El geògraf solleric, Antoni Marcús, ha proporcionat durant els darrers mesos mitjançant les xarxes socials informació rellevant sobre la situació de la crisi habitacional a Sóller i augura que l’actual generació de joves no podrà adquirir mai una casa o un pis si no es posen en marxa importants i variades polítiques de rectificació de la situació que travessam ara mateix.
Marcús va ser professor de la Universitat de les Illes Balears, en el Departament de Geografia, i durant 25 anys va fer part d’un gabinet de consultoria de temes relacionats ambla geografia i l’ordenació del territori, per passar després al sector de la banca, on continua treballant-hi també com a geògraf.

Pregunta.- Què el mou a realitzar aportacions a través de les xarxes socials en temes relacionats amb l’habitatge a Sóller?
Resposta.- Tenc inquietud per tot allò que tengui a veure amb el territori i amb les polítiques d’habitatge i més ara, que patim un problema de crisi habitacional molt important, sense precedents, especialment complex i molt difícil de resoldre. Dins tot això, m’agrada aportar dades objectives, comparar i contextualitzar, i és un aspecte que em preocupa molt.

P.- Aquesta crisi és especialment greu a Sóller?
R.- Diríem que ocorre a tot Espanya, però amb molta major incidència a les Illes Balears, i amb major gravetat a Sóller i altres zones, com Eivissa i Formentera, amb les quals compartim característiques molt semblants.

P.- Fa uns mesos va parlar sobre l’habitatge que no és residencial a Sóller.
R.- Efectivament. Segons dades oficials de l’Institut Nacional d’Estadística, a Sóller hi ha un parc d’aproximadament 8.100 habitatges. D’aquests, aproximadament un 65% són residències principals, mentre que el 35% restant està distribuït entre residències secundàries (el 12%) i habitatge buit (el 13%). D’aquestes segones residències, que sumen 1.750 unitats, unes 600 estan registrades com a Establiment de Turisme Vacacional (ETV), segons consta en els registres del Consell de Mallorca, mentre que la resta està sense determinar.

P.- Podria ser que alguns d’aquests habitatges fossin ETV irregulars?
R.- Podrien ser ETV sense llicència. De fet, el portal AirBNB compta a Sóller amb unes 160 ofertes on no hi consta el registre.

P.- Quants d’habitatges hi ha buits a Sóller?
R.- Segons aquestes dades actualment hi ha 1.119 habitatges buits. Fa poc es va realitzar un canvi en el sistema de comptabilització de les cases tancades i el registre va augmentar molt perquè ara és més fiable: es mira a partir del consum elèctric que genera, i es declara casa no habitada quan el consum és menor a l’equivalent a 15 dies durant l’any del consum del seu entorn.

P.- Més de 1.100 habitatges buits a Sóller, és una xifra normal?
R.- Realment sí. Entra en consonància amb el que tenim en el nostre voltant però, a la vegada, és significatiu davant la gravetat que patim de manca d’habitatge.

P.- També va parlar de l’escalada de preus. Què ha passat els darrers anys?
R.- En només 10 anys, segons dades facilitades per Idealista, entre 2015 i 2024 els preus de l’habitatge han augmentat a Sóller un 180%, mentre que els salaris només han pujat un 29%. A més, segons el Col·legi de Registradors de la Propietat, durant els darrers anys el 30% de les compres d’habitatge les han fet persones estrangeres. Tenc dades des de 2017. L’accés a l’habitatge ha tornat impossible.

P.- Què ha provocat tot això?
R.- Són diversos motius: que no hi ha parc suficient, l’efecte de la pressió turística, el lloguer vocacional, que molts estrangers volen venir a viure aquí i que hi ha una febre inversora. Són molts de factors que convergeixen. En aquest moment en el món hi ha un excés de liquiditat i això, per a nosaltres, s’ha convertit en un problema molt greu. Molta gent està interessada en venir a viure aquí, o a invertir aquí, perquè el rendiment d’un habitatge és altíssim. I s’ha generat la tempesta perfecta.

