Els forns i les pastisseries de la vall han aparegut aquesta setmana plens de notes de color: ha arribat l’hora dels rosaris ensucrats.

Costum illenc

A les Illes Balears és costum el dia de Tots Sants que els padrins regalin llepolies als seus fillols en forma d’uns rosris de fruita confitada i carabassat que els infants es solen penjar al coll.

Aquests rosaris han anat sofrint diversos canvis al llarg dels darrers anys, sobretot pel que fa als elements que els componen. Així, la fruita confitada ha donat pas a bombons, panellets de difeents sabors (ametlla, coco, fraula, llimona i xocolata) que solen anar embolicats en paper de colors llampants i cridaners.

Tradicionalment els grans de les avemaries eren de panetets o panellets mentre que els grans dels parenostres eren de fruita confitada.

Aquests rosaris sembla que procedeixen del costum medieval de posar pans damunt les tombes, dins les esglésies, el dia de Tots Sants, juntament amb un alluminària de ciris, pans que després es donaven en almoina.

Dolç contra la tristor

Per altra banda, hi ha qui considera que el costum de regalar rosaris ensucrats durant aquestes dates es deu a la necessitat de contrarestar l’excés de dolor i patiment  -almenys entre els més petits de la casa- que envolta la celebració de Tots Sants, amb visites a cementeris i amb una presència dolorosa de les absències d’éssers estimats ja finats.

Patenes amb estampes

Sens dubte l’element més vistós del rosari ensucrat el constitueix la patena. La patena és una rotllana de carabassat de dimensions més o menys grosses que culmina el rosari i que duu aferrada una estampa de vius colors -els cromos amb què fa anys es jugava- que originàriament anava dedicada a sants o santes.

Recurs pedagògic escolar

La confecció de rosaris ensucrats s’ha convertit des de fa ja alguns anys en tot un recurs pedagògic per a les escoletes de les nostres illes que aprofiten aquestes setmanes per donar a conèixer als més petits una tradició tan nostrada com és la dels rosaris de Tots Sants.

Els mestres i pedagogs donen a conèixer els aliments amb què es fan, així com l’origen d’aquest dolç tan especial que enllaça de ple amb la simbologia religiosa que ens desborda durant aquests dies.

És així com cultura popular i educació asseguren la pervivència d’aquest costum centenari.