La més que probable partida dels missioners dels Sagrats Cors del seu convent solleric ha agafat per sorpresa a molts, ja que la presència de la congregació religiosa a Sóller gaudeix d’una dilatada història. Tanta que pràcticament tots els sollerics han conviscut amb ells al llarg de la seva vida.

I si els vincles de la congregació amb Sóller ja són extensos de per sí sols, més encara el Convent on s’hi va instal.lar a principis del segle passat. Els arxius que allà s’hi guarden recopilen gelosament la història que ha tengut aquesta casa al llarg de diversos segles. Ens centrarem en els dos darrers.

Ens hem de remuntar a principis del segle XIX quan Espanya va posar en marxa la tercera desamortització de la mà del ministre Juan Álvarez Mendizábal. El procés de la desamortització va consistir en posar en el mercat, mitjançant subhasta pública, les terres i béns no productius en poder de les nomenades “mans mortes”, gairebé sempre l’Església Catòlica o les ordres religioses i territoris nobiliaris, que els havien acumulat com habituals beneficiàries de donacions i testaments.

La finalitat de les desamortitzacions va ser incrementar la riquesa nacional i crear una burgesia i classe mitja de pagesos propietaris. A més, l’erari públic obtenia uns ingressos extraordinaris amb els quals es pretenien amortitzar els títols de deute públic. La desamortització es va convertir en la principal arma política amb que els liberals varen modificar el règim de la propietat de l’Antic Règim, per implantar el nou estat burgès durant la primera meitat del segle XIX.

Per aquella època, el Convent  de Sóller acollia els religiosos franciscans fins que l’any 1935 l’Estat va confiscar tots els seus béns. Aleshores, el claustre va passar a mans de l’estat per bé que de l’església se’n varen ocupar diversos “donats” entre els quals destacà el capellà Ramon Colom “Pallicer”. El donat era l’encarregat de l’església, que era l’únic lloc que havia s’havia salvat de la desamortització de Mendizábal. Mentrestant els frares franciscans es varen quedar sense el seu convent. Els “donats” es varen ocupar del temple fins l’any 1920 coincidint amb l’arribada dels Sagrats Cors, que en varen substituir les seves funcions.

Durant aquest llarg període el claustre tornaria provisionalment a mans de religiosos, en aquest cas de l’ordre de La Salle que hi va establir un centre escolar. L’edifici era propietat del govern a pesar que l’usufruit del claustre estava en mans dels religiosos. No va ser fins al 15 de setembre de 1920 quan arribaren els primers frares dels Sagrats Cors a Sóller. El primer superior de la comunitat va ser el pare Miquel Rosselló.

Els missioners venien a cobrir la feina que fins aleshores cobria el “donat” i s’encarregaren de l’església i unes petites dependències annexes i del corredor on actualment hi ha la biblioteca escolar. La resta de l’edifici estava en mans de La Salle. Per acollir els frares, la comunitat va fer algunes reformes a unes sales que confinen amb l’església on hi va habilitar diverses cel.les.

Un any més tard i amb només tres alumnes, els Sagrats Cors funden la seva pròpia escola, que durant uns anys conviuria amb la de La Salle. Aproximadament l’any 1927 els Sagrats Cors i a força de moltes gestions es feren amb la propietat del claustre, amb el dret d’usufruit de l’Ajuntament que també hi tenia algunes dependències municipals.
Durant el període d’uns sis anys La Salle i Sagrats Cors varen conviure al Convent fins que els primers varen abandonar-lo definitivament per instal.lar-se al carrer de la Volta Piquera a la casa que avui es coneix com a Cal Bisbe.

La situació va romandre amb escassos canvis fins que va esclatar la Guerra Civil l’any 1936. Des de la partida dels frares de La Salle fins l’esclat de la guerra el Convent estava pràcticament en mans dels Sagrats Cors.

Amb el final de la guerra i el posterior desmantellament del quarter, els Sagrats Cors passaren a ocupar de forma ja completament definitiva de tot el claustre del Convent, els quals han compaginat la vida contemplativa amb les tasques docents convertint aquest centre en un dels capdavanters de Sóller.

El conjunt arquitectònic del Convent ha sofert diverses millores i ampliacions, com la que es va fer l’any 1981 quan el centre va ser equipat amb un nou gimnàs i una sala d’actes aprofitant unes antigues dependències que donaven a la carretera del Desviament. No va ser fins l’any 1987 quan el centre es sotmetria a una important reforma atorgant-li la fisonomia que avui té l’edifici amb la qual se li va aixecar una planta més a tres de les quatre ales del claustre on s’hi varen adequar diverses aules del centre.

Al llarg de la presència dels Sagrats Cors, el temple ha estat objecte de diverses reformes, com la substitució de tota la coberta i el repintat de totes les capelles i la bòveda principal. A destacar la labor que va dur a terme el religiós Bartomeu Alcover fins poc abans de morir restaurant algunes de les talles religioses que es contemplen a l’interior de l’església i a la capella dedicada al Sant Cristet del Convent.

Durant els 88 anys de presència continuada dels missioners, molts han estat els religiosos que han deixat la seva empremta a Sóller. Si més no el més antic, el germà Rafel, que amb 91 anys d’edat, és el religiós que més anys ha viscut a Sóller des que hi va arribar l’any 1943. El 1949 hi va arribar per primera vegada Bartomeu Barceló, gran aficionat a al senderisme i l’apicultura, que avui als seus 84 anys fa palesa d’una salut de ferro.

Els dos religiosos conviuen amb Ricard Janer, Guillem Gayà i Llorenç Caldentey, el més recent en arribar i actual superior de la comunitat.

La presència dels Sagrats Cors pot ser arribi enguany al seu punt i final. Però la seva partida deixarà una empremta molt difícil d’esborrar entre els sollerics, tant entre alumnes i exalumnes com tots els devots al Sant Cristet del Convent. El temps decidirà si finalment es queden o se’n van.