P.- Fa moltes dècades que el preu de l’habitatge creix d’una manera desorbitada.
R.- En temps dels nostres pares, durant els anys 70 i principis del 80, fins i tot amb uns tipus d’interès que rondava el 18 o el 19%, els nostres pares es podien comprar una casa en deu anys. Però això s’ha anat complicant. En els 90 encara va ser possible comprar cases o pisos i a partir del 2000 hi va haver un boom de preus que es va compensar amb una barra lliure en el crèdit hipotecari. La cultura que amb l’esforç una persona podia accedir a un habitatge ara s’ha trencat del tot. Ara això ja no és possible. Ni amb tot l’esforç del món, els nostres fills podran accedir a un habitatge a Sóller o a Mallorca, si no tenen una ajuda molt important dels seus pares.

P.- Per què amb la quantitat d’habitatge buit que hi ha encara en falta?
R.- Hi ha moltes casuístiques. Hi ha propietaris que no volen llogar, d’altres propietaris que no es posen d’acord entre ells per treure un habitatge a lloguer. No hi ha cap estudi oficial que ho hagi analitzat, però passejant per Sóller és fàcil veure com n’hi ha moltes de cases tancades.

P.- Com s’arregla tot això?
R.- Està molt clar que no s’arregla d’una sola manera. He vist mesures que han aplicat a altres comunitats autònomes, algunes ciutats, altres països… Hi ha zones en les que fa dècades que duen a terme polítiques encaminades a solucionar el problema de l’habitatge i hi ha moltes mesures que es poden aplicar, moltes polítiques d’habitatge.

P.- Quines són?
R.- Hi ha diferents formes de fer política d’habitatge. Una és la dels governs liberals-conservadors que es fonamenten en l’increment de l’oferta, mentre que els de talant progressista opten més per una regulació del mercat.

P.- En aquest moment el Govern Balear és conservador.
R.- Efectivament, i ja ha pres mesures que precisament estan focalitzades a l’increment de l’oferta d’habitatge: permeten la conversió de locals comercials en habitatge, han aprovat poder incrementar les alçades dels edificis per crear més pisos, dividir els habitatges més grossos, permeten canvis d’usos i faciliten reconvertir establiments hotelers en habitatges. Aquest paquet de mesures és de 2024 i preveuen que d’ell en poden sorgir 1.600 habitatges nous.

P.- Això deu ser insuficient.
R.- Hi ha més mesures en marxa. També han creat el programa anomenat Construir per llogar i Sóller precisament s’hi ha adherit amb tres edificis municipals que sumaran 30 habitatges. En comparació amb el que tenim ara, és extraordinari. Pensem que a Sóller no hi ha absolutament cap promoció d’habitatge social públic; l’únic que hi ha és privat, de la Fundació Miró-Pastor, i compta amb sis o set habitatges. D’aquest programa hi ha 2.371 unitats planificades en tota la comunitat autònoma.

P.- L’IBAVI també té previst fer habitatge social.
R.- L’IBAVI ara mateix té, en promocions pròpies, 869 pisos planificats. Pensem que en el conjunt de les Illes Balears l’IBAVI té al voltant de 3.000 habitatges, això és el 0’46% del parc d’habitatges. Hi ha països que han fet molta feina en aquest sentit que compten amb el 30% del parc immobiliari; això vol dir que el 30% de l’habitatge està fora del mercat i això representa una eina molt important a l’hora de regular. Són països com Holanda, Dinamarca, Àustria; això aquí no passa.

P.- Hi ha més mesures?
R.- Sí, el Govern ha aplicat un paquet important de mesures, i benvingudes siguin. També hi ha el programa Bo Jove de subvencions al lloguer, amb 2.500 sol·licituds presentades i 1.200 expedients aprovats. Per cert, que s’hi acaba d’incorporar la possibilitat de llogar habitacions, i no només pisos; mira fins on arriba la crisi. També el Govern treballa en la captació de nous habitatges per incorporar-los en el mercat a un preu reduït; es tracta del programa Lloguer Segur, que ofereix unes garanties molt importants al propietari i que em sembla una molt bona mesura. Ara mateix n’hi ha unes 400 en tramitació.

