Químics i físics com Mendeleiev, Ramsay, Moseley o Bohr, varen teoritzar sobre l’existència d’elements desconeguts sobre la taula dels elements del primer citat i les seves característiques. Més tard és va descobrir que tal i com havien predit aquests elements existien. Això va ésser possible perquè els elements segueixen un ordre numèric natural basat en l’estructura dels àtoms. És una teoria provada.
Per altra banda els articulistes des de el nostre humil laboratori que és l’espai d’una columna, també formulem teories, algunes de no tan encertades, altres de massa. Personalment puc dir que a nivell de teories, tinc a mà moltes més preguntes que respostes, alguna de les meves teories son provades, però poques. Això fa que, com aquesta setmana, el batlle del poble on visc em cridés l’atenció perquè no vaig veure fa dues setmanes que el feia quedar malament (fins i tot a Mallorca) ja què l’autopista de la que els vaig parlar no està encara acabada. Té aquestes coses experimentar, de vegades t’explota un tub d’assaig.
De fet sense anar més lluny, l’amor que és un dels elements preferits de les meves experimentacions, encara no sé si és només un sentiment gasós o un element sòlid essencial, encara que sospito fortament que no podria viure sense ell, gasós o metàl·lic.
Ara no em refereixo a l’amor físic, més aviat a la força que ens indueix a fer coses, que ens empeny vers els altres éssers humans o el que senzillament anomenem ganes de viure.
En tot cas, continuo experimentant, perquè les teories sense experimentació difícilment poden ésser provades com a fets o com a lleis establertes. Aquest és el principi bàsic del mètode científic. Les errades en l’aplicació de la teoria automàticament descartades donarien a pensar que per eliminació poc a poc ens acostem a l’èxit. Imagino que fer la descoberta d’un nou element pels creadors de les principals teories avui àmpliament acceptades els devia donar encara que fos de manera efímera una satisfacció indescriptible. No vull morir sense saber què és sent, per suposat.
Em demano quina seria més gran de les dues satisfaccions, la de formular o la de descobrir que l’havien encertada? Ara em semblen les dues igual d’interessants i colpidores. I a vostès?
