Gador Muntaner -34- és llicenciada per la Universitat de las Palmas de Gran Canaria i compta amb un Màster en taurons; és oceanògrafa i divulgadora del món marí, especialment del món dels taurons. És col·laboradora del Nathional Geographic i cofundadora del Mediterranean Fest. Actualment resideix a Bunyola i és una bona coneixedora de les aigües de la Serra de Tramuntana i, d’una manera força especial, de les solleriques.
Pregunta.- Com a oceanògrafa i especialista en taurons, quants tipus de taurons habiten en les costes balears i quin grau de conservació presenten?
Resposta.- En les costes baleares hi ha més taurons dels que la gent podria imaginar. Tintorera, salroig, gató, pelegrí… són algunes de les espècies de taurons més comunament citades a la mar Balear. A la mar Balear hi ha 32 espècies de taurons i la majoria estan amenaçades. Unes dades molt alarmants tenint en compte que les Balears són una zona ideal per a l’alimentació i la cria de taurons. Per això, s’hi han declarat sis Important Shark and Ray Areas (ISRA).
P.- Quines són les espècies més visibles en la zona del Port de Sóller i quin grau de perillositat presenten?
R.- Les espècies més visibles al Port de Sóller són, de fet, molt poc probables de veure. No obstant això, les càmeres de l’associació SharkMed, que estudia els taurons a les aigües balears, han enregistrat diverses vegades, enfront del Port de Sóller i a unes poques milles de la costa, la tintorera, l’espècie Prionace glauca, és a dir, el tauró blau. Es tracta d’una espècie molt cosmopolita, però les seves poblacions al Mediterrani s’han vist molt afectades i han disminuït de manera preocupant. De fet, més de la meitat dels individus enregistrats presenten hams a la boca, fet que evidencia que aquesta espècie està fortament afectada per determinats mètodes de pesca. Pel que fa a les espècies de fons, tot i que no freqüenten les profunditats on practiquem el busseig recreatiu –la qual cosa fa difícil trobar-los– a unes poques milles del Port de Sóller es pot trobar el tauró gat (conegut aquí amb aquest nom, o pinta-roja en altres zones) i també l’alità. Aquestes són les espècies més freqüents, tot i que també podrien aparèixer espècies menys comuns com el tauró marrajo, el tauró peregrí, el tauró canyabota o el tauró cazón. En qualsevol cas, és molt improbable observar cap d’aquestes espècies sense l’atracció d’aliment. Fins ara, personalment, encara no n’he vist cap amb els meus propis ulls.
P.- És habitual que els taurons de les balears ataquin?
R.- No, no és gens habitual que els taurons ataquin, ni a les Balears ni en cap altre lloc del món. L’ésser humà no forma part de la dieta dels taurons, i la majoria dels incidents que es produeixen són accidents –on el tauró ens confon amb una presa o simplement explora un objecte desconegut amb una mossegada– en comptes d’un atac deliberat. Pràcticament mai un tauró s’alimenta completament d’un humà; normalment, quan mossega, deixa la presa immediatament en adonar-se que el sabor no coincideix amb el d’una presa habitual. A més, només es registren aproximadament 10 atacs de tauró a l’any a nivell mundial, cosa molt baixa tenint en compte, per exemple, que els cans maten més de 30.000 persones anualment.
P.- Com cal reaccionar davant l’atac d’un tauró?
R.- Preferesc parlar de com actuar durant la interacció, ja que l’objectiu principal és prevenir qualsevol atac que, repetesc, és altament improbable. Quan estam amb taurons a l’aigua, és important mantenir el contacte visual i actuar com a depredadors i no com a preses, tot i que això contradiu el nostre instint natural. El que hem de fer és evitar fugir, ja que això ens posaria en una posició de presa. En canvi, hem de romandre ferms, mantenir el contacte visual i, si disposem d’alguns objectes (com càmeres o fins i tot les nostres aletes), col·locar-los entre nosaltres i el tauró o, millor encara, nedar cap a ell perquè ens detecti com un altre depredador.
P.- Què pot aportar el coneixement dels taurons a l’espècie humana?