P.- I quines són les mesures que descarta el Govern Balear i que sí que aplicaria un govern progressista?
R.- Són mesures de regulació del preu, tant del lloguer com de compra. Recordem que a Sóller el preu d’un habitatge ha augmentat un 180% en una dècada i de lloguer no en tenc dades, però una enquesta recent revela que els joves han de dedicar el 120% del que guanyen a pagar el lloguer. És una situació impossible, molt crítica.

P.- Són suficients les mesures que aplica el govern de dretes per solucionar la crisi?
R.- Si sols es duen a terme polítiques expansives i no es regula el mercat, no podràs provocar que el preu baixi. L’anterior executiu va proposar limitar els preus a les zones tensionades, però l’actual govern ho va paralitzar perquè no forma part del seu ADN ideològic. Tampoc no volen limitar la compra d’habitatge per part de no residents; tampoc no volen limitar els usos no residencials en els habitatges, és a dir, el lloguer turístic. Alguna cosa s’ha de fer per limitar aquest ús. Tampoc no volen aplicar mesures fiscals que penalitzin l’aprofitament d’un habitatge com a negoci i permeten la venda de pisos i cases a inversors, que tenen com a únic objectiu el negoci. O tampoc no volen beneficiar fiscalment a qui dedica un habitatge a un ús simplement residencial.

P.- Quines mesures considera més efectives per solucionar l’emergència habitacional a Sóller?
R.- Vull posar un emperò: hem d’anar molt alerta a no aplicar solucions a costa de consumir més territori en un espai tan limitat com les Illes Balears. Hi ha moltes mesures que no són tan expansives i que també es poden posar en marxa. Dit això, realment no crec que hi hagi solucions que siguin millors que altres. Crec que no s’ha de renunciar a cap d’aquestes propostes per atacar la crisi de l’habitatge. També és possible que hi hagi altres solucions que no hagi enumerat, però veig molt clar que no existeix una solució única. Crec que, per motius ideològics, no s’ha de renunciar a cap de les propostes.

P.- Què es pot fer a nivell local?
R.- Fins ara l’Ajuntament s’ha beneficiat de les polítiques que ha posat en marxa el Govern Balear, però podria ser més valent i, per exemple, imposar les mesures fiscals que estiguin en les seves mans. L’Ajuntament pot modificar les ordenances de l’IBI i també les de fems i aigua per penalitzar les cases que estan buides (això s’ha duit a terme amb prou èxit a altres llocs) i que paguin més, sobretot les dels grans tenidors. Es tracta de desincentivar l’ús turístic i, en canvi, incentivar tots aquells habitatges que surtin a lloguer.

P.- Té esperances que aquest problema es pugui solucionar?
R.- Si es comencen a aplicar bateries de mesures, com han fet altres països, en algunes dècades hi podria haver millores. Això no és cosa d’una o dues legislatures. Som pare de quatre fills i és un problema que em preocupa molt. Si es focalitza en la regulació, realment es pot tenir un efecte bastant immediat, però la crisi habitacional és realment molt greu, molt complex i difícil de resoldre.

P.- Creu realment que es pot limitar la venda d’habitatges als estrangers?
R.- Fa uns dies dos senadors de Canàries i Balears varen dur una proposta al Senat per elevar aquesta proposta a la Unió Europea, però el PP no ho va permetre. Realment sembla que es podria fer, jurídicament parlant, si es demostra que s’aplica a zones que tenen una crisi molt profunda d’habitatge i s’apel·la a l’interès general.

P.- El turisme és la clau de tot això?
R.- Evidentment que el turisme provoca un increment de la demanda i que provoca que tenir un habitatge en propietat representi notables ingressos. Estic convençut que les Illes Balears som un conillet d’índies, un laboratori del negoci turístic. Primer varen ser els hotels, després els agroturismes, que cap relació real tenen amb l’agricultura, els hotels d’interior, el lloguer turístic. Moltíssima gent vol venir a Mallorca, a viure o a invertir-hi.