La Demarcació de Costes ha incrementat de manera notable les tarifes que han d’abonar els establiments de primera línia de la platja d’en Repic per l’ocupació del domini públic marítim-terrestre amb les seves terrasses.
Els negocis afectats hauran de fer front enguany a un desemborsament conjunt de 184.031 euros, davant els 73.027 euros que varen pagar l’any passat per les mateixes ocupacions.
L’increment representa un 152% respecte de l’exercici anterior i afecta directament els establiments situats a la primera línia de la platja d’en Repic, una zona sotmesa al domini públic marítim-terrestre i, per tant, gestionada per la Demarcació de Costes.
L’augment es deriva dels canvis introduïts per Costes en la fórmula utilitzada per determinar el valor del cànon d’ocupació. El nou sistema incorpora diversos paràmetres per calcular la quantitat que correspon abonar, entre els quals figura el valor cadastral dels edificis situats a primera línia. Aquesta modificació ha provocat un increment considerable de les quantitats reclamades als establiments que disposen de terrasses en aquesta zona del Port de Sóller.
L’augment de les tarifes ja havia estat objecte de crítiques per part de la patronal hotelera de Sóller. El seu president, Lluís Rullan, va presentar el passat mes de maig un recurs davant la Demarcació de Costes en nom de l’Associació Hotelera de Sóller i dels seus associats afectats, en què qüestionava tant els valors utilitzats com diversos dels paràmetres aplicats per calcular els cànons.

Recurs

En el recurs, l’associació expressava la seva disconformitat amb la manera com s’havien calculat els imports i considerava que els valors presos com a referència no s’ajustaven a la realitat física, urbanística i econòmica dels immobles i dels seus emplaçaments.
Un dels principals arguments plantejats per la patronal feia referència als valors cadastrals aplicats. L’entitat sostenia que aquests valors no eren correctes ni idonis per determinar l’import del cànon, ja que, al seu parer, no reflectien adequadament les circumstàncies específiques dels terrenys i dels establiments afectats.
L’Associació Hotelera també qüestionava altres elements de la fórmula de càlcul, com el nombre de dies d’obertura de les terrasses, el preu mitjà considerat i els serveis que, segons Costes, són oferts diàriament pels establiments. La patronal considerava que aquests paràmetres havien estat estimats de manera incorrecta o sense prou adequació a la realitat de l’activitat.
Per aquest motiu, el recurs sol·licitava una revisió dels valors emprats i de la metodologia aplicada, així com que Costes facilitàs la informació i documentació justificativa sobre els criteris, valors de referència, comparables, dies d’obertura, preus mitjans i serveis utilitzats per determinar els imports.