La biòloga Cristina Fiol ha participat en l’elaboració del projecte que serveix de base a la nova campanya de sensibilització sobre l’estalvi d’aigua impulsada a Sóller. El treball, de caràcter principalment divulgatiu, recull informació sobre l’ús de flora autòctona i espècies de baix consum hídric, així com observacions i entrevistes fetes a jardins del municipi. A partir d’aquest material, s’han definit una sèrie de recomanacions pràctiques per fomentar una jardineria més eficient i adaptada al clima mediterrani per així reduir el consum d’aigua.
Pregunta.- Com va néixer aquesta idea i quins objectius s’hi van plantejar?
Resposta.- Es tracta d’un projecte divulgatiu impulsat a partir d’un encàrrec de l’Ajuntament, vinculat a una campanya subvencionada relacionada amb el canvi climàtic i, especialment, amb la promoció de l’estalvi d’aigua. Era una iniciativa molt definida des del principi, que ja venia bastant tancada en els seus objectius: fer divulgació sobre com reduir el consum d’aigua en l’àmbit domèstic a través de l’ús de plantes amb requeriments hídrics baixos, prioritzant espècies autòctones o, en tot cas, espècies exòtiques no invasores, un punt que també es considerava clau. A partir d’aquest marc inicial es va organitzar tota la feina, que es va centrar sobretot en la recollida d’informació sobre vegetació i en l’elaboració de pautes pràctiques per orientar la ciutadania. Posteriorment, al projecte s’hi va afegir una segona part més aplicada, amb visites a jardins i entrevistes a particulars, que complementava la part teòrica amb observació directa. En aquest sentit, no es pot parlar d’un estudi científic experimental, sinó d’una recopilació d’informació i coneixement existent amb l’objectiu de generar recomanacions útils i accessibles, pensades també per adaptar-se a realitats molt diferents, perquè no és el mateix un jardí de nova creació que un jardí ja existent que no es pot transformar de cop, i per això també es van incorporar pautes progressives per reduir el consum d’aigua sense necessitat de fer canvis radicals.
P.- Quines diferències hi ha entre plantes autòctones i foranes pel que fa a la resistència a la sequera?
R.- El que es constata és que les plantes presenten estratègies molt diferents per afrontar períodes desfavorables com la sequera, i que les espècies adaptades al clima mediterrani solen tenir mecanismes molt eficients per reduir la pèrdua d’aigua, com ara fulles que minimitzen la transpiració o sistemes d’arrels més desenvolupats que els permeten accedir a reserves hídriques més profundes. També hi ha diferències segons el tipus de planta: les perennes o arbustives, com la murta o el romaní, tenen una presència estable durant tot l’any i estan molt ben adaptades a aquestes condicions, mentre que les plantes anuals opten per estratègies diferents i sobreviuen als períodes adversos en forma de llavor. En conjunt, es tracta d’un conjunt d’estratègies naturals que expliquen per què les plantes mediterrànies són més resilients en contextos de sequera, però sempre des d’una aproximació descriptiva basada en informació existent i no des de l’experimentació directa.
P.- A banda de l’estalvi d’aigua, quins altres beneficis té apostar per flora autòctona?
R.- Més enllà de l’estalvi hídric, que és el benefici més evident perquè són plantes millor adaptades al nostre clima i a unes condicions que cada vegada són més extremes, amb períodes de sequera més llargs i temperatures més elevades, hi ha un segon benefici fonamental que és el relacionat amb la biodiversitat. Les espècies autòctones no són elements aïllats, sinó que formen part de les xarxes ecològiques locals i estan integrades dins els sistemes naturals del territori, de manera que afavoreixen la presència d’insectes, pol·linitzadors, aus i altres organismes que depenen d’aquestes plantes per alimentar-se o refugiar-se. Això vol dir que utilitzar flora autòctona no només implica un menor consum d’aigua, sinó també una contribució directa al manteniment i la millora dels ecosistemes locals, ja que reforça les relacions ecològiques existents i ajuda a preservar la biodiversitat pròpia del territori, que és un element clau en l’equilibri ambiental.
P.-Què heu observat en les visites i entrevistes a jardins particulars?
R.- Les entrevistes i visites realitzades als jardins particulars es van fer de manera anònima i amb un qüestionari estructurat que recollia informació sobre hàbits de reg, tipus de plantes, característiques dels jardins i usos dels espais, amb l’objectiu de tenir una imatge real de les pràctiques domèstiques. En general, la part positiva és que moltes persones ja tenen interioritzats alguns hàbits correctes, especialment pel que fa als horaris de reg, ja que hi ha una consciència bastant estesa que regar en hores de màxima insolació és poc eficient perquè augmenta l’evaporació i redueix l’aprofitament de l’aigua. També es detecta que la gent sol distingir bastant bé entre plantes de sol i d’ombra, cosa que indica un cert coneixement pràctic de jardineria. Tanmateix, el principal punt de resistència es troba en el canvi de vegetació, ja que moltes persones mantenen espècies per motius estètics o perquè formen part del seu jardí des de fa molt de temps, i això dificulta la substitució per plantes més adaptades o de menor consum hídric, encara que siguin més eficients des del punt de vista ambiental.
