Advertir que, en aquest Sóller caciquil que encara ens toca viure, hi haurà persones a les quals desagradarà que, de nou, exposi les meves opinions. Idò que s’ho prenguin amb calma perquè jo cada setmana m’he d’engolir molts d’escrits plens de mentires, demàgogia i mitges veritats, així com una sèrie d’actuacions dels qui comanden, que m’afecten i que no són de cap manera del meu gust, i no per això els he llevat ni la salutació ni les formes educades. I que, a més, mai no sabem on ens podrem trobar…
Idò sí, resulta que el nostre Ajuntament comandat per les noves generacions del PP està preparant tornar encendre els llumets de Nadal (uns 30.000 euros o uns 60.000 euros?, en qualsevol cas molts per un Ajuntament en crisi) per a complir amb una populista promesa electoral. Mentrestant i incomplint una altra promesa electoral, no va renovar pel setembre el contracte amb l’educador familiar i ara, aquest dijous passat, ha fet el mateix amb l’educadora de carrer, és a dir, deixar-la a l’ídem. Ah! I no es retalla en educació, es redistribueix, es redimensiona, es reestructura… Remil llamps, què d’eufemismes!
El regidor de serveis socials, el mateix que va fer folrar de parquet el seu despatx municipal tot d’una haver entrat a la corporació i que se li calculen unes entrades mensuals de 1.500 euros com a regidor sense dedicació exclusiva, ara no té doblers per a renovar el contracte a una excel·lent professional que actuava des de la prevenció i l’educació. Immillorable criteri de com distribuir els doblers públics té aquest jove. Arribarà enfora dins la política.
El batle del PP, el mateix que cobra com un ministre per una dedicació no exclusiva, que ha contractat per Obres i Urbanisme a un arquitecte autoinculpat de delicte urbanístic, que pensa penjar llumets de Nadal i donar cava per Cap d’Any, i posar en marxa una megapiscina ultradeficitària i un forn crematori, deixa els serveis socials amb només dos tècnics per una població de més de 14.000 ànimes que pateix una crisi econòmica i, per tant, social. Tanmateix amb el temps, el que no es gasti en educadors s’ho haurà de gastar en policies.
Per la meva feina com a professor conec la feina dels educadors amb allò relacionat amb l’escola. El darrer que havíem posat en marxa era el programa d’intervenció socioeducativa (PISE), centrat sobretot en prevenir l’absentisme escolar, al qual hi havien de participar dos joves del meu centre d’ensenyament. Sé que, abans d’iniciar-lo, és a dir, d’il·lusionar als al·lots i al·lotes, de parlar amb els tutors, amb les famílies, amb inspecció educativa, amb les empreses col·laboradores, de tramitar informes i expedients, reunions i telefonades, els tècnics de serveis socials havien consultat als seus “responsables polítics” (un oxímoron com el d’intel·ligència militar?) si es podria comptar amb la figura de l’educador de carrer per a coordinar el programa. Per suposat, endavant amb el PISE. També s’havia sol·licitat al Govern -pel mes de juny, quan ja governaven els populistes populars- una subvenció per al programa. S’havien concedit 7.500 euros que ara s’hauran de retornar per no desenvolupar allò al que anaven destinats.
Dimecres, el dia que acabà el seu contracte l’educadora Maria Fonollar, es posà el RIP al PISE per no haver-hi ningú a l’Ajuntament que se’n pugui ocupar. Clar, no ho pot fer l’arquitecte. S’encarregarà el flamant regidor de Serveis Socials d’explicar-ho als joves i a les seves famílies, als mestres que hi han dedicat temps i esperances…? O només tirarà un post-it a la paperera situada sobre el nou parquet i sortirà a Plaça a veure com la brigada instal·la els nous llumets i ornaments de Nadal?
Lapsus: em pensava que aquests havien entrat prometent feina i solucions. No veig quina solució imaginativa és la de no renovar uns contractes i contractar assessors per fer una feina que ells no saben fer i per la qual també cobren. Deu ser el tipus de solucions que el PP pensa aplicar des de dilluns a nivell estatal. Votau-los, diumenge.
La brigada ja enrama per Nadal. Un Nadal que més que mai hauria d’esser símbol de la solidaritat amb els que menys tenen o menys poden: amb els joves i les famílies que deixaran de tenir el suport d’un educador-amic que els ajuda i els fa costat; amb els vellets de la residència i els seus familiars que han rebut l’ultimàtum de “pagues o te’n vas” perquè l’Ajuntament (el d’abans i el d’ara) no abona el que deu a l’empresa responsable. I veig un Ajuntament que ho vol celebrar gastant amb llumets i cava, que bescanvia educadors per arquitectes corruptes.
