Nofre Reynés ha assumit la presidència del Circulo Sollerense amb el repte de donar continuïtat a una entitat amb 127 anys d’història. El nou president aposta per impulsar reformes i noves activitats, però assenyala el relleu generacional com un dels principals reptes.

Pregunta.- Què el va dur a assumir la presidència del Circulo Sollerense?
Resposta.- Sobretot les ganes de fer feina i la il·lusió de tirar endavant la societat. Avui en dia és molt complicat trobar relleu. No hi ha gaire gent interessada a assumir aquestes responsabilitats i, en aquest cas, érem l’única llista que es presentava. També hi ha una certa estima per la societat i, si no hi havia ningú que volgués fer aquesta passa, algú l’havia de fer. Per tant, hi havia les ganes, la il·lusió i també la responsabilitat que comporta assumir la presidència. No és una qüestió de voler tenir un càrrec, sinó de veure que hi ha una societat que necessita gent que s’hi impliqui i que vulgui fer feina perquè continuï endavant.

P.- Durant els darrers sis mesos hi ha hagut una Junta Gestora. Quina situació us vàreu trobar i quina diferència hi ha ara que ja sou una Junta Directiva?
R.- La Junta Gestora està una mica limitada. La seva funció més important és convocar eleccions i, en principi, té un marge de sis mesos. Durant aquest període pots prendre iniciatives i fer coses, evidentment, però tens unes limitacions. Quan passen aquests sis mesos has de convocar eleccions. Aquesta és la principal diferència amb una Junta Directiva. Ara, en canvi disposam de quatre anys. Això ens dona molta més capacitat per treballar i per tirar endavant projectes. També tenim una sèrie de coses que no teníem fins ara. Per exemple, tenim firma digital, que és necessària per poder demanar determinades subvencions. Amb una Junta Gestora no teníem aquesta possibilitat. Per tant, ara tenim més eines per poder gestionar la societat i no estar tan limitats. Durant aquests sis mesos hem pogut fer algunes coses, però ara és quan realment tenim el marge per plantejar-nos una feina a més llarg termini.

P.- Quins són els principals objectius que es marca aquesta nova junta?
R.- Els principals objectius són les reformes i millorar la imatge del Circulo Sollerense. Hi ha moltes coses que necessiten una restauració, una rentada de cara, més que no grans reformes. Hi ha diferents espais que necessiten actuacions i volem anar millorant el local. Però hi ha una altra cosa que és molt important i que per jo és un dels principals objectius: cercar activitats per atreure gent jove. No hi ha relleu generacional i això és bastant greu avui en dia. El jove s’ha de dedicar a altres coses i és molt difícil aconseguir que s’impliqui en aquest tipus de societats. Si no hi ha relleu, nosaltres d’aquí a una sèrie d’anys haurem de fer una passa enrere. Les societats avui en dia estan abocades a desaparèixer si no aconsegueixen incorporar gent nova. Per això hem de cercar fórmules, mitjançant activitats o el que sigui, perquè hi hagi un relleu que s’incorpori a la societat.

P.-Quin paper voleu donar als socis durant aquests quatre anys?
R.- Per jo és molt important escoltar els socis. La directiva no pot ser una cosa tancada durant quatre anys i fer el que nosaltres pensem sense tenir en compte ningú més. Hi haurà suggeriments, idees, propostes i tot això s’ha d’escoltar. Ha de ser una cosa democràtica. Les decisions han d’anar consensuades amb els socis i els socis són el primer de tot. S’ha de tenir respecte pels socis i tenir en compte les idees que puguin aportar. La directiva ha de poder escoltar i valorar les propostes que arribin.

P.- Ja s’ha duit a terme algun canvi?
R.- S’han fet dos canvis importants. Un feia referència als socis infantils. Ara es poden fer socis tots, perquè abans hi havia una sèrie de limitacions. Això era especialment important perquè tenim dues seccions que concentren una gran part de la participació i són sobretot nins. També hi havia una qüestió relacionada amb els menors i amb les assegurances i la responsabilitat civil. Tenim una assegurança de responsabilitat civil i hi havia determinades qüestions que s’havien de tenir en compte quan parlam de menors i de les activitats que poden fer dins les dependències. L’altre canvi feia referència als anys que havia de dur un soci per poder ser president i presentar una candidatura. Abans els estatuts establien que havia de dur cinc anys de soci. Això es va modificar i es va reduir a tres anys. En el meu cas, jo en duia tres i el mes de febrer en faré quatre. Per tant, aquest canvi també permetia que jo pogués presentar la llista i assumir la presidència. Són dos canvis que s’han fet perquè la societat pugui funcionar d’una manera més adequada a la situació actual.

P.- Pel que fa al local, quines actuacions teniu previstes?
R.- Més que fer grans reformes, el que necessitam són restauracions i rentades de cara. A baix de tot sí que hi haurà una reforma important, que serà a càrrec dels concessionaris. Però nosaltres també aprofitarem aquest moment per fer algunes actuacions. Una de les coses que volem fer és llevar l’escaló de l’entrada, perquè és una barrera arquitectònica. Això servirà per facilitar l’accés a persones amb cadira de rodes, caminadors o que tenguin dificultats de mobilitat. És una actuació que consideram necessària. També volem restaurar la marquesina de la part exterior. En principi la volíem llevar, però hi va haver molts socis que no estaven gaire conformes amb aquesta idea perquè consideraven que també formava part de la història de l’entitat. Al final vàrem decidir que no la llevaríem, sinó que la restauraríem. La idea és fer-la ben restaurada i, probablement, aprofitar el mateix rètol que hi ha ara. D’aquesta manera es conserva un element que forma part de la història del Circulo Sollerense, però al mateix temps es millora el seu estat. També farem una petita sala a la part de baix. És un espai pensat per al conserge, amb cadires i una taula, perquè pugui disposar d’un lloc propi. Aprofitarem les obres per fer aquestes actuacions que consideram necessàries.

