El CEIP Es Puig afronta aquest curs amb una celebració molt especial: el seu 50è aniversari. Mig segle després de la seva inauguració, el centre continua adaptant-se als nous reptes educatius, des de la gestió de la diversitat i el benestar emocional dels alumnes fins a la integració de les noves tecnologies i la millora de les seves infraestructures. El seu director, Joan Montaner, repassa l’evolució de l’escola, el paper que ha tengut en la història recent de Sóller i els desafiaments que té plantejats de cara al futur.

Pregunta.- Com afrontau aquest nou curs escolar i quins són els principals reptes que teniu damunt la taula?
Resposta.- L’inici del curs sempre és un motiu d’il·lusió, de recarregar pil·les i energies. I aquest curs encara més pel motiu de la celebració del 50è aniversari. Per a mi, poder ser aquí en aquest moment i en aquest lloc és una coincidència especial. No tots els mestres tenen la sensació de poder celebrar el 50è aniversari d’una escola. Pel que fa als reptes, volem continuar amb el compromís d’oferir una educació inclusiva i de qualitat. El claustre està molt compromès amb el projecte educatiu i cada any una majoria dels seus membres participa en formacions, algunes relacionades amb el mateix projecte educatiu i d’altres segons les necessitats que detectam. Enguany, precisament, una part important de la feina va en el sentit de poder gestionar millor la diversitat creixent de les nostres aules i reforçar sobretot la salut emocional i el benestar de tots els alumnes.

P.- Quines són les principals necessitats que detectau actualment entre els alumnes?
R.- Precisament aquesta és una de les qüestions més importants. Hi ha una necessitat urgent derivada dels canvis socials que hi ha hagut i del fet que els ritmes de vida són cada vegada més accelerats. També hi ha el gran creixement de les noves tecnologies i de les pantalles. Veim que és urgent treballar la gestió emocional, la contenció sostinguda i la resolució pacífica dels conflictes. També, com han posat de manifest els darrers informes PISA, s’ha de reforçar la competència lingüística en un entorn cada vegada més multicultural. Per aquest motiu hem creat, juntament amb altres centres educatius del municipi, un grup de feina per coordinar-nos en temes de competència lingüística.

P.- Com han canviat aquestes necessitats respecte d’altres generacions?
R.- Avui hi ha molts estímuls vinculats a les noves tecnologies i una estimulació digital immediata, i això pot reduir la tolerància a l’espera i dificultar la concentració en processos d’aprenentatge que requereixen temps. Els alumnes estan molt acostumats a tenir estímuls immediats i respostes gratificants també immediates. Quan es tracta de processos d’aprenentatge que requereixen una concentració més sostinguda, costa més. També trobam una major necessitat d’acompanyament. Hem de treballar més les normes, els límits, la tolerància a la frustració, la gestió emocional i els recursos per poder resoldre els conflictes de manera pacífica.

P.- El CEIP Es Puig compleix enguany 50 anys. Què significa arribar a aquesta efemèride i què representa l’escola per al poble de Sóller?
R.- Arribar als 50 anys ha de ser sobretot un homenatge a tots els alumnes i exalumnes, famílies, mestres i, en general, a tota la comunitat educativa, inclòs el personal de neteja, menjador i monitoratge. També a tots els agents amb qui treballam, com serveis socials, policia local o centres de salut. El CEIP Es Puig no és només una escola, sinó que és un pilar de la identitat de Sóller. Quan es va inaugurar, va suposar un punt d’inflexió per a moltes famílies de Sóller i voltants, perquè era una escola nova que oferia també serveis com el menjador escolar. Al llarg d’aquests 50 anys s’ha convertit també en un espai de convivència intergeneracional, on s’ha construït part de la història recent de moltes famílies, i en un important motor de cohesió social.
P.- Avui celebrau l’acte del 50è aniversari. Què heu preparat i què esperau d’aquest dia?
R.- Hem preparat un acte senzill. És veritat que hi hem donat moltes voltes i estam una mica expectants per veure quanta gent de la comunitat educativa, actual i històrica, hi assistirà.La intenció sobretot és reunir la comunitat educativa actual amb la que ha format part de l’escola al llarg de la seva història. Volem crear un espai i donar una oportunitat de trobada entre persones que han estat vinculades al centre.Obrirem les portes de l’escola i hi haurà una exposició a la zona de l’entrada, als passadissos i a algunes aules, amb fotografies de la trajectòria del centre, treballs de l’alumnat i visites a diferents espais. Després baixarem cap a la zona dels patis i les grades, on hi haurà un escenari. Allà començarà l’acte més institucional, que acabarà amb algunes actuacions musicals i un petit refrigeri. El que ens agradaria que quedàs d’aquest acte és sobretot un sentiment profund de pertinença al centre i al poble, així com el reconeixement de l’escola pública com una escola inclusiva, de qualitat, igualitària i en català.