R.- Moltes coses. En primer lloc, ens permet entendre millor l’equilibri dels que generen una immensa curiositat perquè han estat presents en aquest planeta durant 400 milions d’anys. Això vol dir que han vist el nostre món, han experimentat realitats que nosaltres mai no hem conegut, han conviscut simultàniament amb animals com els dinosaures i han vist un món que ens resulta gairebé impossible d’imaginar. Tot i tenir un cervell petit i semblar tan simples, han sobreviscut tot aquest temps, convertint-se en un veritable èxit evolutiu. A més, viure en un medi tan diferent com l’aigua implica que habiten un entorn en gran part desconegut per a nosaltres, fet que augmenta encara més la nostra curiositat sobre tot el que succeeix sota la superfície. I, malgrat els documentals, pel·lícules, llibres i publicacions científiques, la realitat és que encara coneixem molt poc dels taurons. A més són importants en els ecosistemes marins, ja que els taurons actuen com a depredadors al capdavant de les cadenes tròfiques, i la seva absència podria desestructurar completament la piràmide alimentària.
P.- El món del cinema és culpable de bona part de la fòbia als taurons?
R.- El món del cinema ha contribuït, encara que sense mala intenció, a generar una imatge errònia dels taurons, cosa que ens porta a tenir prejudicis sobre aquests animals. No només el cinema, sinó també molts mitjans de comunicació, difonen més notícies sobre atacs de tauró que sobre altres causes de mort. Per exemple, és molt poc comú veure notícies sobre els cans (30.000 al llarg de l’any) o sobre milions de mosquits que causen la mort de persones, però un sol atac de tauró esdevé notícia a tot el món.
P.- L’encalentiment del mar juga a favor o en contra de la presència de taurons a la Mediterrània?
R.- Per afirmar amb certesa que un paràmetre físic com la temperatura afecta la biologia o la distribució d’una espècie, cal recollir dades durant diversos anys i analitzar-les estadísticament. Tot i que ja s’ha comprovat que l’augment de la temperatura al Mediterrani afecta moltes altres espècies, caldria descriure, per a cada espècie de tauró, com es veu afectada.
P.- No s’ha fet?
R.- La veritat és que és complicat, ja que la poca quantitat de taurons i la dificultat de marcar-los i seguir els seus patrons de moviment dificulten l’obtenció de la informació necessària per donar una resposta sòlida. No obstant això, podem dir que, a nivell global, l’augment de la temperatura de l’aigua afecta la distribució dels taurons, ja que, tot i que algunes espècies poden adaptar-se a un rang molt ampli de temperatures, altres no poden, i per tant han de viure en els llocs on la temperatura sigui l’adequada per a la seva biologia. Si en els seus hàbitats originals aquesta temperatura canvia dràsticament, hauran de desplaçar-se.
P.- Com a oceanògrafa, quin estat presenten les costes solleriques pel que fa a qualitat de les aigües?
R.- Com a oceanògrafa he de dir que la costa de la Serra de Tramuntana és un dels punts més especials pel que fa a ecosistemes i biodiversitat a totes les Balears, tant a nivell costaner i bentònic com a nivell pelàgic. Davant les costes de Sóller es poden observar de manera recurrent grans pelàgics com balenes, dofins, calderons, taurons, tonyines, etcètera. Crec que es tracta d’una zona que hauria de protegir-se amb urgència, ja que, si ho fos, es podrien obtenir resultats de regeneració increïblement beneficiosos no només per als ecosistemes marins, sinó també per a la pesca i l’economia general de les illes balears. Invertir en protecció marina és invertir en l’economia local i en el creixement econòmic de qualsevol territori.
P.- És partidària de la creació d’una reserva marina a la zona de s’Illeta?
R.-Sí, som rotundament partidària de la creació d’una reserva marina a la zona de s’Illeta, i no només d’aquesta, sinó d’una reserva marina molt més extensa que abasti una zona prou gran de la costa de la Serra de Tramuntana. Hi ha nombrosos estudis realitzats a les Balears per entitats que fa anys que investiguen l’estat de les aigües, i aquests demostren l’eficàcia i la necessitat de crear una àrea marina protegida en aquesta zona. Aquesta àrea hauria d’estar dividida en diferents zones: unes d’interès pesquer i altres de protecció estricta, per tal de tenir un punt de referència i poder determinar la màxima capacitat de regeneració de l’ecosistema.
P.- Per què creu que hi ha reticències dels pescadors d’esbarjo a aquest fet?
