El desastre inhumà al que estam assistint aquests dies al Sahara, la desinformació, les tapades d’ulls a les que pretenen sotmetre’ns varis països, fins i tot el nostre, no és qüestió baladí, sinó una qüestió econòmica i històrica.
L’Aaiún és un territori en el que el govern del Marroc pretén fer-se amb el control d’unes matèries primeres que reporten beneficis multimilionaris. Estats Units juga un paper, juntament amb el Marroc, d’autèntic protagonista. Estats Units va manifestar la seva adhesió al Marroc el 1783 amb la signatura d’un acord, degut a què el Marroc fou el primer país que va reconèixer la idependència dels Estats Units, i que George Washington va establir les bases d’una bona amistat amb el sultà Sidi Mohamed, en una carta que li va enviar.
Durant la Guerra Freda, el bloc antisoviètic (occident) es va mostra molt més interessat en enfortir una aliança, pel perill i por a què el Sahara independent quedàs en mans dels comunistes. No pretenc defensar la ideologia comunista, sinó escriure la història, ja que el meu rebuig al comunisme és total.
França també és un aliat del Marroc en la lluita contra el Front Polisari i, fins i tot, ha vetat vàries vegades el tractament de l’assumpte del Sahara com un “conflicte”, per així evitar el “Plan de Arreglo.
Per altra banda, Espanya, l’any 1947, va descobrir els primers jaciments de fosfats en aquesta zona i sota el mandat de Franco es realitzaren importantíssimes inversions (la cinta transportadora més gran del món es va construir sota les ordres de Franco).
Però, per què serveixen els fosfats? Els fosfats s’empren per a l’elaboració de fertilitzants, pel que té gran interès per a l’agricultura.
I essent el Marroc el principal exportador, els Estats Units són el primer importador. Però en l’actualitat els jaciments de fosfats han patit una merma. Per això, a més d’exportar-ne menys, el preu dels mateixos s’ha elevat molt.
Els jaciments de la zona alauí li devenguen uns ingressos de 2.000 milions l’any. Però considerant el preu que poden assolir els fosfats, provocat per l’escassetat que comença a haver-hi a la zona, podríem estar parlant en un termini de deu anys de 40.000 milions d’euros. Enteneu ara el derramament de sang que hi ha hagut aquests dies a la zona?
Si a més de les massacres que s’estan fent, segons les retransmissions d’informació no autoritzades pel govern marroquí, sumam que el Marroc mai ha respectat els compromisos adquirits amb Espanya en aquesta zona, la conclusió és clara: l’Executiu espanyol està fent el g… Però això si, quan li convé no s’aixeca davant la bandera dels Estats Units, però bé que s’arrodilla davant Obama i bé que demostra el mateix cinisme que els Estats Units amb el tema del Sahara.
