Què bo! Què dolç! Què necessari és entrar dins el cor d’allò que dóna vida a la vida dels nostres pobles i a la nostra tradició cristiana i mariana.

El cor és el centre des d’on parteix el nervi de la vitalitat d’allò que som, però també n’és el punt  on ressonen els batecs del nostres amors, treballs, penes, alegries, il·lusions, fites.

És tot un fet simbòlic que 43 pobles mallorquins des dels quatre punts cardinals de la nostra Roqueta surtin abanderats cap a Lluc per escoltar plegats els batecs de la pregària i abraçar-nos en un sol cor, demanant que Mallorca  on regna, coronada, la Moreneta, visqui la pau, la prosperitat i l’amor del Crist, el seu Fill que porta sobre els seus braços.

Aquest dissabte i diumenge de setembre no és una data que assenyala un punt d’arribada sinó un punt de partida, per continuar la tasca que ja començaren els nostres padrins i que nosaltres hem de seguir obrint camins als nostres fills.