Senyor director;

Li agrairia la publicació del següent escrit.

El passat 5 d’agost a una entrevista que me va fer el setmanari “Veu de Sóller” vaig manifestar, entre d’altres coses, que vaig ser expulsat a l’edat de 13 anys, el 1963, de l’escola del Convent per pertànyer als “boys scouts”.

A la setmana següent i a través de la veu telefònica un “amic” posava en dubte les meves informacions adduint que la meva expulsió fou el 1963 i que el meu ingrés a l’escoltisme fou el 1964. Idò bé, a l’incrèdul “amic” tenc a bé refrescar-li la memòria.

La primera excursió que vaig fer va ser l’any 1962 acompanyant la “colla”. Jo era sis anys més jove que ells a un olivar anomenat “Can Nicó”, a la zona de Son Llampàies, propietat de la família de’n Bernat Bota. El consiliari que va dir la missa era don Joan Lladó. Va fer el dinar en Jaques Oliver, consistent en ous escalfats dins les clovelles de mitges taronges i sobre els calius, així com patates enterrades sobre els mateixos calius. Record que entre d’altres hi havia en Pere Frontera, en Pep Morell, en Pep Sunyer, el meu germà Tòfol Castanyer…

A l’any 1963 vaig entrar a formar part a la patrulla “Falcons”. Després es formaren la “Voltors”, la “Lleons” i es va constituir la secció. Més tard es va formar les “Àguiles”.

A l’any 1963 vaig prendre part al Sant Jordi a la finca de “Biniat-Zar”, al terme municipal de Bunyola.

Així vaig continuar passant de II cap de patrulla “Lleons” “A cor valent res impossible”, cap de Rangers, fins el curs 1970-1971, que em vaig incorporar a la Mili i després la meva feina de conductor d’autocars dies faners, festius i diumenges em va impedir continuar. Molt de greu em va saber.

Idò bé. Retornem allà on érem. Jo feia el Batxiller al col.legi del Convent i pertanyia als Boys-Scouts, el cap visible de la Organización Juvenil Española (OJE), un organisme molt diferent a l’escoltisme i de caire militar. Recordem que era el 1963. No vos cont res. Era el pare Roman Fortuny, prior del Convent, qui fou el que m’expulsa de l’escola després de donar-me una bona pallissa. Hi havia altres alumnes presents i record els seus noms.

Els meus pares i el meu germà major, fins a cinc vegades pujaren al Convent per saber que havia passat. No era normal expulsar un al.lot si no era per una falta molt greu. Mai els va rebre, mai varen rebre una notificació escrita.
Passats els anys, estàvem d’acampada els caps als terrenys de la Font Coberta, al terme de Lluc. Es presentà el pastor i ens comunica que per ordre del Prior de Lluc havíem de llevar les tendes de campanya i que per dormir a Lluc havíem de llogar una cel.la. Pagant, està clar. I que el dematí ens volia veure al costat de l’estàtua del bisbe Campins.

Sabeu qui era el Prior de Lluc? Idò sí, el mateix, en Roman Fortuny, el que m’havia expulsat de l’escola a l’edat de tretze anys. Però uep! Jo en aquells moments en tenia 19 i pesava 75 quilograms. Vaig aprofitar “l’audiència” que ens havia “exigit” per dir-li quatre coses que pensava i a veure si en aquells moments es veia amb coratge per intentar donar-me una pallissa com la que m’havia donat sis anys enrere. En aquell precís moment es va acabar “l’audiència”. Mai més l’he tornat veure i ni falta que fa.

I per acabar, i perquè “l’amic incrèdul” en preguin nota i, s’hi vol, ho verifiqui, li recordaré la penúltima.

L’any 1976 jo era molt caçador de cabrits a llaç, i a totes les finques del voltant de Lluc em coneixien i les caçàvem amb els mateixos amos de les possessions a canvi a l’hora del tondre teníem que ajudar-los a replegar. Tots els caçadors teníem cans, demanau-ho a la meva dona, que era qui els feia el menjar.

Idò bé, a la tossa de l’estiu del 76, al Clot d’Aubarca, a la finca de Can Pontico, va fer acte de presència el Pastor de Lluc. Aquells anys curiosament, mirau si en dóna de voltes el món, era un capellà dels Sagrats Cors que l’any 1963 estava al Convent de Sóller. Després d’una xerrada que férem em va reconèixer davant mi i davant els amos de Son Colom, Aubarca, Can Pontico, Mossa, Mosset, Cosconar i altres que amb mi s’havia comès una greu injustícia.
Si tu, “amic incrèdul”, m’ho haguessis demanat, jo, molt gustosament, t’ho hauria explicat.