Adeu. Sí, adeu. Començam aquest escrit acomiadant-nos. D’amics i familiars, que han partit de Sóller perquè no hi poden viure. Dels locals i comerços que tants d’anys han servit al poble i que ara s’han convertit en tendes de souvenirs o roba “hippie”. Ens acomiadam de tota aquella gent que, si no té herència, haurà de deixar tard o d’hora aquest poble i, fins i tot, aquestes Illes. Ens acomiadam de cases, finques, terres i establiments emblemàtics de Sóller que ara són hotels o habitacions per la gent visitant.
Ens acomiadam dels llocs públics que ja no podem ocupar els d’aquí; la plaça i els seus bars, el port de Sóller i les seves platges, el moll, les carreteres, i un sense fi d’espais d’on els sollerics ens hem vist desplaçats a causa de la massificació turística de la nostra vall. Ens volem acomiadar de tot això, perquè ara ens toca persistir en aquesta realitat. Una realitat que no hem escollit nosaltres i que no ens deixa viure.
Com a joves també deim adeu a la nostra independència per no poder pagar on anar a viure. I deim “hola” a l’angoixa del dia a dia de cercar un pis (perquè ja no aspiram a una casa) per poder viure de lloguer sense haver-hi d’invertir tot el sou. Deim “hola” als espais col·lapsats, a només sentir parlar la llengua estrangera, a viure entre embussos.
Perquè ara, les cases dels nostres avantpassats tenen una placa que posa ETV, o TI o H. I a la porta, on abans hi havia qualque senyora fent neta la seva part del portal, ara hi ha una persona estranya que saluda amb un “Welcome” a gent amb maletes. I passam pel carrer i no coneixem ningú, perquè ja no tenim veïnats. Només tenim cases buides o viatgers que venen i van.
Si les coses continuen així, haurem d’abandonar el nostre lloc. Les nostres arrels. Les terres que els nostres pares, padrins i repadrins han treballat tant perquè, al final, acabin en mans de gent de fora que, encantats per la bellesa i clima mediterrani de la nostra vall, no senten cap mena de vincle amb la cultura que hi ha arrelada. No els importa la nostra llengua, no saben quins són els nostres malnoms, ni els nostres costums, ni les nostres festes i simplement són aquí perquè, el seu poder adquisitiu els permet gaudir d’aquest agradable i “tranquil” tros de terra.
Per això ens hem ajuntat. Per intentar preservar la nostra identitat com a sollerics i solleriques i donar veu a un grup de joves de Sóller preocupats pel nostre futur, i pel de les noves generacions. Un futur que de cada vegada és més negre i fosc i que, a hores d’ara, sembla inexistent.
