Antònia Maria Caballero Rullan -50- és una veïnada de l’Horta -de Can Pauló- que manté un fort lligam amb la seva barriada: de fet, és l’actual escolana de l’Església de la Mare de Deú de la Victòria, que aquests dies arriba al primer segle d’existència, i la seva família sempre ha estat fortament arrelada a aquesta barriada.
Treballa al Mercat Municipal i és la tercera generació familiar que s’hi ha guanyat la vida, una herència de la qual n’està molt orgullosa i que també la vincula d’una manera molt especial amb la barriada de l’Horta ja que sa mare i sa padrina hi venien els productes que conreaven en aquesta zona de la vall.

Pregunta.- Quina és la seva vinculació amb la barriada de l’Horta?Resposta.- Hi vaig néixer i sempre hi estat lligada tant per motius familiars com sentimentals; m’hi he criat i hi he crescut: vaig anar a l’escola de Ca ses Monges i la meva família n’és originària, per la qual cosa sempre m’hi he sentit molt arrelada. La padrina conreava Can Tes i record que hi sembrava tota casta d’hortalisses i verdures que després venia al mercat. Record la sínia i la font que hi havia a Can Tes i que servia per abastir d’aigua els conreus. Abans, la gent vivia molt lligada a la terra d’una manera especial a l’Horta.

P.- Com era la vida a l’Horta fa anys?R.- Era una vida senzilla però molt agradable: tots els veïnats érem una gran família, entraves i sorties de les cases com si fos la teva pròpia. Tot romania obert i tothom s’ajudava i feia vida de poble.

P.- Ha canviat molt, aquesta vida amb el pas dels anys?R.- Ja ho crec: hi ha molta gent que viu tancada dins ca seva quan abans tothom vivia amb les portes obertes. També -i és una llàstima- s’han abandonat molts d’horts; tot i que encara hi ha gent -poca i sempre sol ser gent major- que continua fent una mica d’hortalissa. Curiosament, és una barriada on els turistes encara no hi han fet estralls i on la major part de gent sol ser de la barriada.

P.- Quines creu que són les necessitats més urgents de l’Horta?R.- En primer lloc, crec que fa falta una zona d’aparcament; en segon lloc, convendria controlar la circulació i la velocitat al carrer Poetessa Alcover; i en tercer lloc, pens que fa falta un local social on la gent s’hi pugui retrobar -sobretot si tenim present que a l’Horta hi ha molta gent gran- i sociabilitzar.

P.- Valori la tasca del consistori en relació a les accions duites a terme a l’Horta?R.- Jo els posaria un 4’5 rascat perquè fan poca cosa per l’Horta. Hem de tenir present que l’Horta no és una barriada turística situada entre el centre i el Port i surt molt poc als mitjans de comunicació. A més. És una zona de rendes baixes on hi viuen molts pensionistes que romanen allunyats del centre històric i turístic, però als que cal fer més atenció. A més l’Horta no compta amb cap focus d’atracció turística i es tracta d’una zona de pas entre Port i centre; però alhora és on es troben molts dels horts de la vila que són tot un referent a la vall per la qual cosa pens que haurem d’estar una més atesos.

P.- Creu que s’ha perdut l’esperit pagès de l’Horta que havia tengut un altre temps?R.- Sí, i tant: actualment és molt poca la gent que conrea hortalissa a l’Horta. Basta veure que actualment no hi ha ningú al Mercat Municipal que vengui productes de l’Horta quan abans els productes de l’Horta i del Camp de Sa Mar omplien el mercat.

P.- Ha patit l’Horta la massificació turística del centre?R.- No, n’ha quedat al marge. Molts turistes passen per Poetessa Alcover, però la resta dels carrers han quedat força tranquils.

P.- Des de quan s’encarrega de l’Església de la Mare de Déu de la Victòria?
P.- He de dir que sempre he estat molt lligada a l’església i d’una manera força especial amb la de la Mare de Déu de la Victòria. Val a dir que ma mare ja era l’encarregada de tenir cura de l’església de l’Horta i a mesura que anava envellint jo hi anava amb ella per fer alguna activitat conjuntament. Poc a poc vaig anar substituint-la fins que, finalment, em vaig convertir en l’encarregada de l’església: podríem dir que ha estat conseqüència del relleu generacional. En aquest aspecte, vull destacar que estic molt contenta de la gent de l’Horta perquè és molt agraïda i em sent molt estimada i agraïda per la tasca que duc a terme a l’església.

P.- Quines tasques hi duu a terme?
R.- Bàsicament, m’encarreg del dia a dia: fer l’església neta, canviar tests i estovalles perquè tot estigui a punt per a la missa del dissabte. A més hi duc a terme altres tasques com cantar-hi la “Sibil.la”, fer les lectures… bàsicament hi faig d’escolana.

P.- Valori la tasca de la Comissió de Festes?
R.- He de dir que no hi form part però es tracta d’un grup de gent jove que fa una feina molt positiva de cara a la barriada ja que lluiten per donar vida a l’Horta -basta dir que n’hi ha algun que no és de la barriada però hi fa feina igualment- i això és molt d’agrair. S’han posat en contacte amb mi per tal de poder organitzar el pa amb oli que se sol fer al pati del darrere de l’església i ajudar-nos. Són una gent jove que vol fer reviure l’esperit de poble de la barriada.

P.- Quin és l’acte que li agrada més de la feina? Per què?R.- La missa, perquè és adreçada a la Mare de Déu de la Victòria, la patrona de l’Horta, i perquè és un acte que concentra als hortolans de tota la vida, la gent més autèntica de la barriada. És curiós que la Mare de Déu de la Victòria sigui tan adorada per la Fira i oblidada la resta de l’any: per posar tan sols un exemple, ni tan sols figura al calendari que fa el Col·lectiu dels pagesos -sempre és la segona setmana de juliol-. Vull posar de manifest que l’Horta és una barriada important per a Sóller ja que s’hi celebra el primer dels actes del Firó -l’ofrena de flors al Monument- i la imatge de la Mare de Déu de la Victòria té la seva parròquia a l’Horta; tot això, sense oblidar que l’Horta ha estat -fins fa poc- el rebost de Sóller.

P.- Per acabar, adreci un missatge als veïns de l’Horta de cara a les properes festes?R.- Tan sols dir-los que hem de fer pinya, tots junts, durant aquests dies de festa; igualment els diria que participin al màxim dels actes organitzats perquè -siguin pocs o molts- estan organitzats per a nosaltres. Són les nostres festes i tots hi hem de ser, ens hi hem de retrobar i ens hem de sentir agermanats. Hem de continuar endavant i recolzar la Comissió de Festes perquè s’ha esforçat perquè puguem gaudir de les festes més nostres. Molts d’anys a tots i bones festes!