Pedro Andreo Marroig -38- és un dels membres fundadors de la Plataforma Defensora que va néixer per vetllar per la recuperació de tan emblemàtic edifici que justament ara fa un any s’ensorrà a causa d’unes deficiències estructurals, mai suficientment aclarides.
Andreo és arquitecte autònom i col·labora amb el despatx GV27. Ell és l’encarregat de coordinar les activitats en premsa de la Plataforma Defensora que demà a les 17 hores realitzarà una Marxa per la Cultura per reivindicar la manca d’infraestructures culturals que pateix la vall de Sóller.

Pregunta.- En què consisteix la Marxa per la Cultura de demà capvespre?
Resposta.- Es tracta d’un recorregut ciutadà que pretén posar el punt d’atenció en la manca d’infraestructures culturals que pateix el nostre poble, passant revista a alguns dels espais emblemàtics que a dia d’avui es troben inutilitzables o dedicats a altres funcions diferents a les quals foren encaminades en un principi. És el cas del cinema Alcázar reconvertit en un hotel.

P.- Amb quin suport compta la Marxa per la Cultura?
R.- Realment comptam amb el suport explícit de moltes agrupacions locals com el GRES, Aires Sollerics, Xeremiers de Sóller, Pro Música Chorus, Estol de Tramuntana, Tamborers del Firó, Batu-al-Món i l’Associació d’Amics de la Música de Sóller; a més de personalitats rellevants en l’àmbit cultural com Piquita Riera, Cati Eva Canyelles i Dj. Pancarte. Tot i això, aprofit l’avinentesa per convidar tots els sollerics a participar d’aquest esdeveniment que, sens dubte, serà tot un punt d’inflexió pel que fa a la cultura sollerica i les seves diverses problemàtiques. Aquest índex de participació ens demostra que la gent té ganes de cultura i que es preocupa per ella.

P.- Com estarà estructurada aquesta marxa?
R.- Els participants es concentraran a partir de les 17 hores davant el Defensora, on Piquita Riera farà la presentació de l’acte. Després recorrerà espais emblemàtics de Sóller com el Fantasio, la impremta Marquès, les Escolàpies, l’Hospici, el Victòria, la Fàbrica Nova i l’Alcázar, per acabar a Can Dulce. En cadascun d’aquests llocs hi haurà una agrupació que hi farà alguna actuació, i Piquita Riera presentarà l’edifici.

P.- Ara que fa un any de l’esbucament del Defensora, en quin moment es troba la recuperació del Defensora?
R.- Hi ha un avantprojecte pràcticament enllestit, amb una intervenció urgent a la façana per llevar els bastiments.

P.- Quin és el paper que juga l’Ajuntament en aquesta recuperació?
R.- Ara mateix tot, perquè el procés està en mans seves. Nosaltres ens dedicam a intentar dur a terme un seguiment d’aquest procés.

P.- Per què decidiren crear la Plataforma Defensora despr´´es de l’enfonsament?
R.- Nasqué arran de les inquietuds d’una sèrie de gent preocupada per la cultura, a través d’una primera reunió on mostràrem la nostra preocupació i el nostre interès per fer qualque cosa per les infraestructures culturals de la vall. El Defensora és, ara mateix, sobre la taula i esperam treure’n un benefici en el bon sentit de la paraula.

P.- Qui conforma la plataforma i qui en pot formar part?
R.- La Plataforma Defensora fou una idea de Joan Bernat Puigserver encaminada a la reconstrucció del teatre. Vull remarcar que és una plataforma completament apolítica que agrupa sensibilitats molt variades. Vaig decidir incorporar-m’hi i em vaig posar en contacte amb na Paula Nigorra i començàrem a moure la gent. Qualsevol persona interessada en la cultura pot formar part d’aquesta plataforma, l’únic requisit és aquest.

P.- Quines novetats presenta el nou Defensora respecte al vell?
R.- Els plànols de l’avantprojecte m’han semblat adequats i alhora atrevits. Es tracta d’una intervenció potent, encara que hi ha certs punts que es podrien revisar. El més interessant serà el poder comptar amb una nova caixa escènica que estarà adaptada als serveis actuals i permetrà representar-hi obres i espectacles que abans haguessin estat impossibles de fer.

P.- Quina capacitat tendrà?
R.- Parlen de 270 butaques ampliables per oferir algunes places o zones adaptades per a discapacitats.

P.- Vist l’estat que presenten les instal·lacions culturals de Sóller. El Defensora ha de ser prioritari?
R.- Nosaltres pensam que sí; sinó no hi dedicaríem tants d’esforços; ja que representa un edifici molt arrelat en la història sollerica i això no es pot construir de bell nou. Un auditori nou no comptarà mai amb ell llegat històric del Defensora.

P.- Per a quan preveu la inauguració del Defensora?
R.- Som molt pessimista en aquest aspecte: pens que serà un procés molt llarg. Sens dubte serà una carrera de llarga distància per la complexitat que comporta fer feina en un edifici singular com és el Defensora.

P.- I fins llavors, què feim?
R.- Hi ha alternatives com és ara el Centre Parroquial Victòria que, amb molt poca intervenció, podria donar resposta a la necessita d’un espai escènica de forma provisional.

P.- Si depengués de vostè, acceptaria les condicions de l’Església pel que fa al CP Victòria?
R.- No puc contestar a això perquè no conec les demandes concretes realitzades per l’Església i per la qual cosa no en puc opinar.

P.- Què pretenen amb la Marxa per la Cultura que tendrà lloc demà dissabte?
R.- El que pretenem és mantenir viva la Plataforma en pro de la cultura i, específicament, del Defensora.

P.- Què en pensa de l’aparició d’una sèrie d’anònims on s’explicita “Defensora no, Auditorio sí”?
R.- Pensam que és una causa diferent a la nostra i per la qual cosa no en tenim opinió.

P.- Acabi la frase: “La gestió cultural sollerica ha estat…”?
R.- Menystinguda per part de les institucions durant anys.

P.- Què ens ha de mostrar la situació del Defensora?
R.- Ha estat un detonant per a molta gent i ens ha fet obrir els ulls a una realitat de la qual per ventura no n’érem molt conscients.

P.- La seva lluita finalitza amb la recuperació del Defensora?
R.- No. Els primers estatuts de la plataforma ciutadana estableixen en el seu darrer punt específicament que no ens limitarem només al Defensora sinó també a qualsevol element patrimonial susceptible de defensa -com va passar quan ens enviaren un vídeo denunciant l’estat del Fantasio-.

P.- Per acabar, com veu el 2030 si parlam d’infraestructures culturals?
R.- Veig el 2030 molt a prop…