El Museu de la Mar tornà acollir, el cap de setmana, les Jornades d’Estudis Locals, de les que enguany s’ha celebrat ja la tercera edició. Un nombrós públic acudí a la convocatòria del Grup de Recerca i Estudis Sollerics (GRES), organitzador d’aquest esdeveniment que novament ha aconseguit atreure també un elevat nombre de comunicadors, que divendres i dissabte exposaren els seus estudis a l’Oratori de Santa Caterina d’Alexandria.

El doctor Carles Constantino fou l’encarregat d’inaugurar les sessions amb una ponència dedicada a donar a conèixer algunes de les figures més representatives del naturalisme a la vall. Constantino va fer un repàs cronològic centrant-se de manera especial en els naturalistes del segle XX, amb Guillem Colom al capdavant.

Les III Jornades d’Estudis Locals han estat constituïdes per un total de 23 comunicacions, que apareixeran, de la mateixa manera que els estudis presentats a les passades edicions, en el llibre que editarà l’Ajuntament de Sóller. Ara els autors tenen unes setmanes per presentar les seves comunicacions de manera que es pugui començar a preparar l’edició.

Les jornades d’enguany s’han dedicat a Antoni Vicens, gran estudiós de la filosofia francesa i un personatge molt il.lustrat, tal i com el va definir el professor Vicenç Hasso durant la seva ponència en record de Vicens. En el decurs de  les sessions es va llegir l’estudi “Conseqüències culturals dels moviments migratoris: literatura infantil i manuals escolars de la tercera república dins la regió de Sóller”, text pòstum del propi Vicens.

El batle de Sóller Guillem Bernat fou l’encarregat d’homenatjar els familiars de Vicens amb el lliurament d’un diploma. Durant el seu parlament va recordar que les jornades d’estudis locals serveixen no només per donar a conèixer temes relacionats amb la vall, sinó també per aportar idees que poden ser molt profitoses, com és el cas de la plaça d’arxiver municipal que es va demanar a les passades jornades. En aquest sentit, i segons Bernat, aquesta plaça es cobrirà aviat. Finalment, el batle convidà l’organització a continuar amb aquestes jornades i assegurà que si es manté el ritme l’any que ve es podran repetir.

Riscs que afecten la comarca, en el punt de mira

Els professors sollerics Joan i Quico Rosselló Geli participen per tercera vegada a les jornades, i enguany presenten l’estudi «Riscs naturals, aproximació als fenomens extrems a Sóller i Fornalutx». Han analitzat el risc natural a la comarca, fent una aproximació als riscs més habituals i presents als municipis de Sóller i Fornalutx. A través de la recerca històrica i amb especial esment a aquells esdeveniments que tingueren lloc als segles XX i XXI, períodes dels quals es disposa de més documentació, els germans Rosselló han tractat riscs com esllavissades, inundacions o altres fets naturals que poden comportar un risc de cara a la població. També han treballat en els possibles factors desencadenants d’aquests processos que han generat capítols de desastres i fins i tot desgràcies personals a la vall. La intenció de la comunicació intenta, a més, veure la influència que tenen aquests fenòmens a la població i com poden repercutir en l’economia.

La història d’un matemàtic solleric doctorat a França

Bartomeu Coll, del Departamen de Matemàtiques de la Universitat de les Illes Balears ha aprofitat les jornades per presentar la comunicació «Un matemàtic solleric a la França del segle XIX». A partir dels treballs del Dr. Antoni Vicens sobre els sollerics francesos, es va descobrir la figura del doctor solleric Jeroni Frontera. Predestinat per decisió paterna a dedicar-se als negocis d’exportació de cítrics amb França, va acabar obtenint el grau de doctor en Matemàtiques per la Universitat de la Sorbonne l’any 1851. A través de l’estudi de Coll s’intenta acostar a l’obra científica de Frontera, bàsicament la seva tesi doctoral i situar-la en el context dels problemes que s’estudiaven en aquell període en un dels millors centres del món on es feia recerca científica, com era a París, a la Faculté des Sciences, i sota la direcció d’un dels grans partes en la formalització de l’Anàlisi Matemàtica del segle XIX, el professor Agustin-Louis Cauchy (1789-1857).

