Terean Sebastian i Quico Rosselló formen part del departament d’activitats agràries de l’IES Guillem Colom Casasnovas, un dels pocs centres de Mallorca que ofereix formació específica en l’àmbit forestal.
Pregunta.- Quin balanç feu del primer any del nou certificat professional?
Resposta.- El balanç és positiu. Des del punt de vista educatiu, els alumnes que han cursat aquest certificat han après moltíssim i han pogut consolidar coneixements que ja havien adquirit en etapes anteriors. Estam contents perquè han aprofitat molt el curs i hem vist una evolució clara en la seva formació. Ara bé, també hi ha hagut dificultats, sobretot a l’hora de captar alumnat. Quan vàrem posar en marxa aquest certificat de nivell 2, la nostra intenció era oferir continuïtat als alumnes que acabaven la Formació Professional Bàsica i que no es veien preparats per fer directament el pas a un grau mitjà. En aquest sentit ha funcionat, però ens ha costat arribar a més gent.
P.- En quin moment es troba actualment la Formació Professional?
R.- Viu un moment de creixement, amb més famílies professionals, més cicles formatius i una aposta més clara per part de l’administració, que hi destina més recursos i més mitjans. Tot i això, socialment encara queda camí per recórrer. Encara hi ha famílies que continuen associant l’èxit acadèmic al batxillerat i a la universitat. Pensam que la FP no s’hauria de veure com una segona opció, perquè ofereix moltes sortides laborals i també pot ser una porta cap a altres estudis. De fet, tenim alumnes que han començat aquí i després han continuat la seva formació fins arribar a estudis superiors o universitaris.
P.- Quina funció social té la FP bàsica?
R.- Per nosaltres, la FP bàsica té una funció educativa, però també una funció social molt important. Molts dels alumnes que arriben aquí venen després d’experiències complicades dins el sistema educatiu, amb situacions de fracàs escolar o amb una pèrdua de motivació important. Alguns no arriben amb la idea de dedicar-se al sector forestal, sinó perquè cerquen una alternativa per continuar estudiant o per obtenir el títol de l’ESO. Aquí els oferim una altra manera d’aprendre, més flexible i més pràctica. Quan poden combinar teoria i pràctica, sortir al camp i treballar amb les mans, molts canvien completament. Descobreixen capacitats que fins aquell moment no havien pogut mostrar, i això els ajuda a tornar a confiar en ells mateixos.
P.- Com es pot recuperar la motivació d’alumnes que arriben desencantats amb els estudis?
R.- La clau és fer-los sentir útils i capaços. Molts arriben pensant que no serveixen per estudiar o que no són vàlids acadèmicament, i la nostra feina és ajudar-los a canviar aquesta percepció. Quan passen a la part pràctica, quan treballen amb eines, surten al camp o veuen que la feina que fan té un resultat real, la seva actitud canvia molt. El més important és posar-los en valor, reconèixer els seus progressos i fer-los veure que tenen capacitats. Quan tornen a confiar en ells mateixos, també recuperen les ganes de continuar aprenent.
P.- Quin paper juga la part pràctica dins aquesta formació?
R.- És una de les bases del nostre projecte educatiu. Dins la Formació Professional hi ha moltes hores pràctiques, i nosaltres intentam concentrar-les en sortides setmanals perquè l’alumnat pugui fer feina real fora del centre. Treballam a finques, espais públics i zones amb les quals tenim convenis. Quan recuperen una marjada, netegen un espai degradat o fan tasques de manteniment, veuen que la seva feina té una utilitat real i un impacte directe sobre el territori. Això els ajuda a entendre que allò que aprenen dins l’aula té una aplicació directa.
P.- Com canvia l’actitud dels alumnes quan passen de l’aula al camp?
R.- El canvi és molt evident. Hi ha alumnes que dins l’aula tenen dificultats per seguir la part teòrica o per mantenir la concentració, però quan surten al camp la seva actitud canvia completament. Quan comencen a treballar amb eines manuals, i més endavant amb maquinària, se senten més implicats i més motivats. Nosaltres, de fet, primer els feim aprendre amb eines manuals i només després passen a maquinària com desbrossadores o motoserres. També els motiva molt veure el resultat de la seva feina i rebre el reconeixement de la gent quan treballen en espais públics.
P.- Quines oportunitats laborals ofereixen aquests estudis?
R.- La realitat és que feina dins el sector forestal n’hi ha, i cada vegada més. Durant anys, moltes zones agrícoles i forestals han estat abandonades, i ara hi ha una necessitat real de recuperar espais, gestionar millor el territori i prevenir riscos com els incendis. Els alumnes poden acabar treballant en jardineria, manteniment de zones verdes, explotació forestal, vivers, hivernacles o gestió de masses forestals. A més, estam en contacte amb empreses del sector i moltes ens diuen que tenen dificultats per trobar professionals qualificats..
P.- S’ha valorat incorporar en el futur una formació específica vinculada a la pedra en sec?
R.- De moment no ens ho hem plantejat formalment, però sí que és un àmbit que coneixem i amb el qual hem tengut contacte. Hem fet activitats puntuals al camp d’aprenentatge d’Orient i també en pràctiques a finques com s’Alova, al Barranc de Biniaraix, on els alumnes han pogut veure o participar en petites feines relacionades amb marges de pedra en sec. És una opció interessant de cara al futur, sobretot per la seva vinculació amb el territori i la conservació del patrimoni.
P.- Quins certificats o noves formacions poden fer més atractiva aquesta oferta educativa?
R.- Després d’aquest primer any, hem vist que és important adaptar l’oferta a la realitat de l’alumnat i també a la demanda que hi ha. Per això, el curs que ve posarem en marxa un certificat d’instal·lació i manteniment de jardins i zones verdes, que pensam que pot tenir més acceptació i arribar a més alumnes. La idea és oferir itineraris pràctics i accessibles, especialment per a alumnes que poden tenir dificultats per seguir un grau mitjà més teòric. I, si hi ha prou demanda, més endavant ens agradaria recuperar també el certificat d’aprofitament forestal. Mantenir aquesta oferta educativa també ens permet poder mantenir docents qualificats i millorar la qualitat de l’educació.




