Nívola Uyá és autora, il·lustradora i artista visual, llicenciada en Ciències Ambientals. La seva obra neix del diàleg entre l’art i la natura, a partir de materials que ella mateixa recull durant les seves passejades pel bosc, com fulles, flors, arrels i altres elements naturals. Amb aquests materials il·lustra, dibuixa, pinta i construeix un univers visual propi, marcat per la sensibilitat i la connexió amb l’entorn.
A més, és cofundadora de “Trazos de Bosque”, un projecte d’investigació i experimentació amb materials naturals i tècniques tradicionals que explora les possibilitats creatives de la relació entre art i natura.
Pregunta.- Com neix la teva vocació per la il·lustració i com arribes a dedicar-t’hi professionalment?
Resposta.- M’hauria de remuntar molt enrere, perquè de petita ja vaig tenir molt de contacte amb la creació i l’art. La meva família era artesana i jo ja record que, amb deu anys, em vaig apuntar a una escola d’artesans a València, on vaig estudiar quatre anys de dibuix artístic. Era realment una formació professional. Jo era una nina petita i hi havia gent gran que també s’hi formava, però a mi em fascinava i dibuixava molt. A l’hora d’escollir carrera també m’apassionava la natura i entendre el món, i en aquell moment sorgia la llicenciatura en Ciències Ambientals. La vaig estudiar i durant dotze anys em vaig dedicar a les ciències ambientals. Després vaig pensar que, si havia estat capaç de muntar una cooperativa amb socis i de fer moltes feines que m’agradaven, que ja és bastant complicat, també podia intentar dedicar-me a una creació més sensible. Vaig fer el canvi el 2012, tot i que ja feia quatre anys que anava fent algunes coses. Va ser una transició molt orgànica, però també una decisió radical: dedicar-me a la il·lustració tant si tenia feina com si no. A partir d’aquí vaig adoptar una actitud molt constant. Em vestia al matí com si sortís al carrer a treballar, encara que treballàs des de casa. Així va començar aquesta etapa, l’any 2012.
P.- La natura és molt present en la teva obra. Quina relació personal i artística hi tens?
R.- La relació és molt personal, per tot el que t’he contat. La meva família era artesana, vivíem al camp i després vaig estudiar Ciències Ambientals perquè m’encantava estar en contacte amb la natura. Ara crec que estic en una tercera transició. Primer vaig treballar professionalment com a ambientòloga, després vaig ser il·lustradora i ara estic integrant les dues coses: l’art i el coneixement de l’entorn i dels recursos que tenim. No només per fer creació, sinó també per acompanyar altres persones perquè puguin fer les seves pròpies creacions. Crec que quan cream amb elements naturals es desperten coses de molta sensibilitat de l’ésser humà, i això és una cosa que necessitam especialment en aquests dies. Ara mateix m’agradaria poder agafar un material i fer les meves pròpies creacions, però no podria viure només d’aquestes primeres obres. Per això estic fent un camí en què intent integrar-ho tot i també acompanyar persones.
P.- Què pot aportar la il·lustració a un relat que les paraules no poden transmetre?
R.- Són dos llenguatges molt diferents. Crec que el món de la imatge té un poder que ens parla des de l’inconscient i el subconscient i que, per tant, connecta amb una part molt profunda de l’ànima de les persones. Potser davant una il·lustració, a primer cop d’ull, no t’adones de tot el que hi ha, però pot existir una profunditat que t’està apel·lant a les emocions i a la vivència. Penso que la il·lustració pot instal·lar-se en aquest espai interessant d’animar-nos a veure el món amb més poètica, amb més bellesa, a voler estar a prop d’això i a entendre relacions diferents. És subtil, però crec que té molt de poder. Sé que té molts nivells i jo l’utilitzo molt en el camp de la poètica, del simbolisme i del subconscient, com una manera de generar un altre món possible, un cert realisme màgic. El relat no diu una cosa i la imatge exactament el mateix.
P.- En la teva obra conviuen poesia, música i espiritualitat. Què cerques amb aquesta combinació?