R.- Com en molts altres àmbits, la gent es resisteix al que desconeix. Històricament, la pesca ha estat vista com oposada a la conservació marina, però avui en dia haurien d’anar de la mà, ja que els interessos són mútuament beneficiosos. Alguns sectors pesquers poden pensar que crear una àrea marina protegida suposa el final absolut de les activitats pesqueres, però això no ha de ser així.
P.- Per què?
R.- Les reserves marines poden incloure zones diferenciades per a cada interès pesquer i, en definitiva, l’objectiu tant del sector pesquer com del de la conservació és garantir una abundància de biodiversitat que permeti mantenir la salut dels ecosistemes i la nostra alimentació.
P.- Creu que la creació de la reserva tendria efectes benèfics sobre el turisme local?
R.- Sí, definitivament; la creació de la Reserva Marina tindria efectes molt beneficiosos sobre el turisme local, tant de forma directa com indirecta. Si es beneficia el sector pesquer, evidentment també es beneficia el turisme a l’hora de consumir el producte local. A més, el turisme de qualitat, el de més alt nivell adquisitiu, actualment cerca llocs pristins i preservats, no zones massificades i sobreexplotades. Està demostrat que la biodiversitat marina atreu activitats turístiques vinculades a l’entorn marí, tant pel seu entorn costaner com pel seu paisatge, i tot l’interès paisatgístic de la Serra de Tramuntana, evident fora de l’aigua, hauria de reflectir-se també sota l’aigua, afavorint activitats com el snorkel, el busseig i l’avistament de vida marina.
P.- Quins són els problemes més greus que presenta la biodiversitat marina de les nostres costes?
R.- Els problemes més greus que afecten la biodiversitat de les nostres costes són, en primer lloc, la sobreexplotació dels ecosistemes marins a causa de la pesca. Tot i que aquesta és la principal amenaça, també cal tenir en compte la contaminació, la degradació costanera i l’escalfament global, amb l’augment de la temperatura de les aigües, que impacta negativament en la vida marina.
P.- Hi ha manera d’aturar el flux de microplàstics a la mar?
R.- Sí que n’hi ha, tot i que és molt complicat. El nostre sistema de vida actual ens fa difícil prescindir de grans quantitats de plàstic. Cada microplàstic pot semblar una petita aportació per si sol, però quan s’acumulen esdevenen un problema enorme a escala global. De la mateixa manera, cada acció individual per reduir l’ús del plàstic i el consum en general, si es suma, pot generar un impacte molt significatiu.
P.- Creu que els polítics tant locals com autonòmics valoren la mar balear, en tant que reserva biològica a protegir ?
R.- Crec que els polítics locals valoren la mar balear, però encara és necessari un major grau d’implicació per implementar mesures de conservació marina en les aigües del nostre país. Tot i que ja s’escullen algunes propostes, és imprescindible un compromís més ferm per protegir adequadament el nostre entorn marí.
P.- Quines mesures s’haurien de prendre per protegir la badia de Sóller i altres badies de les illes durant els mesos d’estiu en què es troben saturadíssimes?
R.- La resposta és que cada lloc té unes característiques úniques, i les organitzacions i entitats que disposen de les dades pertinents són les més indicades per proporcionar la informació adequada a les autoritats i redactar conjuntament un pla de gestió per aquestes zones. Algunes alternatives, ja implementades en altres indrets, inclouen la limitació dels fondeigs en zones d’interès de biodiversitat per reduir els problemes ocasionats per les grans embarcacions que fondegen constantment –molt sovint en praderies de Posidònia– sense ser detectades ni sancionades, degut al gran volum que fa difícil una vigilància suficient i efectiva. En definitiva, caldrà que el sector polític i les entitats de conservació marina treballin conjuntament per arribar a acords que protegeixin aquests espais.
P.- Coneix la biodiversitat de la badia de Sóller? Quin estat presenta?
R.- Aquesta perspectiva depèn totalment de si es creen més àrees marines protegides o no. Si no s’amplia la superfície marina protegida a les Balears, ens dirigirem cap a l’esgotament total dels recursos pesquers i a la ruptura de l’equilibri dels ecosistemes marins, amb conseqüències greus per a tots. Però si s’estableixen àrees marines protegides de manera efectiva, està demostrat en nombroses ocasions que l’oceà té una capacitat sorprenent per regenerar els ecosistemes, i podríem començar a revertir la situació crítica que pateix actualment el nostre Mediterrani.
