Que faci neu a l’hivern no és extraordinari. Però que en faci ja ben entrada la primavera és, si més no, un fet sorprenent i molt menys habitual.

Tradicionalment les nevades solen aparéixer en l’intèrval que va de desembre a març, essent el febrer el mes més propici. Si neva més enllà de març ja és considerat com un fet molt ocasional.

Però la realitat és que a Mallorca s’han registrat moltes nevades tardanes, a mesos totalment impensables però constatats al 100%. Totes elles tenen en comú que son nevades esquifides, molt localitzades i de curta duració.
Tenguent en compte que la superfície mallorquina superior a 1.000 metres d’alçada representa el 0’3% del relleu insular, i que la insolació primaveral és ja molt elevada, fa que la neu duri molt poques hores.

Per tant, la repercussió mediàtica que això pugui tenir és nul.la. Un 0’02% de Mallorca sense gairebé població civil, com és el cas del Puig Major, és un percentatge massa ínfim com per ser valorat a gran escala amb aquests extrems climàtics.

El rècord

Podem començar dient que, el rècord absolut de nevada tardana mallorquina el té l’any 1984, on es va veure nevar, ni més ni menys, que un 6 de juny; tan sols dues setmanes abans d’entrar a l’estiu.

Molts militars que estàven de guàrdia a 1.400 metres d’altura ho poguéren constatar: el 6 de juny de 1984 nevà al cim del Puig Major. En no haver-hi estació meteorològica allà dalt (no arribaria fins el 2009), aquesta no és una dada “oficial” registrada, però hi ha testimonis i ben verificables.

A més, la situació isobàrica aquell dia  marcava una entrada de nord totalment retrògrada, donava 4º C a 1.400 metres d’alçada, i amb una mar ja més calenta, va propiciar la formació d’una gran tempesta degut al xoc de masses d’aire… i nevà.

Normalment, 4º C és una temperatura massa justa com per veure nevar, i el que sol caure és pluja. Emperò, quan la precipitació ve acompanyada de tempesta, es produeix una baixada d’aire tal que fa que la cota de neu es desplomi; baixi més del previst. I això és el que passà aquell dia, i permeté veure neu a Mallorca en ple mes de Juny. Un fet realment històric si pensam que pel juny lo més habitual és superar els 30º C, i a vegades de llarg, a segons quins indrets de Mallorca.

El mes de maig no se queda curt amb les sorpeses blanques, i son igualment ben poc habituals: dels darrers trenta anys, sols ha nevat per maig els anys 1985, 1987, 1991 i 2010; essent el 1991 el cas més destacable. La nevada de maig de 1991 es produí dia 5 i emblanquinà les muntanyes a partir dels 1.000 metres d’alçada, deixant un gruix superior als 30 centímetres al Massanella. Ha estat fins avui de les nevades més quantioses registrades mai en un maig, i aquesta fou la tònica de la primera quinzena d’aquell mes. I sense anar més lluny, l’any passat es repetí la història, amb menys neu pero moltíssima més pluja: el gorg blau literalment es desbordà.

El mes d’abril ja té un comportament més “bipolar”. En ser un més de transició, ens podem trobar amb estius adelantats (com fa una setmana) o un retrocés enrera de cap a l’hivern. Nombrosos son els abrils que ens han duit neu durant els darrers anys: 1989, 1990, 1991, 1992, 1994, 1998, 2003 i 2005, essent la d’aquest darrer any la més destacable i on més baixa arribà la neu a aferrar. Era la traca final després d’un hivern històric de nevades (l’any on Palma quedà blanca).

Els casos de nevades d’abril de 1989 i 1998 van ser molt parescuts. Després de tenir uns hiverns realment càlids i sense una miserable nevada (els hiverns de 1988-1989 i 1997-1998 foren dels més secs i càlids del segle XX a Mallorca) la neu (que ja estava més que oblidada) va sorprendre en ple mes d’abril, després de cinc mesos sense fer-ho quan ho tenia que fer. I neva quan no toca, perjudicant a l’agricultura.

Calabruix el 1989

El cas de 1989 va ser amb una intensa calabruixada que deixà neu granulada a 400 metres, una altura molt més baixa del previst i amb un vent ben poc nevador: ponent. I fou l’unica nevada en tot l’any!

Pel 1998, la neu sorprengué en plena Setmana Santa, i també amb calabruix. Es van haver de suspendre moltes processons del divendres sant (algunes quan ja estaven enmig del carrer) i la neu aferrà a 800 metres, novament amb vents de ponent.

I al igual que 1989, gener i febrer havien estat anormalment càlids, i arribà abril per “compensar”.

I ja que parlam de Setmana Santa, podem dir que la del 2008 ha estat la més nevada que es recorda, amb 10 centímetres a 600 metres d’altura. Tot i que també és cert que la setmana santa de 2008 va caure molt prest (finals de març).

Fred per aquesta Setmana Santa

Veurem què passa per la setmana santa de 2011. De moment podem dir que, la calor enregistrada les setmanes anteriors no és molt bon senyal: a la mínima que ens baixi una borrasca del front polar (que baixarà) quan es trobi amb aquest ambient anormalment càlid per l’època, desembocarà amb tempestes… i qui sap si amb nevades a cotes altes.

En defnitiva, està clar que la neu primaveral és ràpida, inesperada i irregular. Cosa totalment equiparable al temps primaveral: de transició i grans contrastos.