R.- Primer de tot, crec que vull entendre coses. Aquesta és l’exploració que faig. I després m’agradaria que ens apropéssim a un humanisme que ens faci més sensibles, perquè d’aquesta manera podem resoldre els problemes d’una altra forma. La espiritualitat també m’interessa des d’un punt de vista molt senzill: entendre qui som i què feim en aquest món.
P.- Creus que la il·lustració pot ajudar a educar una mirada més respectuosa cap al medi ambient des de la infància?
R.- Sí. Crec que la il·lustració és una eina més i que es pot utilitzar tant quan som consumidors d’il·lustracions i d’imatges, que ara ho som molt, com també com a vehicle de creació. A través de la il·lustració podem entendre qüestions complexes. Potser explicar-les només amb paraules és molt complicat, però a través de la il·lustració, les infografies o els mapes conceptuals podem fer-ho d’una manera molt gràfica. La il·lustració ens pot revelar o simplificar aspectes molt complexos i crec que té un paper en l’educació i en la sensibilització ambiental, fins i tot en la seducció ambiental. És una línia que començam a utilitzar molt des de Traços de Bosc. La informació és necessària, però no és suficient. La seducció és allò que ens apel·la a les emocions.
P.- Com treballes aquestes qüestions ambientals sense caure en un discurs massa didàctic?
R.- Per exemple, Silencio és un llibre que vaig fer sense paraules. Justament hi apel·lava a aquesta connexió amb l’entorn i a la recerca del nostre espai propi, un espai on ens podem aturar i on s’instal·la el silenci. Sense silenci no podem pensar ni tenir criteri sobre quines són les coses que creim. En aquest projecte, per exemple, deix tota la responsabilitat al lector i a la lectora. No crec que estigui fent cap didàctica del silenci, sinó que pos un tema damunt la taula, el tract d’una manera gràfica i el deix perquè cadascú l’interpreti i faci el seu propi recorregut. És un cas especial perquè és un llibre sense paraules. En altres projectes, com Dones que estudien la Terra, que tracta sobre les pioneres de la geologia, elles apareixen en el seu àmbit de treball i amb el seu instrumental. Si t’interessa, pots mirar més i descobrir que la documentació és rigorosa. Si parlam d’un tipus de cristall, hi apareixen aquests cristalls, però no faig una dissecció absoluta de la temàtica. Crec que es deixen portes obertes perquè el lector pugui investigar.
P.- Has participat en projectes molt diversos. Què t’aporta aquesta diversificació?
R.- A mi m’encanta. No sé si primer ve aquesta diversificació o la meva curiositat. Tenc tendència a avorrir-me quan una cosa ja està controlada i m’interessa investigar, sobretot veure de quina manera podem maridar llenguatges. Quan combinam la il·lustració amb el teatre, la música o la interpretació, de sobte es generen nous llenguatges. A mi això m’aporta moltíssim. M’enriqueix, em fa explorar i integrar disciplines. Per exemple, el cinema no l’he maridat mai directament amb la il·lustració, però sí amb l’animació. Aquesta forma de narrar a vegades també m’influeix i crec que m’enriqueix com a creadora.
P.- A banda de la natura i l’espiritualitat, quins altres elements t’interessa introduir en la teva obra?
R.- Ara mateix la natura és precisament el que estic integrant. Estic fent coses en il·lustració que no s’estan fent habitualment i n’estic molt contenta. Estic integrant la natura mateixa dins les il·lustracions, amb tècniques com el calcat de llum o la fotografia. També he integrat la natura a través d’estampacions botàniques i il·lustracions. Són coses que encara no estan publicades i estic veient de quina manera em poden ajudar, sempre al servei de la narració. Jo crec que som bastant monotemàtica. M’arriben molts projectes relacionats amb l’entorn i amb la geologia i els vaig fent. Però el meu cap està sobretot a explorar de quina manera, plàsticament, la natura pot entrar dins la il·lustració, sempre al servei de comunicar millor aquesta necessitat de contacte, de vincle i de reconnexió que crec que ens fa falta.
