Bel Moyà i Joan Nadal són l’exemple perfecte del que significa la superació de qualsevol tipus d’adversitat, així com del triomf que la constància i la il.lusió poden dur a terme en unes situacions que fa tan sols uns anys semblaven insuperables.

En la setmana en què es celebra el Dia Internacional de les persones amb discapacitats aquesta parella són un clar exponent del nivell d’independència que poden arribar a assolir les persones que es veuen afectades per aquesta situació.

 Estel Nou: tot un referent

Des de fa vint-i-vuit anys la vall compta amb l’associació Estel Nou que s’ha encarregat de l’organització i dignificació del món dels discapacitats a la nostra contrada. De fet, ha estat en el si d’aquesta associació que s’han forjat multituds de projectes que han contribuït de manera ferma i decidida a la incorporació dels discapacitats en la vida quotidiana de la nostra vall, arribant a ser-ne un element gairebé insubstituïble.

Des de fa 15 anys Estel Nou té muntat un centre especial de treball per als discapacitats que a més d’oferir suport -de tot tipus- als seus associats duu a terme una important activitat pel que fa a l’entorn dels nostres espais públics -tant pel que fa a  neteja de carrers i edificis com a manteniment de jardins públics.

Igualment, des d’Estel Nou s’ha duit a terme un programa d’inserció laboral per als seus usuaris en un ventall de possibilitats que van des de l’elaboració d’una àmplia gamma de confitures fins a un taller d’objectes de ceràmica.
Sens dubte, Estel Nou s’ha convertit en tot un referent a la vall  tant pel que fa a la lluita per a l’eliminació de barreres discriminatòries com per a la dignificació de les persones que fins a la data les havien sofert.

Bel Moyà i Joan Nadal es conegueren a Estel Nou on duen treballant des de fa un bon grapat d’anys: de fet na Bel fa vint-i-set anys que hi treballa i en Joan vint-i-un.

Les seves ocupacions respectives -na Bel a l’equip de neteja d’edificis i en Joan a l’equip de jardineria- els han permès poder gaudir d’una autonomia i una independència que els han permès poder viure conjuntament des de fa nou anys després d’haver passat per un festeig de cinc anys.

Ambdós feren -i continuen fent- de la seva convivència un espai comú de comunicació, respecte, amor i superació que els ha obert les portes envers una vida que no deixa de sorprendre’ls.

La possibilitat de gaudir d’un treball els ha permès poder assolir un nivell d’independència total -tant a nivell econòmic com afectiu- que els dotat d’un grau d’autonomia total respecte a les seves famílies.

De fet, tots dos són ben conscients de la importància de poder comptar amb un treball estable i de les possibilitats que aquest els ofereix. És na Bel qui afirma que “la feina és la feina” i “ la feina és lo primer”, tenint ben present que és gràcies al treball que podem comptar amb una autonomia total en les seves vides.

La seva jornada és tan dura com la de la resta dels sollerics: de fet, s’aixequen prest i duen a terme una jornada de treball de vuit hores que han d’alternar amb les tasques pròpies de la vida quotidiana.

La parella formada per na Bel i en Joan té molt clar que l’èxit de la seva empresa en comú passa per una equitativa repartició de les tasques de la llar i per un savi aprofitament tant del temps de lleure com del que passen a la feina.

 Tasques compartides

La repartició de les tasques domèstiques posa de manifest l’esperit d’entesa a que han arribat: mentre na Bel es dedica a la cuina i la neteja, és en Joan l’encarregat d’escurar i llençar els fems; essent el moment de la compra setmanal un moment compartit per tots dos.

Els moments de lleure són vitals també per al devenir de la parella ja que representen els moments en què la parella gaudeix dels moments de màxima intimitat per una part, i de relació de caire social de l’altra. De fet, na Bel gaudeix de poder relaxar-se amb les telenovel.les de l’horabaixa, mentre en Joan té en el “cotxet” que la parella ha recentment adquirit la seva màxima distracció.

Horabaixes a Valldemossa

Són els moments de lleure els que la parella dedica en bona part a la família: el pare de na Bel és vidu i ella li dedica bona part del seu temps, mentre que en Joan -bunyolí de naixement i solleric d’adopció- troba cada setmana algunes hores per visitar els seus familiar de l’altra costat del Coll.

L’adquisició del “cotxet” ha representat per a la parella un augment de la seva autonomia i una major mobilitat; tant és així, que alguns diumenges horabaixes els dediquen a realitzar algunes passejades per l’illa, essent Valldemossa -i les coques de patata acompanyades de xocolata- un dels seus indrets predilectes.

Tant en Joan com na Bel gaudeixen de poder compartir moments amb amics i coneguts, i han aprofitat sovint els viatges que Estel Nou ha realitzat per conèixer món -Port Aventura, Bèlgica o Menorca han estat visitats per l’associació-  i ampliar coneixements. D’entre les seves amistats, ells en destaquen a Antònia Tugores i Rafel Pujol -tutors laborals, així com a la resta dels integrants d’estel Nou, a qui no dubten en considerar una segona família.

La bellesa quotidiana

És la vida d’aquesta parella tot un exemple a tenir present -no només per a aquells que els envolten i els estimen- sinó per a tots aquells que consideren que l’esforç i la capacitat de superació ens permetran viure en un món millor.

És així com en Joan i na Bel ens posen cada dia de manifest que és possible tirar endavant i convertir els inconvenients en possibilitats a base de constància, treball i voluntat, fent possible el miracle de transformar un gris pervenir en una formosa quotidianeïtat.