He llegit a la premsa local que els arbres de la Plaça tornen emmalaltir i no treuen fulles i que s’havia demanat assessorament a un especialista amb arbres de jardí que es desplaçaria a Sóller per fer les observacions oportunes, amen de la fumigació periòdica a l’arbrat per evitar plagues.

Com no hi ha mes noticies al respecte, m’agradaria fer dues consideracions:

Primer: Recordar que el nostre poble te una llarga tradició i cultura en cuidar tota classe d’arbres i encara queden moltes persones amb coneixements suficients per revisar i aconsellar, i evitar així el desplaçament de personal forà.

Segon: De tots és sabut que el creixement dels arbres depèn de la captació de nutrients del subsol per medi del sistema radicular i de la seva distribució a la part aèria (tronc i branques) per produir el seu desenvolupament.

Els nutrients circulen en forma de saba, quasi exclusivament entre l’escorxa i la madera.

Els arbres citats han estat perjudicats i debilitats per actuacions que els han limitat l’afluència d’aigua i nutrients; encimentades, instal.lació de canonades en lloc de les mines, etc.

Però el més greu es la corona circular d’uns 30 centímetres d’alçada causada per cremades, que a alguns dels arbres pot haver anul.lat tot l’anell de l’escorxa, e imposibilitat l’arribada de la saba a les branques. (Si queda una petita part sana de la corona, l’arbre pot intentar regenerar-se).

Per els exemplars que tenen tot l’anell cremat, no queda més possibilitat que brotin per davall de l’anell per substituir les branques actuals, però el seu estat no apunta a què ho facin amb la força i salut que seria desitjable per intentar reconstruir un nou arbre.

Per tant i a pesar que hi hagi qui me faci el contrari i pensi que subsistiran, som de l’opinió que els perjudicats al 100% de la corona d’escorxa, no els queden gaire anys de vida.

Degut al seu caràcter ornamental i d’utilitat, crec molt urgent replantejar-nos una sembra intermitja d’arbres joves amb previsió del pitjor.

I posats a recomanar permete-me assenyalar la conveniència de sembrar lledoners, que també son caducifolis, de llarga vida, de gran desenvolupament i no produeixen els problemes d’al.lèrgia que origina la llavor dels platers.