Conèixer el Sóller dels anys 20 amb l’excursionisme

«Algunes aportacions sobre l’excursionisme català dels anys 20 a Sóller» és el títol de la comunicació de les solleriques Laura Celià i Aurora Torrens, que a partir de l’estudi del moviment excursionista a la vall han fet un anàlisi de la situació del municipi a l’època. L’any 1891 es creava a Barcelona el Centre Excursionista de Catalunya, com a resultat de la unió de l’Associació Catalanista d’Excursions Científiques i l’Associació d’Excursions Catalana. Aquestes i altres agrupacions, lligades a la Reinaxença, portaren a terme una important activitat de reconeixement i descripció del país, tant des de l’òptica científica com cultural. En aquest sentit, Mallorca fou una destinació prou freqüent a principis de segle i les cròniques d’aquestes excursions, aparegudes al Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, retraten Sóller i el seu entorn en vàries ocasions donant una imatge prou verídica de la vall als anys 20.

La gran varietat d’orquídies de la nostra comarca

El naturalista Guillem Alomar ha iniciat enguany les jornades, presentant una comunicació dedicada a l’estudi de les espècies d’orquídies que es poden trobar al terme municipal de Sóller. L’autor defineix les Balears com una de les regions biogeogràfiques amb més riquesa en nombre de taxons d’orquídies a l’estat. A Sóller se n’han observat un total de 29, un 56% de les que es poden trobar a Mallorca. Entre aquestes espècies destaca l’híbrid de Ophrys soller, planta trobada a la vall per primera vegada. Alomar també fa menció a diversos endemismes de l’illa i de la Serra. Per les seves particularitats climàtiques, Sóller és un autèntic laboratori per estudiar aquest tipus de plantes. El naturalista finalitza la seva comunicació amb una relació de les espècies, el seu nom popular, i les zones on s’hi poden trobar més orquídies: el Barranc de Biniaraix, Alfàbia, Es Teix, es Pujol de Banya o el Coll de Sóller.

La història dels cinemes i el seu paper a Sóller

El doctor Cristòfol Miquel Sbert ha participat a les jornades amb un estudi cronològic del cinematògraf a Sóller, des dels seus inicis fins al tancament de la darrera sala. Començant pel preludi del cinematògraf, fa menció dels primers estereoscopis dels que hi ha constància a la vall, així com l’arribada del cinema ambulant i els primers i rudimentaris cinemes. L’autor dedica un capítol de la seva comunicació a la relació entre el setè art i l’església, institució que aviat es va posicionar contra el cinema. També parla del comportament del públic, que a la vall va arribar a ser força exigent amb les projeccions i espectacles. Fa menció també a l’arribada de l’actor francès Pierre Alcover, fill de solleric, als anys trenta del segle passat, lligada a l’establiment dels grans cinemes amb l’arribada del cine sonor i la proliferació dels cinemes d’estiu, arribant així a la crisi de les sales i el tancament del darrer cinema l’any 1996.

El cinema, bressol d’anècdotes que no s’obliden

Les joves solleriques Neus Marroig i Antònia Maria Miró han participat també a les trobades. Marroig hi ha estat present des de la primera edició, mentre que Miró s’hi suma a aquesta tercera, amb l’estudi «El lloc és la memòria (espais lúdico-culturas, cinemes a Sóller)». Afirmen que els cinemes formaren part d’una història social recordada avui en dia per gran part dels ciutadans de la vall que visqueren l’evolució del cinema, com una finestra cap al món a més d’un espai lúdic on poder relacionar-se. Tant joves com adults o gent gran gaudiren dels cinemes sollerics fins a mitjans dels anys 90, quan es va procedir al tancament del darrer cinema, l’Alcázar, avui gairebé desaparegut definitivament. A través del seu estudi, i a través d’un seguit d’entrevistes, Miró i Marroig volen presentar una part de la memòria viva avui dia, per tal que tots aquells records que es crearen als cinemes no quedin a l’oblit.

Catalogant els camins de Sóller i Fornalutx

Un grup de ponents presenten l’estudi «La catalogació dels camins de Sóller i Fornalutx», la primera de les dues comunicacions d’enguany dedicades també a Fornalutx. Antoni Reynés, Francesca Rotger, Miquel Salvà i Maria del Mar Taltavull formen part del Departament de Medi Ambient del Consell de Mallorca, que des de l’any 1997 porta a terme el Programa de Catalogació de Camins de Mallorca com a instrument per col.laborar amb els ajuntaments en la gestió de la seva xarxa viària. Es recopila informació i documentació existent per tal de facilitat l’aclariment de la titularitat dels camins i la incorporació a l’inventari de Béns Municipals d’aquells que són públics. S’han consultat l’Arxiu General del Consell Insultar (dipositari del fons documental de l’antiga Diputació) i l’Arxiu del Regne de Mallorca. Es presenten els resultats dels catàlegs de Sóller i Fornalutx en el que es recullen un total de 190 camins, 140 de Sóller i 50 a Fornalutx.