P.- I pel que fa a les activitats, quines teniu previstes?
R.- Durant l’any feim diferents activitats i volem mantenir aquesta línia. Per exemple, durant el mes d’octubre tenim previst anar a cartes setmanals a Muro. La setmana anterior també tenim un dinar de germanor, que feim cada any. Els socis que volen s’hi apunten i anam a un restaurant. També feim un brindis per Nadal amb els socis. Són activitats que potser no són molt multitudinàries, però que serveixen perquè els socis es trobin, participin i mantenguin aquesta relació amb la societat. I la idea és continuar fent coses d’aquest tipus i, al mateix temps, cercar activitats noves.

P.- Un dels grans reptes és aconseguir aquest relleu generacional. Com es pot atreure la gent jove?
R.- S’han de cercar fórmules. Hem de pensar en activitats que puguin interessar els joves i aconseguir que entrin, que es facin socis i que s’impliquin. Abans hi havia moltes activitats. Si mires els llibres de la societat, hi trobaràs alpinisme i moltes altres coses. Hi havia un munt d’activitats. Ara hem de pensar què podem recuperar i què podem fer de nou. Per exemple, en una de les darreres juntes es va plantejar crear un club de dards. És una possibilitat que s’haurà d’estudiar, però són exemples d’activitats que podrien atreure gent. També ens agradaria habilitar una sala per fer conferències. Podríem convidar, per exemple, algú de l’Ajuntament o una altra persona perquè vengui a fer una xerrada històrica. No tot ha d’estar pensat exclusivament per als joves. També hi ha activitats que poden interessar a altres franges d’edat. També hem fet dos tornejos de truc en poc temps i hi ha participat gent de mitjana edat. No són joves-joves, però és gent que encara no està jubilada i que s’ha interessat i ha participat. També feim tornejos de parxís cada any. Ara hem introduït el truc i la idea és anar incorporant altres activitats. Això demostra que, si proposes coses i la gent s’hi interessa, hi ha possibilitats. El problema és que hem de trobar gent que s’impliqui. I amb els joves és especialment complicat perquè avui en dia estan molt vinculats a internet, a les xarxes socials i a tot això. No és una crítica. És simplement una realitat que veim. Per això també hem de pensar si podem aprofitar internet i les xarxes per atreure aquesta gent. Si una persona té una idea, la pot proposar i la Junta Directiva l’ha de valorar. Qualsevol activitat o qualsevol cosa que es vulgui posar en marxa ha de passar primer per la Junta Directiva i, si és favorable, es tira endavant.

P.- El Circulo Sollerense té 127 anys d’història. Quin valor té aquesta trajectòria?
R.- És una societat que té 127 anys i és una part de la història de Sóller. Si mires els llibres del Circulo Sollerense hi pots veure els diferents presidents que hi ha hagut i totes les activitats que s’hi han fet. El primer president, per exemple, va ser Jaume Torrents, que dona nom a un carrer de Sóller. És una llàstima que es perdi aquesta cultura i aquesta història. Per això també hem de fer feina perquè la societat continuï. No només estam parlant d’un local on es fan activitats, sinó d’una entitat que té una història molt llarga darrere.

P.- El local tancarà després de Reis durant el període de les obres. Com ho fareu perquè els socis puguin mantenir les seves activitats?
R.- Hem demanat a l’Ajuntament si podria habilitar una sala mentre durin les obres. Per exemple, perquè els socis puguin continuar anant a llegir la premsa, perquè hi ha gent que la ve a mirar cada dia, i també perquè puguin continuar jugant a cartes. També hem de tenir en compte que tenim un conserge i que no el podem deixar dos mesos o dos mesos i mig sense activitat. Les obres tenen una cosa: saps quan comencen, però no saps exactament quan acaben. Per tant, hem de trobar una solució. Si l’Ajuntament ens pot ajudar amb un espai, hauríem de posar-hi unes taules i unes cadires perquè els socis puguin anar-hi i continuar fent aquestes activitats. Això és bàsicament el que demanam. També volem aprofitar el període de les obres per arreglar la zona exterior, la nostra terrassa. Posarem cadires i taules perquè, encara que el bar estigui tancat, els socis que vulguin venir puguin seure i estar-hi, però sense fer nosa. Pel que fa a l’espai alternatiu, l’Ajuntament ens ha dit que hi parlem. Com que les obres serien després de Reis i podrien arribar fins al març, haurem de veure exactament quina sala ens poden oferir i com ho podem organitzar.

P.- Finalment, quan acabin els quatre anys de mandat, què li agradaria haver aconseguit?
R.- El que m’agradaria és que no puguin dir que no hem fet res. Sobretot això. Que el que hàgim fet hagi servit perquè la societat tengui una continuïtat. Volem que funcioni, que la societat no estigui morta, sinó que hi hagi canvis, que hi hagi activitats i que es vagin fent coses i per això ja hem començat a fer feina.