment urbà

L’skateboarding destaca pel seu caràcter eminentment urbà; de fet és als carrers on es sol dur la major part de la seva activitat. Aquest esport està molt relacionat amb la cultura de carrer que durant uns anys predominà als EEUU i que en l’actualitat ha envaït tot el planeta; tenint estrets contactes amb el denominat art urbà (grafitis i tècniques de ball contemporani com l’street-dance o el tecnotrònic).

Per les  característiques pròpies de l’skate o monopatí aquesta modalitat esportiva  ha atret sobretot a un públic juvenil i  majoritàriament masculí. Es calcula que hi ha uns 13’5 milions d’skaters al món, el 80% dels quals és menor de devuit anys.

Hem de tenir present que el que es cerca és la bellesa en el maneig del monopatí, així com aprendre i perfeccionar nous trucs i estils;  de fet, no és un esport que estigui directament vinculat a competicions -tot i que n’hi ha- per la qual cosa se’l pot denominar  com un esport lliure on el freestyle  -l’estil lliure és la pràctica predominant.

Aquestes característiques  l’han convertit en un dels esports no reglats preferits pel jovent sigui quina sigui la seva raça o nacionalitat, sobretot pel que té de superació personal i d’esport on es combina velocitat, independència i agilitat.

Els skaters sollerics

Com no podia ser d’altra manera, l’skateboarding també ha acabat  arribant a casa nostra, duent de passada una certa polèmica tant pel que fa a l’ús de la via pública com pel que fa a la conservació de places i parcs.

Des de fa uns anys el col.lectiu de patinadors sollerics ha fet arribar les seves demandes als diferents regidors  i batles de la vila de cara a aconseguir un espai digne on poder dur a terme la seva activitat sense suscitar les ires tant dels veïns que veien com els patinador anaven envaint paulatinament els espai s destinats als vianants com dels mateixos polítics que tractaven de protegir els espais públics dels desperfectes que els monopatins hi anaven ocasionant.

Aquesta situació arriba a la seva fi fa alguns anys amb la construcció d’un skatepark a la vora del parc que hi ha a la plaça Teixidors. L’alegria inicial dels skaters es va veure substituïda poc temps després per les queixes que manifestaren pel que ells creuen un mal paviment a aquesta instal.lació i per una tornada a la circulació per les vies públiques.

“Dudu” i companyia

D’entre tots els patinadors sollerics, destaquen per la seva perícia en el maneig del monopatí Eduard Miranda “Dudu”, Pau Morell i Jordi Duque;  tots tres són un bon exponent del que és un skater: són joves -tots tenen tretze anys- i volen gaudir de valent del que la seva joventut els depara.

Pregunta.- Des de quan practicau l’skate?
Resposta.- Jo ja fa devers cinc anys -respon “Dudu” i els meus companys en fa més o manco dos.

P.- Quin tipus de monopatí emprau i què poden arribar a costar?
R.- Tenim els monopatins de la marca Switch People, i costen uns 150 euros cada un; però n’hi ha de tots preus. Nosaltres però els tenim de bona qualitat. En el cas d’en “Dudu”, el seu ha estat patrocinat per la mateixa marca ja que compta amb experiència dins el món de la competició; i amés té experiència com a model de roba esportiva per a la casa Billabong que és una marca utilitzada pels skaters.

P.- Heu competit alguna vegada?
R.- En Jordi competí a Sa Riera i quedà en tercer lloc; mentre que en “Dudu” quedà primer a Sa Riera i quart al concurs Patincity, i ha competit aquest estiu al Mallorca Surf Action quedant en molt bon lloc.

P.- Quin estil és el vostre preferit?
R.-  El que més ens agrada és el freestyle o estil lliure; tot i que també ens agrada l’Street -curses d’obstacles.

P.- Quants de sollerics hi ha aficionats a l’skate? Hi ha al.lotes?
R.- Devem ser més de vint i no hi ha cap al.lota que s’hagi decidit a practicar-lo.

P.- Practicau algun altre esport?
R.-  També solem practicar el “roller” -patinatge amb patins- i algun altre  esport; però en general ens agraden els esports de caràcter individual.

Simpàtics i decidits, aquests tres sollerics gaudeixen de tot el que el món del monopatí els pot oferir  a la vegada que assaboreixen la llibertat que un estiu els pot oferir, tot tenint ben clar que el temps corre en la seva contra i que el retorn a les aules els priva de molts de moments  de llibertat en solitari.