Amb tot el respecte que vostè es mereix com a persona i com a president del consell d’administració d’una empresa privada que opera una concessió administrativa de servei públic, li present un breu comentari sobre el balanç de la seva gestió, amb els dubtes que suscita. Escric en el meu nom i en el dels qui donen suport la meva intervenció, és a dir, persones de Sóller, de Bunyola, de Palma, i de la resta de Mallorca, inclosos accionistes de l’empresa.
Clarament procura vostè eliminar trens de servei públic. Es va veure en el recent cas del tren de les 7 des de Sóller (un dels més necessaris). Hi ha un evident i permanent esforç per part seva de tenir tots els trens funcionant només des de l’1 d’abril al 31 d’octubre, és a dir, en l’època en què funcionen les seves Barques Blaves. Aconseguir que el tren treballi només per a una elit exclusiva que molt poc aporta a l’economia del poble i de la seva gent, perquè passa de llarg en els tramvies privats. El poble mateix ho comenta.
A més, no hi ha propaganda ni propostes rendibles a Instituts de Secundària i Batxillerat, Col.legis de Primària, Universitat, grups d’excursionistes, a Palma i la resta de l’illa, per a la temporada de novembre a març, cosa que donaria treball i activitat al tren i al poble. I no perjudicaria els seus plans privats. Moltes paraules respecte a la cultura, però obstaculitza el gaudir de l’aspecte cultural del viatge en el tren, en tot el seu recorregut, a tots els mallorquins. Amb l’aclamada màquina nova molt aviat ja no hi haurà raó per interrompre el servei de trens durant dos mesos. Signaria avui vostè que llavors tornarem a tenir tren a Nadal, Cap d’Any i Reis, i al gener, com es dedueix dels termes de la concessió?
En el laboral, hi ha un gradual augment dels fixos discontinus. Inestabilitat, inseguretat i por entre els treballadors i les seves famílies. Silenci en la comunicació i informació nul.la. Un enfocament que porta en si la seva pròpia destrucció.
El nostre Ferrocarril de Sóller mai s’ha detingut, ha sobreviscut dues guerres mundials, una guerra civil, més tot tipus de crisi. Gairebé ens sembla etern. Però Don Jeroni Estades no el va concebre per a ús exclusiu d’uns pocs “privilegiats”. Ara, doncs, seria dolorós que el ferrocarril pogués gradualment interrompre el seu servei, i potser arribar a la seva desaparició, en un procés ple de conflictes, inseguretat, atur i desesperança, només a causa d’un enfocament tan limitat com el seu, Sr. Mayol, que es tanca a un mercat legítim i excel·lent, que està centrat en un únic tipus d’explotació i gestió unilateral, que renega d’allò per al que el tren va ser construït i dels compromisos assumits en renovar la concessió (amb excepció de la renovació de vies i una mica d’equip, i de la compra de Can Prunera), i que opera d’esquena als que el fan funcionar. És aquest el llegat que vostè i la junta volen deixar-nos, Sr. Mayol? Aquest és el comentari general.
Ara només desitgem que aquesta temporada d’hivern sigui de reflexió. I d’ampliar la visió amb fets concrets i papers signats, no amb paraules buides que es tergiversen o mai es compleixen. El que està en joc és el bé de la vall i del poble de Sóller, dels treballadors, dels usuaris, dels accionistes. I li assegurem que no estem en contra seu sinó a favor seu, Sr. Mayol, encara que per ara vostè no ho vegi així. Prometem perseverar en els nostres esforços per tornar a la visió més àmplia, amb la llei i la veritat a les mans. Molt d’anys i molt bons per tothom! Salut.
