Sóc demòcrata i just per això no sóc partidari de cap mena de violència vers els representants del poble elegits democràticament. La democràcia real no és això i endemés, des de la llibertat: tenim i patim tot allò que votam.

Però també és cert que les regles del “joc de llibertats” contempla el control i/o opinió oposada, vers el poder elegit, que jo mateix des de l’”escó de la democràcia participativa”, ara mateix, en vull fer ús.

Mirau. Tot i el moviment del 15-M, algú creu que realment ens fan nosa les formes nepòtiques dels nostres governants o la cleptocràcia bancària que patim davant la crisi?

Per què ho dic així? Idò perquè crec que els carrers encara en van ben orfes del dret Constitucional a manifestar-se, cada dia i a tota hora, tenint en compte com van les coses.

Sí. Estic enfadat, indignat i absolutament desconfiat cap aquestes organitzacions -partits polítics, bancs- que fent ús de paraules o discursos demagògics basats en la gravetat-esperança, retallades-teràpies d’estalvi, sacrifici-remuntada, confiança-redreçament… tot plegat, no em mereixen cap mena de confiança quan tothom sap que no juguen, en el joc d’arribar “a final de mes”, amb les mateixes regles i condicions, laborals i salarials, que la resta de la ciutadania.

Així les coses Hem de parlar del Senat, els Consells, les Diputacions?… dels diners que suposen per a l’administració pública i les duplicitats de funcions quant al govern d’una Autonomia i/o País? Déu n’hi do! que n’estalviaríem de diners… però d’això no en parlen.

En parlen ells, a l’hora d’estalviar diners públics, dels set anys de feina que just han de menester per poder-se retirar amb una jubilació que és superior al sou d’un milleurista? I en aquest ordre de coses, tenint en compte els sous privilegiats i dietes d’escàndol que tenen… Els heu sentit parlar mai del control de l’absentisme dels càrrecs electes i d’aplicar-los sancions per abandó de funcions? Fes-ho tu en el teu lloc de feina. Ara mateix, ells, ja han aprovat lleis per no pagar-te si et poses de baixa… Ni malalts ens podrem posar.

Els heu sentit parlar mai de la supressió dels privilegis en paga d’impostos, els anys de cotització i la suma de diverses pensions? Cap de nosaltres ho pot fer això.

També, què els heu sentit parlar mai de la reducció dels càrrecs de lliure designació o càrrecs de confiança i la publicació obligatòria de tots els càrrecs públics que desenvolupen?… I tota aquesta banda, es creuen posseïdors d’una justa moralitat per dictar-nos mesures contra la crisi i els sacrificis econòmics que això ens suposa?

Encara més. He de confiar amb uns polítics, socialistes o populars, que no es veuen capacitats per posar quadrats i fixos a les entitats financeres? Si… quadrar-los proposant la prohibició de qualsevol tipus de rescat o injecció de capital públic. Si volen diners públics per quina raó no nacionalitzam la banca? Per quina raó els nostres polítics no poden elevar els impostos a la banca de manera directament proporcional a la despesa social ocasionada per la crisi generada quant a la seva mala gestió? Els heu sentit parlar mai, seriosament, d’obligar a la banca a retornar, a les arques públiques, tot el capital públic aportat abans que s’ho puguin repartir els seus directius i/o accionistes? Per què no els podem controlar o prohibir que facin inversons en paradisos fiscals i/o sancionar els moviments especulatius i la mala praxi bancària?

Això és així perquè tantes dècades de complicitat entre governants i financers ens han deixat una democràcia on l’Estat de Drets, a la ciutadania, ja la fa anar ben torta.

Jo ja fa anys que vot en blanc… perquè sóc demòcrata però exigeixo una altra manera de fer política i una altra classe de persones on la legalitat que ens vulguin impartir no sigui tant des de la ciència del dret i l’economia – redacten ells mateixos- i si des de la consciència i l’ètica que ens possibilitaria, a tots plegats, viure i conviure envoltats de més valors humanitaris.  Per això mateix, compte! senyors congressistes, senadors, eurodiputats, ministres, secretaris d’estat, delegats de govern, Presidents varis, Consellers, directors generals, batlies, regidors… sou molts però els ciutadans encara som molts més i arribarà el dia que ens treurem la por de damunt per dir-vos que no som mercaderia en mans de polítics i banquers… i que l’actual sistema fa aigua i no aguantam més.

Tenim un sistema fosc i els indignats sabem que no som uns antisistema ni la solució de tot… els indignats sol us mostram el problema. I sí que en volen un de sistema… però que funcioni. Compte! polítics i banquers amb els ciutadans emprenyats i les cues de l’atur on es cou la desconfiança, la desesperació i l’enuig. El dia que trobin un líder possiblement les paraules, la democràcia i la convivència ja no hi tendran cabuda.