P.- Mirant enrere, com ha canviat el CEIP Es Puig durant aquests 50 anys?
R.- A Es Puig, des de sempre, hi ha hagut molts mestres molt innovadors que han apostat per metodologies innovadores. No obstant això, des del 1976 fins ara inevitablement hem passat per un model educatiu més tradicional, amb una distribució de l’alumnat més homogènia, fins a arribar a una escola més oberta, inclusiva, digitalitzada i enfocada en la millora contínua. Durant tots aquests anys hem hagut d’afrontar diferents reformes educatives, des de la LGE fins a arribar a l’actual LOMLOE. També hem passat dels guixos i les pissarres verdes o negres a les pantalles digitals i els Chromebooks. Ara mateix hi ha tot el debat sobre les noves tecnologies i fins a quin punt ens ajuden. Nosaltres hem apostat per continuar utilitzant paper i llibres i per fer servir les eines digitals de manera puntual. No es tracta tant d’una metodologia basada exclusivament en la tecnologia, sinó d’utilitzar-la quan pot aportar alguna cosa i ensenyar els alumnes a fer-ne un bon ús, que aprenguin també quines són les coses bones que ens pot aportar.

P.- El centre forma part de les Escoles Associades de la UNESCO des de fa dècades. Què implica formar part d’aquesta xarxa?
R.- Pertanyem a la xarxa d’Escoles Associades de la UNESCO, que es diu xarxa PEA, des de l’any 1989. Per tant, vàrem ser pioners a les Balears. Crec que ara hi ha dues escoles més que en formen part. Això implica un compromís amb els drets humans, amb la realitat i amb el diàleg intercultural. En el dia a dia, aquesta filosofia es tradueix en metodologies de treball cooperatiu, en la transversalitat dels objectius de desenvolupament sostenible que marca la Unió Europea i en la voluntat de despertar un pensament crític i global a partir de la nostra realitat local.

P.- Quins projectes o activitats vinculats a aquesta filosofia destacaries especialment?
R.- A partir de la nostra vinculació amb la UNESCO han sorgit altres projectes per complementar aquestes línies de treball. Per exemple, les metodologies d’aprenentatge servei, que estan vinculades a la protecció del patrimoni natural i cultural i, en el nostre cas, de la Serra de Tramuntana. També feim projectes d’hort escolar ecològic, iniciatives de reciclatge i gestió de residus i projectes de germanor i cooperació internacional, com els programes Comenius. Quan vaig arribar vaig posar en marxa un projecte Comenius de cooperació internacional i, més endavant, un Erasmus Plus. Són projectes d’intercanvi d’alumnes i de professorat que tenen un gran impacte no només en l’alumnat, sinó en tota la comunitat educativa, perquè hi ha molts agents que s’hi veuen implicats. Això fa que els alumnes despertin també un interès i un respecte per la interculturalitat, pel coneixement d’altres formes de viure, altres cultures, formes de pensar, costums, tradicions, festes i llengües diferents.

P.-Quin impacte tenen aquests projectes en la formació dels alumnes?
R.- El que fan és ajudar els alumnes a aprendre a ser ciutadans conscients, empàtics i compromesos amb el seu entorn natural i social, i preparats per viure en un món complex i cada vegada més globalitzat.

P.- El centre també compta des de fa molts anys amb una aula UEECO. Quin paper juga dins aquesta aposta per la inclusió?
R.- L’aula UEECO és una unitat específica dins un centre ordinari. Des de l’any 1981 que la tenim i també vàrem ser bastant pioners en aquest sentit. És una aula destinada a alumnes amb més dificultats, però també fa que la resta d’alumnes se’n beneficiïn, sobretot pel que fa a la inclusió, al coneixement i a l’acceptació. Permet incloure aquests alumnes en la vida diària del centre. És una aula molt important, perquè també és un punt de partida des d’on s’originen i es gestionen moltes activitats. Per tant, sempre s’ha de tenir en compte dins el projecte del centre.

