Les petites i mitjanes empreses del nostre país, en aquest moment de crisi, estan tancant i abocant a la defunció a molts empresaris. El dimecres passat ens va deixar en Jaume del restaurant Sa Teulera, un model de petit empresari que són els que creen llocs de treball i potencien l’economia del nostre país. 

En Jaume era un model d’empresari de les Illes que, sense grans estudis formals, havia creat una empresa i havia lluitat per mantenir-la  durant molts d’anys. En el darrer temps quan vaig conèixer la seva lluita contra la malaltia vaig intentar visitar-lo cada vegada que venia a la nostra vall i cal reconèixer la valentia amb la qual ell i la seva família  van fer front a l’adversitat.

En Jaume em va mostrar moltes coses de la vida. Era una persona oberta al món, al seu restaurant dinaven tot tipus de persones treballadors, polítics de tots els colors, artistes,  comercials, empresaris, famílies… El restaurant era un punt de contacte amb la realitat de cada dia, el marketing diari,  la temporada turística que començava el 25 de juliol i acaba per Sant Bartomeu, amb els problemes perquè abans del túnel i desprès amb el peatge la gent es desplaçàs a Sóller. Una persona preocupada pel futur de la vall especialment de la gent jove on ell no imaginava un futur clar.

En Jaume era una de les persones  més enriquidores que he conegut. Ens va transmetre als que treballàvem a Sa Teulera, el valor de la feina, de la constància, d’escoltar, d’aprendre dels que són millors, que la feina ben feta sol ser garantia d’èxit, de treballar fort però també  gaudir de la vida,  dels petits plaers, de sortir fora de la vall, de conèixer altres realitats, de estimar l’art, a ell l’hi agradava molt la pintura i la mar.

Sempre m’he sentit membre de la família de Sa Teulera i he de reconèixer, des de la meva petita experiència de vida en la qual he conegut a persones i he visitat diferents indrets del nostre món, que persones com en Jaume n’hi ha poques. Avui li diuen intel·ligència emocional, treball en equip, valor afegit, innovació, temes dels quals  en Jaume desconeixia la teoria, però els aplicava cada dia quant treballava.

Record moltes sentències de vida i experiències amb en Jaume. Sovint vaig servir una màxima seva: – Has de pesar a la gent -em deia-  i t’adonaràs que  hi ha persones que no pesen res  i en canvi ni ha d’altres que pesen molt. En  Jaume era una de les persones que pesaven molt i ens va ensenyar moltes coses als que vam compartir temps amb ell.
No podrem oblidar  els moments viscuts plegats i ens serà molt difícil  tornar a tastar una porcella feta al foc de llenya com les que tu cuinaves.

Una forta abraçada a tota la família de Sa Teulera.