Mil números han estat mil aventures. Publicar “Veu de Sóller” és encara avui un repte. Potser no tant com al principi, quan a la redacció tan sols hi havia una màquina d’escriure, quan cap col.laborador cobrava un duro per la seva funció o quan, poc després, el primer ordinador -ens sortí caríssim!- anava encara sense ratolí i amb una pantalla de fons negre i lletres verdes, tapada amb un protector.

Amb mil setmanes a l’esquena, “Veu de Sóller” i tot el que l’envolta ha evolucionat moltíssim. Sóller tenia escassament 10.000 habitants i no hi havia túnel. Les fotografies les fèiem en blanc i negre. Un exemplar valia 75 pessetes i a l’Ajuntament cap dels regidors no tenia dedicació exclussiva.

Avui, amb dos túnels més i 14.000 habitants, càmeres digitals i internet, i rodes de premsa setmanals a les Cases de la Vila, publicar “Veu de Sóller” continua tenint el mateix sentit que el 1989 i ho seguesc considerant com una aventura contra el rellotge.

L’acollida que ens han brindat sempre els habitants de la comarca de Sóller, els nostres conciutadans, és el secret que ens ha permès resistir, enfortir-nos, fer el número 1.000 i tenir encara ferms projectes de futur. Aquesta és la base d’aquesta publicació, que ens retroalimenta i ens permet tenir força i ànim continuar endavant i pagar les factures que genera l’elaboració d’aquest producte.

“Veu de Sóller” és la publicació en català més llegida de la part forana de Mallorca. L’índex de lectura a la nostra comarca és la més alta de les Illes Balears. No sé ben bé quin és el secret -això ho hauríeu de dir els lectors-, però “Veu de Sóller” sempre ha atret la vostra atenció, sempre ens heu estat fidels i constants, i això demostra que la premsa en català és perfectament possible i que la nostra societat és madura, interessada pel que succeeix en el seu entorn, capaç de sostenir la premsa de proximitat amb els seus anuncis i moderna perquè també sap adaptar-se als canvis que ens arriben de la mà d’internet i els diaris digitals.

“Veu de Sóller” hauria d’estar a l’altura de les demandes dels lectors. Per això, al llarg d’aquests denou anys, ha anat madurant. No ha perdut el seu esperit de gratuïtat: encara són bastants els col.laboradors que no cobren per treballar, i els qui tenen paga hi dediquen més hores de les que -per contracte- els pertoquen; es segueixen destinant els guanys -quan n’hi ha- a millorar el producte (més pàgines, més color, millor infrastructura…).

Tampoc no ha perdut l’esperit normalitzador: tota la informació fa ja anys que es fa en català i de cada vegada hi ha més anunciants que comprenen que aquesta és la llengua que pot atraure més clientel.la.

Òbviament, conserva les pàgines obertes a tothom: partits polítics, particulars, col.lectius de tota índole tenen espais reservats per donar a conèixer les seves inquietuds i opinions. D’igual manera, es procura ser present a tots els actes que s’organitzen a les nostres contrades per després, el divendres següent, donar-ne compte a través de les pàgines.
I, com no, es continua tenint màxim esment en la defensa dels interessos de la comarca de Sóller: es comuniquen totes les decisions destacables que prenen els consistoris dels municipis, així com les d’altres institucions que ens afecten; es fan reportatges i entrevistes sobre els temes que són d’interès de la població; es recullen les opinions de les persones i grups cada vegada que sorgeix un conflicte. Tot això, sense deixar de banda la màxima promoció dels esdeveniments culturals, esportius i socials, amb reportatges sobre patrimoni, agricultura, història, art i qualsevol altre aspecte que servesqui per fer créixer la societat local.

Aquest és el repte que dura des de fa mil setmanes i que procuram, amb la màxima veracitat i qualitat possible, continuar amb dignitat i millorar-lo. No és una feina fàcil ni -a vegades- grata. Però gaudim fent-la, com estic segur que en gaudeixen els qui han compartit i comparteixen la feina amb nosaltres i els qui, setmana rere setmana, confiau amb nosaltres. Gràcies!

Gabriel Mercè, director de Veu de Sóller