P.- I pel que fa al reaprofitament d’aigües grises?
R.- Aquest és un dels aspectes on s’ha detectat un marge de millora més important, ja que aproximadament només un 20% de les persones entrevistades reutilitzaven de manera habitual l’aigua procedent d’altres usos domèstics per al reg del jardí, mentre que la resta o bé no ho feien o només ho feien de manera ocasional. Aquesta baixa xifra està relacionada en part amb la manca d’hàbits establerts, però també amb el tipus de productes de neteja que s’utilitzen, ja que per poder reutilitzar aigües grises de manera segura és necessari emprar productes biodegradables, cosa que no sempre es té en compte en el consum domèstic habitual. Per tant, no és només una qüestió tècnica, sinó també de canvi d’hàbits de consum i de conscienciació sobre l’impacte que tenen els productes que utilitzam en la possibilitat de reutilitzar l’aigua.
P.- Com es pot introduir aquest aprofitament d’aigua a les llars?
R.- La manera d’introduir l’aprofitament d’aigües depèn molt del tipus d’habitatge i de si es tracta d’obra nova o d’un habitatge ja existent, perquè en el cas de construccions noves és més fàcil incorporar sistemes específics de recollida i reutilització d’aigües grises o de pluja, recuperant fins i tot models tradicionals com els dipòsits d’aigua que antigament recollien l’aigua de la pluja a través de canals i sistemes de conducció, mentre que en habitatges ja construïts les solucions passen més per petits gestos quotidians que, sumats, poden tenir un impacte important, com recollir l’aigua freda de la dutxa mentre s’espera que surti calenta, reutilitzar l’aigua de rentar plats per regar plantes ornamentals o ajustar els hàbits de consum domèstic. En definitiva, es tracta d’una combinació entre solucions estructurals quan és possible i petites pràctiques quotidianes que permeten reduir el malbaratament d’aigua sense necessitat de grans inversions.
P.- És compatible mantenir un jardí estèticament atractiu amb reduir el consum d’aigua?
R.- Sí, és completament compatible, però implica un canvi de concepte important sobre què entenem per jardí atractiu, perquè durant molt de temps s’ha associat la idea de jardí ideal amb espais completament verds i uniformes, molt influenciats per models europeus, quan en realitat aquest tipus de jardins requereixen un consum d’aigua molt elevat que no és sostenible en el context actual de sequera i augment de temperatures, especialment en territoris mediterranis com el nostre. La proposta no és renunciar a l’estètica ni als espais d’oci, sinó replantejar el disseny dels jardins perquè siguin més adaptats a les condicions climàtiques, incorporant vegetació de baix consum, zones d’ombra i espais funcionals que permetin mantenir l’ús social i familiar del jardí. No es tracta de passar d’un jardí verd intens a un espai completament sec, sinó de trobar punts intermedis equilibrats que permetin reduir el consum d’aigua sense perdre funcionalitat ni valor estètic.
P.- Quines espècies recomanaries per començar aquesta transició?
R.- Depèn molt del tipus d’espai i de l’ús que se’n faci, però en general hi ha espècies molt adequades per començar aquesta transició cap a una jardineria més sostenible, especialment per a tanques o separacions, com la murta, la mata o el romaní, que són plantes resistents, adaptades i amb un bon comportament en condicions de baixa disponibilitat d’aigua. En altres casos, quan es tracta d’espais d’ús més lúdic o familiar, com zones per jugar infants o espais d’estada, cal pensar alternatives a la gespa tradicional, que és molt demandant en termes hídrics, i optar per solucions com zones d’ombra amb pèrgoles o combinacions de vegetació mediterrània que permetin mantenir la funcionalitat de l’espai. També és important rebre assessorament a l’hora d’escollir plantes, perquè no és el mateix dissenyar un jardí que una terrassa o un corral, i cada espai necessita unes solucions específiques.
P.- Creus que la ciutadania està prou conscienciada sobre la gestió de l’aigua?
R.- Crec que sí, en general hi ha una consciència bastant elevada sobre la importància de l’aigua i sobre els problemes derivats de la sequera, especialment en un territori com Mallorca, on aquestes situacions es viuen de manera molt directa. Les persones que s’han acostat a la campanya i han participat en les activitats o consultes mostraven interès i coneixement, i sovint reconeixien pràctiques que ja fan a casa. El principal repte no és tant la manca de consciència com la dificultat de transformar aquesta consciència en canvis d’hàbits concrets, perquè són petites accions quotidianes que sovint es deixen de fer per inèrcia o per falta de temps, però en general sí que hi ha una base de sensibilització important i creixent sobre la necessitat de gestionar millor l’aigua.
