Tots ho sabem; a qualsevol guerra no hi ha un guanyador absolut perquè les pèrdues són sempre per als dos bàndols, però no tan sols això, sinó que a més, els perjudicats són els civils, aquells que no volen participar-hi i que tan sols volen viure en pau i tranquil·litat.
Això és el que està passant al futbol solleric. Hi ha una guerra oberta, entre el Futbol Base i el C.F. Sóller, on ningú guanyarà i els únics perjudicats en seran els al.lots. Sols aconseguirem, entre tots, que perdin la il.lusió de practicar un esport com és el futbol, cosa que ja està passant i que no ens podem permetre pel bé de tots, principalment, pels jugadors. Són massa joves per haver de patir les fílies i fòbies de nosaltres els majors, aquells als que ens han encomanat i nosaltres acceptat, la seva educació esportiva.
Tots en som culpables. No val espolsar-se ara les culpes, però també està a les nostres mans arribar a una solució pel bé dels al.lots. Ara hi som a temps, tal vegada demà serà massa tard.
Cal posar fil a l’agulla i posar-nos a fer feina, però no feina destructiva, de crítica… hem de fer feina per anar cap endavant, per millorar la imatge del futbol solleric i no la imatge personal de cada un de nosaltres.
No me referesc tan sols als juvenils, sinó a tot el futbol que es juga a la nostra Vall: dels més petits fins als més grans, tots ells han de tenir un mirall en el que mirar-se, han de tenir una referència, una il.lusió on jugar i això ha d’ésser al C.F.Sóller. No ens enganyem, el Futbol Base fa feina per al C.F.Sóller, que és el futbol de Sóller i dels sollerics, a canvi de res que no sigui la formació i educació dels jugadors del futur. Tots els al.lots que surten del futbol base, són educats i entrenats per anar a jugar després a les files del C.F.Sóller. Per això lluitam i ho hem de continuar fent.
Duc 28 anys fent feina per al futbol solleric (com a jugador i com a entrenador). M’he privat de moltes coses dins la meva vida pel C.F.Sóller i ho tornaria a fer una i mil vegades. Ara intent fer feina pels futurs jugadors privant-me d’estar moltes hores amb la meva família i amics, i em fa mal veure el que està passant, veure com la imatge d’un club s’està deteriorant, un club pel que jo i tants d’altres hem lluitat molts d’anys i amb molt d’esforç.
Me resultaria molt fàcil en aquesta carta criticar i posar en mal lloc a molta gent, però no ho faré, perquè crec que hem de reflexionar, hem de posar els peus a terra i deixar-nos de guerres inútils, guerres a les que els al.lots i molts de pares no hi volen participar, ni jo tampoc. Els juvenils ens han donat una lliçó a tots. S’han ajuntat, han fet pinya i han dit BASTA!!!!, ells volen jugar i punt. Jo ho dic també molt fort i amb energia: BASTA, NO VULL GUERRA!!!!!
