Si hagués vengut a la vida  fa 450 anys, els espanyols acabaven de conquerir el nou món,
això implicà que, juntament amb els portuguesos, van repartir-se les terres conquerides.

Si hagués vengut al món fa 450 anys, en el Mediterrani hi havia moltes rutes comercials entre orient i occident i, per tant, hi havia un augment del poder i control del Mediterrani per part dels germans d’Al.là.

Si hagués vengut a Sóller fa 450 anys, formaria part d’una gran tripulació de pirates berberescos, nostra casa  seria el vell vaixell, el vent i les veles serien el nostre motor, el mar seria la nostra terra ferma, sense camins ni  senyals, una lluita constant contra les onades, la set i la fam.

Si hagués vengut a Sóller fa 450 anys, no faria olor a sabó ni aniria ben arreglat, la roba pudiria a jornades de navegació, a ventades, a suor i saladina. El sol em torraria la pell, moltes i llargues hores sobre la coberta, resaria a Al.là per què ens concedís a  la victòria i ens emportàssim un bon botí.

Si hagués vengut a Sóller fa 450 anys, per ells no hi hagués hagut pietat, vendria a robar i saquejar, seria la personificació de la por, la mort i la massacre, honraria els nostres morts, aquells que haguéssin donat la vida per la guerra santa contra la creu, al nostre gran Déu.

Si hagués vengut a Sóller,  fa 450 anys, m’hagués guardat dins una butxaca un collaret daurat  per poder-te’l penjar del coll tot just arribar al port, si no hagués estat que els cristians ens van guanyar i vaig perdre la vida en un hermós camp de tarongers de fulles verdes i una hermosa flor blanca que el seu flaire em recordava a tu.

450 anys després, els turistes es fan fotos allà on vam desembarcar, en aquella platja era deserta,  ara està plena a vessar de gent que mira, gaudeix, batalla…. són les coses bones de passar a l’eternitat.

450 anys després, els crits i les rialles, tapen el soroll dels trabucs i dels dispars dels canons i escopetes, l’alegria i la festa es respira dins l’ambient…. són les coses bones de passar a l’eternitat.

450 anys després, un moro es baralla amb un cristià, aquest el tupa, el tira a terra, es rebossen d’arena, s’alcen, riuen i, en acabar la lluita, s’abracen… són les coses bones de passar a l’eternitat.

450 anys després, amb un bon botí a les nostres mans fruit d’un gran saqueig, els pagesos ens derroten a la plaça de la vila, i tots junts cridam ben fort un “Visca Sóller”, entre llàgrimes, rialles,  abraçades i entonam be fort i junts el cant de “La Balenguera”… Són les coses bones de passar a l’eternitat.