En escoltar la paraula crisi, la primera reacció és enfadar-se amb les entitats financeres. No ha de ser així.
Les entitats financeres, les que es dediquen a realitzar un dels treballs més antics del món, prestar diners i fer pagar un interès per això, poc tenen a veure amb aquesta crisi. És indubtable, que existeixen altres tipus d’ens financers, que no es dediquen a deixar diners, sinó a crear armes de destrucció de l’economia.

Explicaré d’una altra manera; una entitat financera (en endavant EF) et presta diners quan es necessari i et paga un interès quan tu li deixes. Les EF, estan sotmeses a uns estrictes controls, que estableix el BCE o la FED, per tant alguna cosa tindran els polítics a veure en la crisi no?

D’altra banda, les EF ajuden a crear diners, mitjançant l’anomenat coeficient de caixa (de cada 100 que li ingressen pot prestar 98, guardant-se 2 en la seva caixa) i gràcies a això t’has pogut comprar un habitatge, un cotxe, viatjar…
L’any 2006, alguns pensàvem que la voràgine de compra d’habitatge, consum… esclataria d’alguna manera, (algun article vaig escriure a la Veu advertint el fet) i com va esclatar ¿els bancs van tancar de cop l’aixeta? La resposta és no.

Tot va començar, primer als EUA i després a Europa, al pujar els tipus d’interès, (no només va ser l’única causa) es va començar a ofegar a la gent, fins que va arribar un moment que el que venia pisos, va deixar de pagar el fuster, l’electricista … Varen tenir culpa les EF? No, la culpa va ser dels polítics, ja que els vaig advertir que pujant el tipus d’interès, es corria el risc d’entrar en recessió = crisi; havia altres mecanismes per frenar la inflació (motiu principal de la pujada de tipus d’interès), però no crear l’ambient desolador al que estem assistint i que en el 2011 serà pitjor. Doncs a més d’una forta recessió, pot aparèixer i de fet s’estan donant indicis, la deflació (la pitjor malaltia de l’economia).

Deflació significa que el teu sou baixi considerablement, però que els teus deutes segueixin sent els mateixos, i per tant la càrrega per a tu, sigui encara més gran. També es pot donar el cas que el tipus d’interès segueixi baixant, i les entitats financeres, deixin de prestar diners. En els Estats Units estan intentant depreciar el dòlar, al Japó fa 10 anys de letargia, Europa necessita exportar més, però cal devaluar l’euro. I a Espanya, amb atur del 20%, el consum gravat amb més impostos, les famílies endeutades … botigues buides, preus baixant perquè la gent no consumeix.

Hi ha alguna solució?. Sí, un canvi de política econòmica, no basada en la pujada d’impostos, si menys despesa pública ja que és necessari que els estalviadors treguin els seus diners, el moguin, ho facin fluir, ja que si el pare Estat només paga, això ens costa diners, com?: pujades d’impostos per finançar l’Estat i evita que els diners dels particulars flueixi i provoca que l’economia es torni inert.

Qui creus tu que és veritablement el culpable? Si més no més d’un culpable sí n’hi ha.