El caragol, el bé més preciat de la gastronomia culinària de la nostra fira, ha format part tradicionalment dels plats més exquisits de totes les èpoques. Aquí presentam la importància que ha tengut o se li ha donat durant la història.

El caragol i la helicicultura en l’època romana

Segons Plini, va ser Fulvius Hirpinus qui va establir a Tarquemia, una ciutat no molt llunyana a Roma, la primera escaineria o lloc de cultiu de caragols. Tal i com esgrimeix la mateixa font, fou aproximadament l’any 50 abans de Crist. Els caragols eren engreixats amb vi i segó.

A més dels caragols tradicionals, en aquestes zones es criaven també unes altres espècies procedents de Iliria, del nord d’Àfrica, de Boreals, de Capri i de Liguria.

Alguns d’aquests parcs de criança de caragols es varen establir a Pompeia, al costat del volcà Vesubi, ja que segles més tard els arqueòlegs descobriren milers de closques que demostren el comerç de caragols que s’originà en aquella època.

Com a mode de preparació, Plinio també parlava dels caragols rostits, degustats amb vi i servits com a entreteniment dels grans menjars que els romans servien als seus convidats.

Per altra banda, segons una investigació feta fa pocs anys per la Universitat de Cadis, els caragols formaven part dels ingredients d’una salsa que s’emprava com a condiment durant l’època romana. Investigadors espanyols n’han trobat restes a un vaixell d’època romana enfonsat a la Mar Mediterrània, que es dedicava al seu transport.

El caragol a l’Edat Mitjana i l’Edat Moderna

Una altre de les èpoques d’apogeu del consum de caragols fou l’Edat Mitjana. Fou una època en la que es consumien en abundància, entre d’altres raons perquè aquesta “carn” era apta per a l’abstinència quaresmal. Es menjaven frits amb oli i ceba, en brotxetes o bollits, i en alguns monasteris europeus fou un plat habitual fins a principi del segle XVIII, que va desaparèixer de les taules més nobles.

Qui ho va tornar posar de moda fou un polític i gastrònom francès. Va ser quan va demanar al seu cap de cuina que preparàs caragols pel sopar que tenia previst oferir al Tsar de Rússia. Des d’aquell moment, la fama dels caragols es tornà escampar com la pólvora per tota Europa.