30 d'abril de 2026

Diari digital de la comarca de Sóller

30 d'abril de 2026

Quin nom li correspon al nostre Ferrocarril en el seu centenari?

Nom o classificació. Tema fonamental. M’explico. Fa pocs dies i per invitació del Centre d’Estudis Històrics del Ferrocarril Espanyol, la que subscriu va participar en el viatge pilot del Tren Turístic Costa Brava des de Figueres a Portbou, a Girona. Va ser una excel.lent oportunitat per reflexionar, amb entesos en la matèria, sobre les classificacions que avui, a més de 165 anys de l’aparició del ferrocarril a Espanya, es poden aplicar a un servei ferroviari. Amb orgull descobrim que el nostre ferrocarril d’alguna manera s’ajusta a totes, excepte l’alta velocitat (ni mercaderies, potser). Cas únic.


Amb cent anys de treball diari per les seves vies, el nostre ferrocarril és “històric”. Vencedor en totes les crisis, inclosa l’actual, si considerem el nombre de passatgers que vam tenir aquests últims mesos, quan s’han omplert fins a sis trens “extra” a la tarda, a porta d’estació tancada, al marge dels “públics” complets .


I en parlar de nombres fem un parèntesi per pregar als accionistes de Ferrocarril de Sóller SA que no s’auto-enganyin, que despertin de la letargia, que no acceptin el fals plor. Que sent gairebé 900 accionistes, tenen l’obligació, la llibertat i els mitjans d’exigir transparència en les finances del ferrocarril. Hi ha el Síndic de Comptes i el Registre Mercantil.


N’hi ha prou un grapadet d’accionistes actius per demanar una auditoria no només del Ferrocarril de Sóller SA sinó també de les altres empreses que es beneficien amb el treball dels trens. Per exemple: “Tren de Sóller Complements, SAU”, una immobiliària 100% propietat de Ferrocarril de Sóller SA. Per què el nostre ferrocarril, amb el treball dels seus combois, ha de pagar un préstec bancari exorbitant, que venç el 2021, per l’edifici de la fàbrica tèxtil (Can Pizà) i la casa d’Isabel II, 51, tots dos en ruïnes? Per què no exigir la venda d’aquests edificis i l’eliminació d’aquesta societat, que només dóna pèrdues, i que significaria un legítim i enorme estalvi-benefici?


Tornant a la classificació, el nostre ferrocarril és un tren “cultural” pel seu recorregut i pel que es pot fer en i des de Sóller. A més, “modern”, ja que és elèctric des de fa més de 80 anys. “Privat”, només en l’explotació, per temps limitat, i subjecte al compliment de els termes d’una concessió atorgada pel govern. ¿I això de “turístic”? Ja el seu propulsor, don Jeroni Estades, va pensar en els turistes, però no va oblidar la principal funció del ferrocarril: treure el poble de Sóller de l’aïllament amb un servei fix i regular. Ser un motor de l’economia i donar treball a la gent de la comarca. Igual que els taxis, que les línies del TIB, algunes línies d’EMT a Palma, o les botigues a Mallorca, per Ferrocarril de Sóller, SA, el turisme és la principal font d’ingressos. Transporta turistes, sí, però la classificació de “turístic”, aïllada, suposa unes limitacions i condicions que destruirien el tren i perjudicarien a la vall. Llavors, el terme que el defineix per excel.lència és el de “servei públic”. És el títol que li ha fet ser el que és. Públic en tots els sentits i especialment en l’estrictament legal. El que ha constat i ha de constar sempre en la concessió d’explotació.


La clau de la supervivència del nostre famós ferrocarril de Sóller és a la regularitat permanent: dotze mesos l’any, trens des de les 7 del matí fins a les 19 hores. Ferma com un castell o una catedral. Amb varietat de tarifes. Amb trens plens i altres menys plens. Amb promocions de tot tipus. Amb augment de freqüència de viatges quan és necessari (igual que els autobusos). Això és el que encara provoca admiració i respecte. Això és el que comprovem amb orgull en el nostre últim viatge a Catalunya.


Sabem que el terme “servei públic” no agrada a les actuals autoritats del nostre ferrocarril i als seus mentors silenciosos. Posa límits i frens a la seva creença que el tren és propietat seva per utilitzar-lo per interessos privats, a l’estil “és meu i faig el que vull”. I per això han intentat anul.lar i desprestigiar tots els matisos del servei públic. I ens preguntem si fins les mateixes autoritats de la Direcció de Transports no estaran confonent o hipnotitzats amb la falsa retòrica d’algunes autoritats locals, sumat a estadístiques semi-reals i imatges ocasionals.


Però que ningú tingui cap dubte que sense aquesta classificació de “servei públic” regular, amb l’afegit d’una seriosa atenció al turisme, intern i extern, a la història i a la cultura oberta per a tots, el nostre ferrocarril deixaria de ser el que és i entraria en la via recta de la desaparició. I mantenir-lo plenament i correctament actiu és la tremenda i ineludible responsabilitat dels accionistes i de les autoritats de transports. Sempre amb el suport de la comarca, dels pobles, dels usuaris, dels treballadors del ferrocarril, i sobretot amb la fortalesa que resulta de la lleialtat a la veritat, a la integritat, a la transparència i a la solidaritat que són la base de tot èxit.