Difícil és explicar el que pertany a l’experiència personal. Més encara, quan el que has de dir es resumeix en dues senzilles paraules com són “A reveure i gràcies”, després de poc més de 32 anys de vida en aquest petit, però gran a la vegada, santuari de la Mare de Déu de Lourdes de la Vall de Sóller…
Som conscients que la nostra presència senzilla, discreta i fraterna al llarg d’aquests anys ha fet bé a molts pelegrins o gent de pas que s’ha acostat fins al Monestir cercant acollida, escolta, consell… Per a nosaltres, les persones sempre han estat presència i “sagrament” de Crist a qui hem intentat servir i acollir segons les nostres possibilitats. Amb molts amics hem pogut tastar el goig de la fraternitat i el testimoni que hem rebut ha estat motiu d’enriquiment per a totes.
Cada una de les germanes que hem tingut el privilegi de viure aquí ens sentim agraïdes per tants detalls i tanta estimació rebuda de tantes bones persones, veïns de Sóller. Recordem de manera especial a l’Ajuntament d’aquesta Vall que, en la persona dels seus respectius batles, tant ens han facilitat la nostra estada a Sa Capelleta amb la seva generositat, a veïns ben concrets que posaven a la nostra disposició el seu vehicle quan encara no en teníem; els aliments que ens feien arribar a través d’un helicòpter durant les nevades perquè les carreteres estaven tallades i també recordem al capellà de torn que per no faltar a la seva cita diària amb nosaltres, pujaven en moto, malgrat la neu, i tantes atencions més que no podem comptar perquè sinó no acabaríem de donar les gràcies. Els vostres noms queden per sempre en el nostre record agraït.
Recordem, igualment, amb afecte entranyable, als preveres que ens han ajudat i s’han preocupat de nosaltres espiritualment. Sabem cert que Déu serà la seva més gran recompensa. Com no tenir una record especialíssim, des del més profund del cor, cap a la “nostra” estimada Comunitat de les Germanes de la Caritat. Elles saben prou bé lo molt que van ajudar-nos, sobretot als inicis gens fàcils de la fundació.
Tanmateix, no volem que aquestes ratlles siguin un comiat – els cristians ens sentim ben units en la pregària-, i desitgem que en el diàleg amorós amb Déu en el que no hi ha distàncies ens sentiu ben properes. Us portarem sempre en el cor i en la pregària.
Ara, no essent possible la nostra continuació en aquest monestir, retornem a la nostra Comunitat “Mare”, a Santa Magdalena, allà on cada una vam donar el nostre “Sí” a Jesús el dia que vam escoltar la Seva veu que ens convidava a deixar-ho tot per seguir-lo, el mateix Jesús que ens va portar a viure aquí, entre vosaltres. Marxem, sí, però us portem a tots amb nosaltres.
Fins sempre, Sóller, i moltes gràcies per tot.
Rebeu tots una abraçada ben fraterna i compteu sempre amb el nostre record en la pregària.
El Senyor us beneeixi.
Sor Maria, Sor Francisca, Sor Juana i Sor Mª Luisa
Canongesses Regulars Lateranenses
“Ses monges de Sa Capelleta”
