Patricia Eugenio serà enguany l’encarregada de pronunciar el pregó de la Fira i el Firó de Sóller. Va rebre la proposta amb sorpresa inicial, però va passar dels dubtes a l’orgull i a la il·lusió per assumir un repte que qualifica d’únic.
Pregunta.- Què vares sentir quan et varen comunicar que series la pregonera d’enguany?
Resposta.- La veritat és que, en un primer moment, no m’ho vaig prendre seriosament. Al principi tot semblava una broma. Ningú m’ho havia plantejat d’una manera formal ni jo m’havia imaginat mai en aquest paper, de manera que em costava pensar que allò anàs de veres. Va ser després d’insistir-me un parell de vegades quan vaig començar a entendre que sí, que la proposta era real i que realment comptaven amb jo per assumir aquesta responsabilitat. Quan vaig ser conscient que era cert, vaig sentir una mescla de sentiments molt intensa. Per una banda, la primera reacció va ser pensar que no, perquè sincerament no em veia prou capacitada per fer una cosa així. Em semblava una responsabilitat molt grossa i em costava imaginar-me damunt l’escenari fent el pregó. Però, al mateix temps, també vaig sentir que es tractava d’una oportunitat única a la vida, d’aquelles que probablement només passen una vegada i que no es poden deixar escapar fàcilment.
P.- Et va costar decidir-te?
R.- Sí, un poquet sí que em va costar. No és una decisió qualsevol, perquè implica molta responsabilitat i també una càrrega emocional important. No és només dir que sí i ja està, sinó assumir que representaràs un moment molt estimat per tot el poble i que moltes persones t’escoltaran. De fet, m’ha llevat la son més d’un vespre. Han estat dies de donar-hi moltes voltes, de pensar-hi, de sentir nervis i emocions molt diverses. També hi ha hagut llàgrimes, perquè quan una cosa t’arriba tan endins és normal viure-la intensament. Tot plegat ha estat una experiència molt emocional des del primer moment.
P.- Quines són les teves impressions avui dia?
R.- Ara sí que ja ho tenc molt més assumit. Al final, una vegada passen els primers dubtes i la sorpresa inicial, el que queda és la satisfacció i l’orgull que hagin pensat en tu com a persona per representar aquest càrrec.Per jo això és molt important. Que entre tanta gent hagin considerat que podia ser la persona adequada és una cosa que valor moltíssim. Al final, més enllà dels nervis o de la por escènica, el que pesa és aquest reconeixement i el fet de sentir-te estimada i valorada pel teu poble.
P.- Ja tens el pregó preparat?
R.- Sí, pràcticament sí. Diria que el tenc al 95%. La feina grossa ja està feta i ara només falten els darrers retocs, aquelles petites coses que sempre s’han de polir perquè tot acabi de quedar com toca. Ara el que queda sobretot és revisar-lo amb calma, mirar que tot tengui sentit, que el to sigui l’adequat i que el missatge arribi bé. I, a més, practicar-lo, que probablement serà gairebé tan important com haver-lo escrit. Una cosa és tenir-lo damunt paper i una altra molt diferent és dir-lo davant tanta gent.
P.- T’ha costat escriure’l?
R.- Una mica sí, perquè escriure un pregó no és com escriure qualsevol text. Té una càrrega especial i vols que allò que dius tengui valor i sentiment. Però també és cert que des del primer moment jo tenia bastant clar de què volia parlar. Això m’ha ajudat molt. Tenia clar el fil conductor, el que volia transmetre i cap on volia anar. Quan tens aquesta idea clara, després és qüestió de trobar les paraules adequades i donar-li forma.
P.- Quins temes hi tractaràs?
R.- Sense voler entrar en massa detalls abans del dia, puc dir que serà un pregó molt meu. És a dir, molt personal, molt sincer i molt vinculat a la meva manera de sentir aquestes festes. Hi haurà una part de la meva història, del meu recorregut vital i de la relació que he tengut amb la Fira i el Firó al llarg dels anys. També parlaré del que representen aquestes festes per jo i del paper que han tingut dins la meva vida en general. En definitiva, serà un pregó fet des del cor.
P.- Et fa por el moment de sortir a llegir-lo davant tanta gent?
R.- Sí, molt. És una de les coses que més respecte em fan de tot plegat. De fet, crec que aquest moment és precisament el que fa que molta gent faci una passa enrere quan li proposen una responsabilitat així. Ara mateix estic relativament tranquil·la, perquè encara queda temps, però sé perfectament que quan faltin pocs dies o quan s’acosti l’hora, aquests nervis tornaran. És inevitable. Una cosa és preparar-ho a casa o imaginar-t’ho, i una altra molt diferent és trobar-te allà davant de tothom, sabent que és un moment tan especial.
P.- L’has practicat en veu alta?
R.- Sí, he practicat un poc amb la família i també amb alguns amics. Sempre va bé escoltar-te en veu alta, veure com sona i agafar una mica de confiança. Però sincerament crec que no tendrà res a veure una cosa amb l’altra. Fer-ho a casa, en un ambient íntim i amb gent de confiança, no és comparable amb sortir davant tota l’esglèsia o davant tota la gent que hi pugui haver aquell dia. Són sensacions completament diferents.
P.- Què signifiquen per tu la Fira i el Firó?
R.- Per jo, i crec que també per molta gent de Sóller, són unes festes molt esperades. A més, arriben en un moment especial de l’any i solen ser les primeres grans festes que obren una temporada d’activitats i celebracions. La gent les espera amb molta il·lusió perquè són unes festes guapes, estimades i molt de poble. Tenen un sentiment especial, una identitat pròpia i una manera de viure-les que les fa diferents. No són només uns actes al calendari, sinó una celebració que la gent sent molt seva. De nina jo no vaig ser gaire participativa en aquestes festes. No és que no hi fossin presents, però no les vivia d’una manera tan intensa ni tan implicada com després.Ha estat sobretot des de fa uns tretze anys que he començat a participar-hi al cent per cent. A partir d’aquell moment vaig començar a viure-les més de prop, a anar a actes, a implicar-m’hi i a gaudir-les d’una altra manera. Una de les coses que més m’importen és poder inculcar-los tot això que jo, per les circumstàncies que fossin, no vaig tenir o no vaig viure de la mateixa manera quan era petita.Intent que elles sí que ho visquin, que participin, que entenguin el valor de la tradició i que sentin aquestes festes com una cosa seva. Em fa il·lusió que puguin créixer amb aquest sentiment.
P.- Què és el que més t’agrada de la Fira i el Firó?
R.- Sobretot l’alegria que s’hi respira. Són dies en què tothom està content, hi ha un ambient especial i la gent surt al carrer amb ganes de compartir i passar-ho bé.També destacaria la unió que es crea. Sembla que, durant aquests dies, els problemes quotidians desapareixen un poc i que el poble es concentra a disfrutar del moment. Aquesta sensació col·lectiva és molt guapa i molt especial.
P.- Canviaries alguna cosa de la Fira i el Firó?
R.- Sincerament, en general no. Tot m’agrada. Crec que cada dia de festa té alguna cosa especial, algun detall o algun moment que el fa únic. Per això em costa quedar-me amb una part negativa. Quan arriben aquests dies, el que predomina és la il·lusió i les ganes de viure-ho.
P.- Quin missatge voldries enviar al poble abans del pregó?
R.- Sobretot vull dir que em sent més que agraïda perquè hagin pensat en jo. Per mi és un honor molt gran i una mostra d’estima que valor profundament.I també vull dir que estic molt orgullosa de poder viure aquest moment. Quan arribi el dia, intentaré transmetre tot el que sent.