P.- També treballes en el projecte “Trazos de Bosque”. En què consisteix?
R.- “Trazos de bosque” és un projecte que feim dues persones. Marc Ayats és guia de bany de bosc i tots dos som ambientòlegs. Jo hi aport la part més artística. Fusionam art i natura, normalment amb materials naturals. Un exemple molt senzill és aprendre a fer aquarel·les amb els pigments de les plantes i ensenyar algunes tècniques bàsiques d’aquarel·la. Ho feim amb una metodologia que introdueix també molt de contacte sensorial amb la mateixa natura. Intentam fusionar-nos amb la natura i canalitzar-la perquè ens ajudi en la creació. Ho feim perquè creim que ens porta a un estat molt agradable, ens dona benestar, serenitat i molta creativitat. És com un reset natural: quan som a la natura, el pensament que tenim baixa i es restableix. Feim aquest tipus d’experiències i tallers, de vegades només de bany de bosc, i també activitats per a administracions, petits hotels i festivals. En el Festival d’Insectes, per exemple, vàrem fer una instal·lació participativa amb materials naturals. Cream moltes coses a mida, pensant en allò que necessita cada fira o esdeveniment. El que feim sempre són experiències de contacte amb la natura.
P.- Com ha evolucionat el sector de la il·lustració en els darrers anys i quines són les principals dificultats actuals?
R.- Des que vaig començar hi ha hagut dos moments molt diferenciats. Un va ser al principi i l’altre va ser una explosió de demanda de l’àlbum il·lustrat. El 2012 ja hi havia bastanta demanda i això ha continuat. L’àlbum il·lustrat s’ha instal·lat i avui és una realitat molt més present que abans com a gènere en si mateix. No només com un conte infantil il·lustrat, sinó com un àlbum en què conviuen l’àudio o el text i la imatge. Després de la pandèmia també hi va haver un boom de gent creant. Molta gent es va connectar amb la seva part més creativa. Estàvem a casa, hi havia tutorials i la gent va començar a fer coses. Van sorgir moltes vocacions i el col·lectiu de persones creadores va créixer molt. I ara tenim el tema de la intel·ligència artificial, personalment, no em preocupa en excés com a possible competència o com una eina que pugui substituir la nostra feina. El que sí que em preocupa és que s’estigui utilitzant per alimentar la màquina amb obres dels creadors sense el seu permís. Això sí que és una realitat. Com a possible competència, no em preocupa gaire perquè veig que hi ha una distància brutal entre el que fa la màquina i el que feim les persones. Hi ha aquest tema de l’ànima que crec que és tangible i que es veu. De fet, vaig fer un llibre que es diu El alma del violí, a partir de la història d’un luthier que fa violins. Una de les preguntes que hi ha, encara que no es formula directament, és on és l’ànima de les creacions. És en el procés, en tot allò que alimenta el procés, en tot el bagatge de qui crea i també en qui ho rep. Aquesta és l’ànima. Què és una il·lustració si ningú no la veiés? La màquina, tal com funciona ara, no m’espanta, però és una realitat amb la qual convivim i crec que hem de trobar les estratègies adequades també per utilitzar-la.
P.- En quins projectes estàs treballant actualment?
R.- Tenc dos projectes que he presentat i estic presentant ja la segona part de Silencio. Volem fer-ne una trilogia. La segona part es diu Amor i sortirà el 2027. Parla d’aquesta connexió universal, no de l’amor entre les persones, sinó de l’amor que ens sosté com a humanitat. També he participat en una residència inclusiva. El projecte que hi vaig començar ja el tenc acabat, l’he presentat a uns premis i ara estic amb GEAS 2, que ja tracta sobre duos de la geologia. I també tenc molts projectes de Traços de Bosc. L’any que ve publicarem un llibre que és com un manual de totes les tècniques que hem anat utilitzant. Ja he fet molta feina i estam a la part final. No és un llibre tipus àlbum, sinó més aviat una guia amb més de trenta tècniques d’art i natura. És una mica el que tenc ara mateix en marxa, que no és poc.
