El primer fou l’educador familiar, i això ens deixà sense aquesta figura centrada en reduir els factors de risc o vulnerabilitat dels menors i treballar perquè l’àmbit familiar sigui el millor espai possible de protecció i estimulació pels menors. Treballant amb les famílies un llarg ventall d’actuacions, com sobreprotecció dels menors, manca d’estimulació dels menors, manca d’higiene dels menors i de la vivenda; alimentació inadequada i seguiment mèdic deficient; manca de normes i límits; càstigs desproporcionats o inconsistents; ús de la violència, manca de reforços positius, negligència física i emocional; manca d’habilitats socials, de resolució de conflictes i de comunicació; manca d’horaris i rutines d’atenció; manca de cura dels infants, etc.

Seguidament fou l’educador de carrer que actua amb nins i joves entre 8 i 21 anys aproximadament, que es troben en situació de dificultat social i que sovint manifesten conflicte social. Entenent per individu en situació de dificultat social aquell que mostra unes mancances en el seu desenvolupament a causa d’una confluència de variables personals i de l’entorn que dificulten la seva socialització ( família, escola, barri/poble, treball …)

Amb una paraula, amb la pèrdua d’aquestes figures tenim a les famílies amb risc o més vulnerables exposades a tota una problemàtica difícil de superar sense una ajuda externa.

I continuam amb “l’affaire” de la Residència, a causa del qual tots els sollerics ens hauríem de sentir empegueïts en la forma i manera com s’ha duit aquest tema per part de l’Ajuntament.

Si és cert que hi ha hagut manca de serietat a l’hora de valorar els expedients d’entrada, si és certa aquesta mancança, mai es pot fer arribar al resident.

És una immoralitat que unes persones majors indefenses, i moltes d’elles dependents, arribin a aquesta situació de por i d’angoixa.

I, finalment, aquests dies ens assabentam que el proper serà Deixalles que, amb un llarg historial a la nostra ciutat, deixa d’entrar dins aquest cercle de subvencions. A partir d’aquest any, no se signa el conveni per retirar els objectes voluminosos, vidre…. Segons el consistori aquesta feina la pot fer la brigada municipal. Quina fal.làcia?
Si l’objectiu fonamental d’aquesta Fundació és la formació i capacitació sociolaboral de persones en risc o en situació d’exclusió perquè puguin, posteriorment, aconseguir llocs de feina dignes que permetin el seu desenvolupament integral com a ciutadans i ciutadanes. Com ho pot dur a terme la brigada municipal?

Com encaixen totes aquestes actuacions amb les promeses, que per actiu i passiu, ens prometeren a les darreres campanyes electorals?

On són aquells eslògans: Volem una societat del benestar moderna i avançada en la que tots els ciutadans puguin fer-se amos del seu propi futur?

Quin benestar els espera a aquestes famílies amb una problemàtica difícil de superar per a elles mateixes?

Quin futur els espera a aquests infants i joves deixats de la mà de Déu?

Quina situació de por i d’angúnia hem estat capaços de fer arribar a totes aquestes persones majors, indefenses i impotents?

Senyors, aquesta no és manera d’ajudar els ciutadans a fer-se amos del seu propi futur. Ja en altres comunicacions hem avisat que aquestes actuacions ens duran a llarg termini més problemàtica, més dedicació, més sofriment, amb una paraula més despesa.

Pel bé de la ciutadania tota, encara podem rectificar, la gent ho entendrà. El que no entendrà mai és aquesta postura intransigent i prepotent.

Qui serà el següent?.