Dins els diversos actes de les festes patronals hem vist varietat de coses i activitats, una d’elles però, ha cridat l’atenció, de manera llastimosa, pel fet d’haver estat utilitzat per alguns elements carregats d’odi, venjança, i malaltís antiespanyolisme, per vomitar tota la seva bilis davant un públic divers que va a escoltar un acte cultural i no pas a sentir un enverinat i sectari míting polític.
Ens referim a l’acte de la presentació del llibre «obra poètica de Maria Mayol» i al lliurament de premis literaris «Vall de Sóller», on alguns dels protagonistes aprofitaren l’esdeveniment per fer un infame monòleg de la seva peculiar, subjectiva i sectària visió de determinats fets o períodes de la nostra història.
Tothom sap que a la guerra se cometen moltes barbaritats i que elements indesitjables (que maleïts siguin per sempre), se’n troben a qualsevol bàndol, i que Mallorca no quedà indemne de tot això, però titllar genèricament d’assassins a tot el qui no compartien i es resignaven al caos, crim i sectarisme de la II República, és una cruel infàmia. Multitud de falangistes, requetés, soldats i voluntaris, tant de Sóller, Mallorca i de tota Espanya lluitaren i entregaren la seva vida per aconseguir una nació més justa i lliure i no cometeren cap assassinat , ben al contrari, molts intentaren que no es cometessin venjances, com els poetes falangistes germans Rosales que protegiren a Garcia Lorca o els requetés mallorquins que feien controls a les carreteres, així com molts que intercediren per aconseguir indults, etc. També milers de persones sofriren persecució i mort per les seves idees polítiques o religioses, a mans de socialistes, comunistes i anarquistes, dins l’espanya roja (dins la Catalunya de Companys hi va haver un autèntic genocidi)…Titllar a tots ells de criminals, per pura satisfacció personal, quan molts varen ser víctimes, és senzillament una canallada.
Per altra banda, es pot comprendre que un sigui antimonàrquic, antiliberal, antimarxista, antifranquista o el que vulgui, dins el context de les idees, però ser antiespanyol és una entelèquia xenòfoba que constitueix un insult a nosaltres mateixos i a totes aquelles persones nascudes a les distintes terres d’Espanya i que viuen o s’han emparentat amb nosaltres. Lamentables les paraules d’un dels premiats que acabà la seva intervenció dient «ellos dicen espina… nosaltres deim rosa; ellos dicen España…nosaltres deim Llibertat!» fent un intent d’arenga que sols fou seguit per mitja dotzena de tímides veus. Aquestes paraules, per molt poètiques que vulguin ser, manifesten un clar esperit xenòfob antihispà, i només per això ja deixen de ser poesia…
Lamentable.
