Xevi Franco, director dels Xeremiers de Sóller, és un dels impulsors de “Lou Bastimen”, el nou projecte escènic que combina música tradicional, teatre i poesia per recuperar els vincles històrics entre Mallorca, Catalunya i Occitània. Amb una trajectòria marcada per la recerca i la innovació dins la cultura d’arrel, Franco reivindica el valor de la tradició com a eina viva de connexió entre pobles i generacions.

P.- Com neix la idea de fer “Lou Bastimen”?
R.- La idea ve de lluny, d’una experiència anterior dels Xeremiers de Sóller amb grups de Catalunya i Occitània, amb qui va quedar una relació molt bona, sobretot amb els occitans. Sempre teníem la inquietud de tornar a fer algun projecte conjunt, però no sabíem ben bé per on començar. El punt de partida va arribar amb la reobertura del Museu de la Mar de Sóller, fa uns anys, quan vam descobrir en una paret la primera estrofa d’un poema de Frédéric Mistral. Aquest element ens va despertar l’interès i vam veure que podia ser una bona base per construir una proposta. El poema descriu el viatge d’un bastiment carregat de taronges des de Mallorca fins a Marsella, passant per diversos ports del Mediterrani, i això connectava directament amb la història i la identitat de Sóller. A partir d’aquí vam començar a donar forma al projecte, amb la voluntat de fer alguna cosa diferent del que fem habitualment i sortir de la nostra zona de confort. Per això vam incorporar una dimensió teatral, cercant una companyia de teatre, i també vam sumar altres col·laboradors, com un trio de polifonia occitana i el CIRDOC, una institució cultural de la Regió Occitània, que fins i tot ha acabat participant en el desenvolupament administratiu i pedagògic del projecte. Tot plegat ha estat un procés molt col·laboratiu que ha anat creixent fins arribar a l’espectacle actual.

P.- Com es combinen la música i el teatre dins l’obra?
R.- La combinació s’ha fet de manera molt pensada. El primer pas va ser seleccionar quines peces musicals volíem incloure de cada territori. Vam dividir l’espectacle en diferents blocs: Mallorca, Catalunya i dues zones d’Occitània, com són el Llenguadoc i la Provença. A partir d’aquí, vam escollir peces que tinguessin relació amb els llocs que apareixen en el recorregut del vaixell o amb l’ambient marítim que travessa tot el projecte. Després, cada peça ha rebut un tractament diferent: algunes es presenten com a concert més pur, d’altres combinen diversos grups a l’escenari, i també hi ha moments en què s’adapten formacions, com quan es recrea una cobla catalana amb els instruments disponibles. Paral·lelament, la companyia de teatre ha construït una història que serveix per cosir totes les parts i introduir els diferents moments sense que sigui una simple successió de peces. Això fa que l’espectacle sigui més dinàmic i accessible per al públic.

P.- Ha estat difícil trobar l’equilibri entre tradició i innovació?
R.- Sorprenentment, no ha estat difícil. Una de les claus ha estat la bona sintonia entre tots els participants. Des del primer moment hi ha hagut una manera de fer molt compartida i una entesa natural sobre cap on havia d’anar el projecte. Això ha fet que tot fluís amb molta facilitat. Evidentment, hi ha peces que han quedat més fidels a la tradició i d’altres que tenen un punt més innovador, però en conjunt no hi ha hagut conflictes ni tensions. Tot s’ha desenvolupat de manera molt orgànica, i això es nota en el resultat final.

P.- Què heu descobert aquests dies treballant amb gent d’altres territoris?
R.- Una de les coses que més sorprèn és la proximitat, sobretot pel que fa a la llengua. L’occità pot semblar una llengua llunyana o desconeguda, però quan hi parles t’adones que és molt propera al català i que ens entenem amb molta facilitat, fins i tot més que amb altres llengües que, en teoria, ens són més familiars. Però més enllà de la llengua, també hi ha hagut una connexió cultural molt forta. Durant les estades de treball, després dels assajos, era habitual compartir sopars i acabar cantant cançons de cada territori, o fins i tot ballant. Tot això ha fet que es generi una sensació de comunitat molt intensa, com si realment fóssim pobles germans amb una base cultural compartida.

P.- Per què és important recuperar aquests vincles mediterranis?
R.- És important perquè formen part de la nostra història i de la nostra identitat. En el cas de Sóller, hi ha tota una tradició vinculada al comerç de la taronja i als contactes amb altres ports del Mediterrani, i això ha deixat una empremta molt forta. Encara hi ha testimonis i records d’aquella època. Però al mateix temps, és una realitat que per a molta gent jove queda molt llunyana. La cultura tradicional té aquest component intergeneracional, però si no es fa un esforç per recuperar-la i transmetre-la, es pot anar perdent. Per això creim que projectes com aquest tenen sentit, perquè ajuden a reconnectar amb aquestes arrels.

P.- També hi ha una voluntat pedagògica darrere el projecte?
R.- Sí, totalment. Com comentava abans, un dels socis està treballant en un dossier pedagògic que recull tota la part històrica i cultural del projecte. La idea és que es pugui utilitzar a les escoles i que els alumnes coneguin aquesta història d’una manera més propera i vivencial. A més, nosaltres mateixos també ens plantejam poder fer activitats educatives vinculades a l’espectacle. Pensam que és una manera molt efectiva de fer arribar la cultura tradicional a les noves generacions.

P.- Com vau viure l’estrena?
R.- Amb molts de nervis, la veritat. Ha estat un projecte llarg, que s’ha anat construint a base de diferents residències de treball al llarg de més d’un any, però amb períodes molt intensos i concentrats. Les setmanes prèvies a l’estrena van ser especialment exigents, amb molta feina per enllestir detalls, coordinar-nos i resoldre qüestions pràctiques. Hi havia molta comunicació constant, dubtes, ajustos… tot el que comporta un projecte d’aquesta magnitud. Però una vegada vam arribar al moment de pujar a l’escenari, tot va fluir i va sortir molt bé. Va ser una experiència molt emotiva.

P.- Què t’agradaria que el públic s’endugués després de veure l’espectacle?
R.- Sobretot que en surti satisfet. Al final, tota aquesta feina la fas perquè arribi al públic i perquè la gent en gaudeixi. Ens agradaria que la gent senti que ha vist un espectacle cuidat, que li ha aportat alguna cosa i que fins i tot li ha despertat curiositat o sorpresa. Si aconseguim això, ja ens donam per satisfets.

P.- Tendrà continuïtat aquest projecte?
R.- Ens agradaria molt que sí. De fet, una de les nostres prioritats ara mateix és poder portar l’espectacle a Mallorca, perquè tot i que l’estrena s’ha fet fora, creim que la gent d’aquí també l’ha de poder veure i viure. Ja hem començat a fer gestions amb institucions per intentar fer-ho possible. És una mica una assignatura pendent, i esperam que es pugui resoldre aviat.

P.- I de cara al futur, us plantejau nous projectes similars?
R.- Sí, els Xeremiers de Sóller som un grup que sempre està en moviment. Ens agrada explorar, provar coses noves i no quedar-nos només en el format de concert tradicional. Aquest tipus de projectes ens motiven molt, i per tant estam totalment oberts a continuar per aquest camí i a impulsar noves iniciatives en el futur.