P.- En un moment en què es parla tant de canvi climàtic i sostenibilitat, quin paper ha de tenir l’escola més enllà de l’ensenyament acadèmic?
R.- És cert que hi ha uns currículums que marquen els continguts que s’han de treballar, però, més enllà d’això, l’escola és un agent d’especialització social. La nostra missió és educar per a la vida, acompanyar els alumnes i formar persones amb criteri propi. Volem que siguin persones resilients, respectuoses amb la diversitat, inclusives, capaces de cuidar el planeta i de conviure-hi de manera pacífica. Per assolir aquests objectius, la implicació de les famílies i la coordinació amb els mestres és fonamental.

P.- Quin paper han de jugar les famílies en aquest procés?
R.- Les famílies són fonamentals. Els canvis socials i l’acceleració que duim en el dia a dia fan que de vegades els alumnes estiguin sobreestimulats i ocupats constantment: escola, menjador, activitats complementàries, futbol, música… Cada vegada sembla que han de fer més coses. Per això, més que en la quantitat de temps que les famílies passen amb els seus fills, crec que s’ha de posar l’accent en la qualitat d’aquest temps.També és important l’acompanyament, la coordinació i anar de la mà amb l’escola per aconseguir tots aquests valors que consideram tan importants.A les famílies de vegades els costa molt marcar límits clars i establir normes. Arriben cansats a casa i es troben amb conflictes o problemes, i entenem que no és fàcil. Però hauríem d’anar una mica més de la mà perquè la resposta sigui la millor possible i per ajudar també els adults amb aquesta qüestió.El tema de les pantalles és especialment complicat i les famílies mateixes es troben amb dificultats. Ens ha arribat de manera molt sobtada una gran quantitat d’informació i no sempre sabem quins perills hi ha darrere de tot el món de les xarxes, els sistemes digitals i les pantalles.

P.- Com ha canviat la tasca dels mestres en els darrers anys i quins són avui els principals desafiaments dins les aules?
R.- Avui tenim un accés fàcil i immediat a una quantitat d’informació infinita que abans no teníem. Per tant, la tasca dels mestres ha evolucionat clarament: hem passat d’un paper més de transmissors de coneixements a una tasca més d’acompanyament, de guia i de facilitadors, inclòs l’acompanyament emocional.Crec que els principals desafiaments són l’exigència d’atendre una gran diversitat de perfils dins les aules i ritmes diferents d’aprenentatge. També hi ha la gestió burocràtica. Malgrat les noves tecnologies, que en teoria ens haurien de facilitar moltes coses, cada vegada tenim més càrrega burocràtica derivada dels canvis normatius.També tenim el repte de fer una integració crítica de la tecnologia als centres escolars i de donar resposta a les necessitats d’atenció emocional dels alumnes. Això fa necessària una formació contínua per poder donar resposta als canvis que es van produint.

P.- Quines són actualment les principals necessitats del centre, tant a nivell de personal com d’infraestructures?
R.- A nivell de personal, una de les principals necessitats és disposar de més orientació educativa. Tenim una orientadora compartida amb els altres centres que ve tres dies a la setmana, però no és suficient. També necessitam més personal de pedagogia terapèutica, audició i llenguatge i suport, per poder donar una atenció més individualitzada i fer realitat una educació inclusiva. Pel que fa a les infraestructures, un edifici amb 50 anys necessita manteniment. Hem perdut la figura del conserge i reclamam una persona de manteniment exclusiva per als centres educatius. També són necessàries actuacions d’eficiència energètica i adaptació al canvi climàtic. En aquest sentit, s’ha plantejat la creació d’una zona arbrada, la millora de la coberta de la cuina, que tenia filtracions, actuacions de pintura i millores en la climatització. També hem parlat de la instal·lació de plaques fotovoltaiques que podrien donar servei al centre i a altres equipaments de la zona. Durant l’estiu ja s’han fet algunes actuacions i esperam poder avançar en les que queden pendents durant aquest curs.