Macu Alonso és Llicenciada en activitat física i salut i per tercer any consecutiu treballa de la mà del club Aquàtics, que té seu a Son Angelats. Natural de l’Argentina, duu 20 anys vivint a Sóller. Com a apassionada del medi aquàtic, d’ençà de la inauguració de les piscines municipals de Son Angelats hi ha tengut relació com a monitora, i també els estius ha fet classes de natació a la piscina d’Es Puig.
Amb Aquàtics duu a terme un projecte per a la integració de nins i nines amb diversitat funcional en l’esport de la natació. Per això ha posat en marxa un programa especial perquè tots els infants puguin gaudir de l’aigua.

Pregunta.- Quina és la seva relació amb els esports d’aigua?
Resposta.- Des de ben petita sempre he estat lligada a l’aigua. Em vaig llicenciar en Activitat física i salut a Argentina i vaig convalidar el títol aquí, som socorrista de piscina i mar i sempre he tengut una estreta relació amb aquest món. Vaig ser voluntària durant 8 anys de la Creu Roja, en la secció de Salvament Marítim, i sempre m’ha apassionat l’educació de nins i nines en l’àmbit no formal, no escolar. A Sóller he fet classes de natació a molts d’infants.

P.- Quan hi va començar?
R.- Quan l’any 2012 va obrir el pavelló de Son Angelats una persona em va convidar a treballar-hi com a monitora. Va ser una època en la qual viatjava molt i passava llargues temporades a fora, o sigui que hi feia feina de manera intermitent. Després, l’Ajuntament va contractar diverses empreses que, a la vegada, agafaven monitors, però anava molt malament. I ara, des de fa tres anys, el club Aquàtics em va convocar i m’agrada molt com treballen. En paral·lel, els estius també faig classes de natació a la piscina municipal d’Es Puig.

P.- Li agrada el projecte d’Aquàtics?
R.- Sí, molt. L’actual presidenta, Gabriela Columbano, i el seu equip, han volgut donar un impuls als esports d’aigua, en gran part perquè són la seva pedrera. Per això, en poc temps, hem passat de tenir 10 al·lots a tenir-ne una trentena.

P.- Quins esports s’hi poden practicar?
R.- Tenim les seccions de natació sincronitzada, natació i waterpolo.

P.- Quin balanç en fa d’aquests tres anys d’evolució?
R.- No és fàcil donar-se a conèixer dins Sóller perquè hi ha molta oferta d’altres esports. Però pens que l’experiència, fins ara, ha estat molt bona, que es treballa molt bé al club i que la junta directiva funciona molt bé. A més, a mi em deixen actuar lliurement com a tècnica que som, i això em dona molta tranquil·litat. A més, donen molta importància a crear una xarxa, implicant les famílies en tot.

P.- Vostè és especialista en esport adaptat.
R.- Efectivament. En el darrer any de la carrera vaig fer aquesta especialitat, perquè m’agrada molt. Hi ha discapacitats que es veuen a primera vista perquè són molt evidents, molt visuals, quan un té un problema greu de visió o va en cadira de rodes, per exemple. Però després n’hi ha d’altres que passen més desapercebudes o són més difícils de reconèixer i generen tot un seguit de limitacions en els infants que sovint no es veuen, però que sí que hi són.

P.- Per exemple?
R.- Estaríem parlant d’un autisme, un TEA o un TDAH, per exemple. Hi ha vegades que les famílies, quan emplenen les fitxes dels seus infants, ens ho amaguen perquè tenen dificultats per reconèixer les limitacions dels seus fills. O d’altres casos que ni tan sols estan diagnosticats perquè no és fàcil identificar-ho. A vegades els especialistes no hi han arribat, però nosaltres sí que veim que passa alguna cosa amb aquell infant i podem parlar amb la família i podem començar a actuar.

P.- És a dir, que vosaltres detectau casos que no han estat detectats en altres àmbits, com per exemple la família o l’escola?
R.- A l’escola, amb trenta alumnes, a vegades no és fàcil reconèixer aquests casos. I nosaltres, en canvi, amb grups molt reduïts i en un medi com és l’aquàtic, ens és més fàcil fer-ho, per la proximitat que aconseguim amb l’infant.

P.- I com funciona la natació en aquest perfil d’infant?
R.- Nosaltres ens convertim en part del que el nin veu cada dia, que es mou també en altres àmbits diferents, i tots intentam treure el millor d’aquests nins. A més, hem vist que hi ha un grau d’acceptació molt alt per part dels altres; són acceptats sense cap barrera, amb molta naturalitat, sense el biaix dels adults. A més, hem de dir que la quota és més baixa per a l’esport adaptat que no per a l’altre.

P.- Com ho fan per actuar amb ells?
R.- Amb els nins amb capacitats diferents s’hi connecta també de manera diferent. És important fer un treball previ de confiança, sobretot si tenen limitacions amb la paraula. S’hi ha de treballar molt i quan existeix una confiança plena i s’ha produït un desbloqueig ja no volen sortir de l’aigua. I això és un gran èxit. Hem de recordar que l’aigua és el medi primer que entram en contacte, en el fetus de la mare. Per tant, no és per res un medi aliè a nosaltres.

P.- Què passa amb els infants que tenen més dificultats en el moment de la competició?
R.- Fins a una certa edat l’esport no és competitiu. Fins aleshores no hi ha infants que quedin a la banqueta, sinó que tots hi participen. Quan van tornant adults, aleshores sí que hi ha més competència. És l’esport educatiu versus l’esport competició.

P.- Quines virtuts té la natació com a esport?
R.- És molt natural, és un esport més en el gran món de la disciplina esportiva. És un esport on es treballen absolutament tots els músculs, sense impacte en el cos. Cossos molt matxacats per altres disciplines poden treballar la natació sense cap problema. És un esport individual, però evidentment treballam en grup, sempre. De fet, en el nostre club hi ha molt bona companyonia, molta afinitat. Treballar en grup sempre és més entretingut i beneficiós, en totes les edats. De fet, treballar la part social és tant o més important que treballar la resta.

P.- Això sovint es diu poc, no se li dona molta importància.
R.- Hem de tenir en compte que mentre són allà no fan pardalades pel carrer i formen part d’un grup i absorbeixen valors, i fan família. Que un nin estigui abocat a fer un esport, sigui el que sigui, significa que no està davant una pantalla, i això ja és un èxit, no és poca cosa.

P.- Algun projecte de futur?
R.- Ens agradaria obrir-nos a més gent en aquesta nova aventura, o sigui que tenim les portes obertes a tothom que hi vulgui venir. Pens que a Sóller hi fa falta.