Vanesa Alcalá Trías està al front de la botiga de barriada Es Rebost des de fa tres anys, ubicada en el carrer de la Mar, cantonada Filadora. Mare de quatre infants de 16, 14, 10 i 7 anys compleix el seu somni de treballar per compte propi, malgrat que això signifiqui moltes hores d’activitat i sacrifici.
Pregunta.- Per què es va decidir, ara fa tres anys, a agafar aquesta botiga?
Resposta.- Abans d’agafar aquest negoci vaig fer moltes altres coses. Vaig fer de cambrera, vaig estar 13 anys en un negoci semblant a aquest, però vaig veure una oportunitat d’agafar aquesta botiga i la vaig aprofitat, encara que sabia que no seria fàcil. En realitat el que més m’apassiona és la rebosteria i això aquí ho puc fer.
P.- Quins productes elabora?
R.- Faig moltes coses: panades, coques de quarto, pa, tartes… La gent ho sap i ve aquí a posta per comprar aquests productes, i també pels panets acabats de fer i calents. Durant anys em vaig dedicar a la rebosteria aprenent-ne pel meu compte i experimentant, i després vaig fer un curs de formació per perfeccionar-ho encara més.
P.- Considera que tenir formació és molt important?
R.- I tant que sí. De fet jo vaig estudiar i tenc dues carreres: som professora d’Educació Infantil i també Guàrdia Civil. Vaig estudiar de Guàrdia Civil a Baeza i després vaig fer les pràctiques a Inca, però vaig veure que no m’agradava, que m’hi avorria. A mi el que m’apassiona és el contacte amb la gent i veure que la gent t’aprecia. Això aquí sí que ho he pogut fer i m’he anat consolidant.
P.- Com així va fer-se Guàrdia Civil?
R.- M’hi vaig ficar sobretot per aprendre lleis. Ara estic estudiant criminologia, que també és una disciplina que m’agrada molt.
P.- Quin balanç fa d’aquests tres anys al front d’Es Rebost?
R.- Ben aviat, dia 28 de febrer, farà tres anys que duc la botiga i crec que ha fet un gran canvi. M’agrada estar aquí i dur aquest negoci i tant de bo duri molts d’anys, tot i que mai se sap, sobretot perquè estic de lloguer. Per això vull tenir alternatives. Jo no sé estar quieta, som molt activa.
P.- Quin és el perfil de client que entra pel portal de la botiga?
R.- Aquí has de tenir de tot i has d’oferir allò que té més demanda, canviant allò que faci falta. Òbviament el principal atractiu és la rebosteria i els panets; qui els tasta, torna. He de dir que tenc clients molt fidels i que conec moltíssima gent i que m’agrada molt parlar amb ells. Tenc totes les brigades (Ajuntament, El Gas, Aqualia) que passen per aquí i moltíssima gent que s’atura a comprar panets; en faig moltíssims. Me fan falta més metres quadrats de tenda. També venen molts de veïnats de la barriada a comprar. Això m’ha permès conèixer molta més gent.
P.- Quins són els panets que tenen més èxit?
R.- Està bastant repartit, però el que més sortida té és el de pollastre. I el dijous també en faig de truita de patata, només el dijous, i me’n demanent molts.
P.- Té a la venda productes de proximitat?
R.- Sovint tenc fruita i hortalissa feta a Sóller mateix. Quan és el temps de les figues en tenc, també taronges, que són boníssimes, llimones, pomelos… i també solc tenir ous frescs i quan és el temps grells, cebes. Són de molt bona qualitat.
P.- Quin és el seu horari quotidià?
R.- Jo m’aixec cada dia a les 4 i a les 5 menys quart ja som a la botiga. És quan estic tota sola i vaig preparant tota la rebosteria del dia i l’enforn. Faig de 5 a 13 hores i després tanc i vaig a cercar els nins a escola, els faig el dinar i estic amb ells tot l’horabaixa, ajudant-los a fer les tasques i estant amb ells. El capvespre també tenc obert, però ve ma mare, que la vaig contractar per això. Cada vespre, quan els nins ja són a dormir i hi ha tranquil·litat a ca nostra, dedic una hora o una hora i mitja a estudiar. Ho faig a distància, per Internet. I el meu dia lliure desconnect de tot, perquè ho necessit.
P.- I quines són les principals dificultats de dur un negoci d’aquestes característiques?
R.- Jo crec que els imposts. Tenim molt poques ajudes de l’administració per la gran quantitat d’imposts que acabam pagant, i això que jo encara vaig per mòduls. No sé fins quan ho podré fer. Per exemple, jo pag 900 euros només de la taxa de fems, i enguany sé que pujarà moltíssim. I, en canvi, faig una producció molt reduïda de fems: només una bosseta cada dia, més el cartró. Això és una animalada i s’hauria de corregir, perquè ens castiga molt als petits comerciants.
P.- Com és competir amb les grans superfícies comercials?
R.- No consider una competència els grans supermercats. De fet, no s’hi podria competir amb ells. Aquí l’important és el tracte amb les persones. Pel meu portal hi entra tot perfil de gent, i molta gent major -i també jove- que fa la compra del dia o de la setmana. Se’n duen el pa, postres, embotit, begudes… tenc una mica de tot. L’important és la forma de tractar la clientela, que la gent vegi que és un lloc net i que les persones es sentin ben tractades. A més, he de recalcar que la producció pròpia ha tengut molt bona acollida. Diríem que no don a basto, i això és una sort.
P.- Considera que tenen futur les botigues de barriada a Sóller?
R.- Si se saben dur, sí. I has de ser molt constant i tractar molt bé el client.
P.- Què és el millor de dur aquest negoci?
R.- Jo mai he tengut problemes amb la feina, però em feia il·lusió no tenir ningú que vengés darrere mi i poder fer el que realment m’agrada, i això aquí ho he aconseguit. M’agrada aquest intercanvi amb la gent, poder fer la meva rebosteria i crec que som una bona venedora. L’experiència d’aquests tres anys és molt positiva i m’agradaria que duràs molts d’anys més. A més, veig que la gent m’aprecia i això és una cosa molt reconfortant.
P.- Té algun projecte en ment que li agradaria aconseguir?
R.- M’hauria agradat poder tenir dins la botiga algunes tauletes perquè els clients consumissin aquí allò que compren de rebosteria, o els panets que faig, però l’espai que tenc és insuficient. I el que tenc en ment de fer és demanar permís per col·locar algunes tauletes a fora, damunt la voravia, per fer precisament això.