Concepció Carrió i Xisca Coll són dues de les protagonistes de “Boeing Boeing”, el darrer muntatge de Corriola Teatre que veurà la llum en breu. Elles dues s’estrenen teatralment parlant en aquest muntatge que promet fer les delícies dels nombrosos seguidors del famós grup teatral solleric.

Concepció Carrió Teran -57- és higienista dental i membre del Col·lectiu de Pageses, mentre que Xisca Coll Arbós -55- és administrativa en una coneguda empresa local de la construcció. Ambdues són amigues des de fa anys i han decidit fer la passa vers el món de la interpretació plegades i de la mà de Corriola Teatre.

Pregunta.- Com fou que es decidiren a fer la passa de pujar a un escenari?
Resposta.- Ja feia estona que n’anàvem parlant i sempre ho anàvem ajornat per un motiu o l’altre; de fet, estàrem a punt d’apuntar-nos a un taller de teatre a Esporles que finalment descartàrem perquè pensàrem que ens acabaria fent peresa tants de desplaçaments fins a aquella localitat. Posteriorment, pensàrem si a Corriola hi hauria un espai per a nosaltres; na Concepció tenia coneixença amb alguns membres dels grup i els va demanar si estarien interessats en gent nova.

P.- S’ho havien plantejat amb anterioritat?
R.- Sí, ens feia ganes provar què se sent sobre un escenari. Na Xisca ja hi tenia una certa experiència perquè havia actuat en alguns muntatges quan anava a l’institut; però jo no hi tenia cap experiència prèvia -afirma na Concepció. Feia temps que sentíem el cuquet de la interpretació i Corriola ens ha ofert aquesta oportunitat.

P.- Com foren els primers dies?
R.- De tot d’una, nosaltres pensàvem que ens sol·licitarien feines alternes a pujar a l’escenari; però- mai no pensàrem que ens farien pujar a l’escenari el primer any. Crec que Corriola diposità molta confiança en nosaltres des del primer moment i els ho agraïm molt.

P.- Què els ha suposat aquest fet, a nivell personal?
R.C.- M’ha fet sentir molt segura en mi mateixa per superar les pors pròpies de pujar sobre un escenari.
R.X.- Ha estat una experiència molt gratificant i divertida alhora.

P.- Què ens podem contar de “Boeing Boeing”?
R.- Es tracta d’una comèdia on hi ha un embull de relacions sentimentals que finalment sorprendrà a molta gent. És una obra de relax total: pretén que el públic desconnecti durant dues hores de les seves preocupacions quotidianes i gaudeixi amb nosaltres.

P.- Com són els personatges que interpreten?
R.C.- Na Monique és un dona de món, presumida i una mica “ravenet”. Pens que és una dona que es coneix bé a ella mateixa i sap perfectament el que vol.
R.X.- Na Kate és la “passió personificada”, talment com es defineix ella al llarg de l’obra; és energia pura.

P.- Com ha estat el fet de compartir escena amb la resta d’actors ja coneguts pel públic de Corriola?
R.- Ha estat una molt bona experiència, que ha oposat de manifest la vàlua personal i professional tant dels actors com del director de l’obra, Tomeu Campins. En cap moment ens hem sentit estranyes al grup d’actors ja consolidats i han tengut molta paciència amb nosaltres en tots els aspectes.

P.- Què és el que els ha costat més?
R.C.- El fet de sentir-me relaxada en escena i poder-me moure amb naturalitat sobre l’escenari.
R.X.- Jo diria que aprendre’m el text, ja que feia temps que havia perdut l’hàbit de memoritzar.

P.- I el que els ha agradat més?
R.- Creim que tot, en general. Ara bé, destacaríem especialment l’excel·lent relació que hem establert amb el actors, director i amb la resta de membres de Corriola que, malgrat no es vegin en escena, sempre hi són ben presents. Volem remarcar que ha estat una experiència molt positiva.

P.- Comencen a notar el “pànic escènic”?
R.- Encara no, però ja es veurà en ésser el moment. Pensam que són ben normals una mica de nervis abans de les representacions perquè, òbviament, no som robots.

P.- Què en pensen de fer comèdia en els temps que corre?
R.- Pensam que ens aquests moments el teatre és més important que mai; i, sobretot, si es tracta de comèdia perquè es converteix en una autèntica vàlvula d’escapament de la vida quotidiana que ens envolta. Vivim envoltats de preocupacions i incerteses i el fet de poder desconnectar durant un parell d’hores és vital. També he de dir que si no aquest estat una comèdia, no sé si m’hagués incorporat al grup -remarca na Xisca. El que realment ens feia ganes era fer passar una bona estona a la gent que ve a veure’ns.

P.- Com veis el panorama cultural local pel que fa a infraestructures?
R.- Malament, la veritat: és una pena que un poble com Sóller no compti amb un teatre com sí que passa a altres pobles més petits com Esporles o Bunyola, per posar només alguns exemples. És una autèntica llàstima, un fet que feim extensiu també a tot aquell que practica esport no majoritari. En aquest sentit, volem agrair a la Parròquia el fent que ens cedeixi el C.P. Victòria que és la taula de salvació per a molts de nosaltres.

P.- Per acabar, animin als sollerics a gaudir de “Boeing Boeing”?
R.- Tan sols els volem dir que venguin que s’ho passaran d’allò més bé ja que hem estat treballant un any per oferir-los una feina digna. Aquesta obra ha estat el nostre debut escènic i esperam que en gaudeixin tant com ho hem fet nosaltres durant tot aquest temps.